Núria Salán, que va titular el seu discurs «La tecnologia i la nostra vida: quan la petita es fa gran…», va començar la seva intervenció citant el poema «Divisa», de Maria-Mercè Marçal, que va ser professora seva: «A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida». Amb aquests versos, Salán va sintetitzar la seva història, des que era una nena i va voler ser científica quan tothom li deia que allò no feia per a ella fins avui, després d’anys de recerca i tasca docent.
Va comparar la seva evolució amb la de la tecnologia, a la qual va definir com la germana petita de les ciències, i va recordar el paper dels investigadors que no es rendeixen mai: «La millor tecnologia ha vingut de la passió de les persones que s’hi han dedicat, gent amb ganes de canviar el món». També va recordar les virtuts de la tecnologia: «És facilitadora: sempre troba maneres més ràpides, més fàcils, més econòmiques de fer les coses; és generosa: desplega tots els recursos per a atendre qualsevol necessitat; és sanadora: en temps de pandèmia, la tecnologia ha permès que la gent no se sentís tan sola, s’han fet proves més ràpides i s’han creat robots per a desinfectar sales». En aquest sentit, Salán va recordar el projecte TelecomuniCAT, impulsat per la Societat Catalana de Tecnologia, perquè cap persona hospitalitzada per la COVID-19 no quedés aïllada de l’entorn.
Durant la celebració, també es va fer el lliurament dels diplomes corresponents als Premis Sant Jordi 2020.
L’acte va comptar també amb la interpretació d’El cant de la senyera i de l’himne Els segadors, a càrrec de Jordi Figaró a la tenora. |
