03/03/2022

Secció Filològica de l’IEC: el nom de la capital d’Ucraïna és Kíiv


La forma aprovada per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans per al nom de la capital d’Ucraïna en el Nomenclàtor mundial és Kíiv d’acord amb els criteris aplicats en la realització d’aquesta obra.

D’acord amb les recomanacions internacionals, es van prioritzar les formes en la llengua originària i no les rebudes a través de llengües intermèdies, com en aquest cas el rus per a la forma Kíev, especialment en el cas de la toponímia de les antigues repúbliques soviètiques. La forma Kíiv correspon a la transcripció en català del nom propi en llengua ucraïnesa. De fet, aquesta forma la va adoptar com a oficial Ucraïna l’any 1995.

Topònims exògens provinents de llengües amb alfabet no llatí

Rússia, Belarús i Ucraïna: Des del 1994, els noms russos es transcriuen amb el sistema aprovat per la Secció Filològica de l’IEC, que fou actualitzat el 2015 (Proposta sobre el sistema de transcripció i transliteració dels noms russos al català) (Acord del 13 de novembre de 2015). Aquest sistema s’ha aplicat en els noms de Rússia, Belarús i Ucraïna. En el cas de Belarús i Ucraïna s’hi han fet les modificacions pertinents per reflectir-ne adequadament la pronúncia. 

La toponímia d’Ucraïna inclosa en el Nomenclàtor mundial és la que consta en la llista adjunta. 

El Nomenclàtor mundial, que ha estat realitzat per la Comissió d’Onomàstica de la SF de l’IEC, és un projecte portat a terme en el marc de la Comissió de Toponímia de Catalunya, adscrita al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Aquest nomenclàtor el va aprovar el ple de la Secció Filològica el maig de l’any 2021 i pròximament es podrà consultar en format digital.

L’elaboració del nomenclàtor es va aprovar amb la finalitat d’establir un corpus d’exònims en català des de l’Administració amb l’objectiu principal de fixar les formes de la toponímia de fora de l’àmbit de la llengua catalana per a un ús públic general en català (mitjans de comunicació, obres de caràcter divulgatiu, etc.).

En la determinació del corpus toponímic es prioritzen les formes d’ús més general que permeten la localització geogràfica dels topònims, ja siguin adaptades al català (Milà, en italià Milano), o en la llengua originària (Oxford) quan no tenen una forma específica en llengua catalana o aquesta no té un ús consolidat en català. No obstant això, tenint en compte que molts llocs són coneguts amb més d’un nom, s’hi ha incorporat el concepte de forma secundària, que permet a l’usuari triar la forma més adequada per a un ús concret. 


 

‹‹123456...262