05/10/2022

La Vanguardia publica un obituari de Ko Tazawa escrit per Teresa Cabré


Diumenge passat, el diari La Vanguardia publicava l’obituari a Ko Tazawa escrit per Teresa Cabré, presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Ko Tazawa, professor de japonès, doctor en filologia catalana i traductor al japonès d’obres com Tirant lo Blanc o La plaça del Diamant, va morir el passat 25 de setembre a Kobe als seixanta-vuit anys.

Reproduïm a continuació el text complet que Teresa Cabré va publicar a La Vanguardia.

 

Un pont entre les llengües catalana i japonesa

KO TAZAWA (1953-2022) - Lexicògraf i traductor

El 25 de setembre, Ko Tazawa, professor de la Universitat Osei a Tòquio, lexicògraf, traductor de Tirant lo Blanc i de La plaça del Diamant al japonès, va morir a la seva ciutat de Kobe. No fa ni dos mesos que havia tornat a Catalunya. Sabia que estava malalt, que era en la darrera fase de la seva vida, però somniava tornar un cop més a la Catalunya que estimava, especialment a Barcelona i a Queralbs. Per sort ho va poder fer.

Feia temps que no sabia res del Ko. El vaig conèixer a propòsit de la seva tesi doctoral. En el seu darrer llibre diu que li havien recomanat que em demanés de dirigir-li una tesi sobre el Diccionari japonès-català existent, però que jo era una persona molt ocupada i que possiblement li diria que no podia. Però vaig acceptar, i a poc a poc ens vam anar relacionant més estretament fins a poder dir que érem amics. Així vaig conèixer també la seva esposa, la Yoshiko, sempre amb el somriure als llavis, i els seus fills, en Yu i en Kei, que aleshores tenien 3 i 7 anys.

Quan venia regularment a passar els estius a Catalunya m’enviava un missatge per informar-me dels dies que seria a Barcelona i ens trobàvem, i m’explicava com havia anat l’any, i què feien els fills, que s’anaven fent grans i començaven a tenir una vida pròpia. Sempre em parlava també dels plans de treball que tenia: una traducció al japonès d’una obra catalana, una altra al català d’una obra japonesa, etcètera. Era una cita anual fins que alguna cosa la va interrompre, potser va ser la pandèmia. Quan va venir l’agost del 2019 a presentar dos llibres de la sèrie de literatura japonesa, jo no era a Barcelona i no ens vam poder veure.

Però a meitats de març vaig rebre un missatge electrònic en què em deia que un darrer examen mèdic indicava que no hi havia remeis eficients per parar el càncer que tenia, i que els metges li donaven de tres a sis mesos de vida. Tot i així, deia: «M’agradaria venir a Catalunya almenys una vegada més, però els metges pensen que no he de fer-ho». I acabava: «Molt probablement no podré tornar a veure’t cara a cara». No em podia creure que escrigués amb aquella serenitat un missatge que segur que va enviar a molts amics i amigues més. Era el seu comiat.

Vaig respondre-li immediatament i també immediatament em va replicar tranquil·litzant-me i dient que es trobava força bé tenint en compte que li quedava tan poc temps. I naturalment em parlava de la feina que tenia entre mans: el diccionari nou japonès-català / català-japonès per a Enciclopèdia, que li agradaria poder acabar.

El mes de juny m’escriu novament dient que els metges li havien detectat una petita milloria i que li donaven permís per viatjar i passar un parell de setmanes a Catalunya. Em va anunciar que el dia 6 presentaria el seu darrer llibre Petjades d’un japonès. Catalunya i un japonès 30 anys després (Lapislàtzuli). Pensant que l’animaria, li vaig proposar que fes una conferència a l’Institut d’Estudis Catalans aprofitant que el dia 8 de juliol hi havia la darrera reunió del curs de la Secció Filològica. Així ho vam organitzar d’acord amb l’Equip de Govern de la SF. Ko Tazawa ens va parlar de la seva tasca lexicogràfica, del nou diccionari japonès-català i d’alguns fenòmens gramaticals del català i el japonès contrastats.

Se’l veia cansat, però feliç. La sala era plena. Hi van venir molts dels amics que havia fet durant els tres anys d’estada a Catalunya i dels molts períodes estivals des que se’n va tornar al Japó. La conferència va ser un homenatge a la seva figura, a la seva persona, al que havia representat per a una comunitat que es lliura sense cap reserva a tothom que mostri interès per conèixer-la, estima i ganes de ser-hi i d’integrar-s’hi.

Encara guardo el correu electrònic en què em deia: «Moltes gràcies. No oblidaré mai l’experiència d’avui». Ko Tazawa era una persona eternament agraïda i generosa, però som nosaltres qui li hem d’agrair el seu mestratge i la projecció que va fer de la llengua i la cultura catalanes al Japó.

Descansa en pau, Ko.

                                                                                                                                                                                             M. Teresa Cabré Castellví

Presidenta de l’IEC

 

Així doncs, un dels últims actes públics que va fer Ko Tazawa va ser la seva intervenció al Ple de la Secció Filològica de l’IEC el 8 de juliol de 2022. En podeu veure el vídeo complet aquí

 


 

‹‹123456...268