|
Activitats
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Miquela Valls valora l’ensenyament del català a la Catalunya del Nord Es presenta a l'IEC Josep Maria Puig Salellas. En homenatge Mònica Terribas parla del futur de les televisions públiques a l'IEC Alfred Pastor: «Els economistes haurien de fer més pedagogia moral» Enric Juliana, director adjunt de La Vanguardia, obre el curs de la Societat Catalana de Geografia Properes cites
Miquela Valls valora l’ensenyament del català a la Catalunya del Nord
«Un ensenyament de català a la Catalunya del Nord, fet per i per a gent que s’hi està, s’ha de repenjar en un estàndard septentrional i la cultura de l’entorn, al mateix temps que fa conèixer la norma central i eixampla el territori cultural». Aquesta és una de les conclusions apuntades per Miquela Valls (Perpinyà, 1945) en el discurs de recepció com a membre corresponent de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, pronunciat el dia 21 d’octubre. Amb el títol «Mig segle de manuals i mètodes de català nord-catalans», Miquela Valls va valorar i avaluar els mètodes d’aprenentatge del català produïts a la Catalunya del Nord, per al consum nord-català, des de l’entrada oficial del català a l’escola francesa «amb permís de l’educació nacional», als anys seixanta. Per a Valls, del 1961 al 2003, la didàctica nord-catalana sembla «que ha demostrat que no calia dimitir de l’objectiu identitari per integrar els avenços de les ciències de l’educació. I al revés». Miquela Valls és membre corresponent de l’IEC des del febrer de 2009. Segons va destacar el president de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, Josep González-Agàpito, en l’acte de recepció, «va ser escollida per les seves tasques científiques i per les seves tasques socials en el manteniment de la cultura catalana, un factor que enriqueix el sentiment de ciutadania francesa». D’altra banda Joan Becat, membre de la Secció Filològica i delegat de l’IEC a Perpinyà, va destacar que l’entrada de Valls a l’Institut «és més que el reconeixement dels seus mèrits o un honor que se li fa; en realitat, és la seva dedicació al català, el seu treball i la seva recerca, el seu compromís cívic, que són un honor per a la Catalunya del Nord i per a Catalunya». L’acte es pot veure íntegre a la videoteca de l’Institut
Es presenta a l'IEC Josep Maria Puig Salellas. En homenatge
«Josep Maria Puig Salellas se sentia orgullós, especialment, de pertànyer a tres institucions: la Universitat de Barcelona, la Fundació Noguera i l’Institut d’Estudis Catalans». Rosa Puig, filla de Puig Salellas, notari i membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, ha definit així el sentiment de pertinença del seu pare a l’IEC, la institució que el passat 29 de setembre va acollir la presentació de l’obra Josep M. Puig Salellas. En homenatge. El llibre recull les intervencions que es van fer durant l’acte d’homenatge que se li va retre a l’IEC el 19 de març de 2009, gairebé dos anys després de la seva mort, així com una semblança personal amb la bibliografia i altres mèrits i diverses col·laboracions L’acte va ser presidit per la consellera d’ensenyament, Irene Rigau, i el president de l'IEC, Salvador Giner, i va comptar amb les intervencions de Josep Cruanyes, president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, filial de l’IEC; José Alberto Marín, vicedegà del Col·legi de Notaris de Catalunya; Juan José López Burniol, president de la Fundació Noguera, i Rosa Puig, la seva filla. De Puig Salellas, López Burniol va destacar que, segurament, «el punt en què la seva tasca ha estat més determinant per l’avenir del poble català ha estat la seva aportació en relació amb la llengua catalana». El llibre inaugura la
col·lecció «Miscel·lània»,
pensada per a homenatjar juristes catalans amb una activitat
multidisciplinària, com és el cas de Puig Salellas, que
es va dedicar al dret notarial, al dret civil català, al dret
lingüístic i a la història del dret, però
també va ser humanista, acadèmic, escriptor,
crític, membre de l’IEC i, sovint, també president
de nombroses institucions. En tots aquests àmbits, tal com
s’afirma en la presentació del llibre, «ha deixat
empremta i en alguns casos l’indiscutible mestratge, amb una molt
notable producció bibliogràfica, sense oblidar les
nombroses conferències i altres activitats que va dur a terme
per a defensar i difondre el nostre dret i les nostres
institucions». La conferència sobre el periodista gironí Carles Rahola obre el cicle «Papers de periodistes»
Els papers privats dels periodistes són sovint un arxiu intel·lectual que pot ajudar a entendre una societat, a conèixer uns mitjans i, especialment, a interpretar la producció i la recepció dels continguts periodístics. El cicle «Papers de periodistes», que organitza la Societat Catalana d’Estudis Històrics, filial de l’IEC, ens acosta a la vida, l’obra i la trajectòria de deu periodistes catalans dels anys trenta, a partir de l’anàlisi de la documentació privada, les memòries, els dietaris, els epistolaris o els carnets de viatge. La primera sessió d’aquest cicle, a càrrec de Lluís M. de Puig, de la Universitat de Girona, es va celebrar el 3 d’octubre a l’IEC i es va centrar en la figura de l’escriptor i articulista gironí Carles Rahola. El cicle «Papers de periodistes», que se celebrarà fins al 22 de desembre, consistirà en deu sessions més: «Josep M. Lladó. Brillant periodista republicà, reprimit pel franquisme», a càrrec de Josep Maria Cadena; «Agustí Calvet, Gaziel, periodista (1910-1939): noves dades, nous documents», a càrrec de Manuel Llanas; «Josep Pla: Impactes del primer periodista modern català», a càrrec de Josep M. Casasús; «Joaquim Ventalló i Vergés, el periodisme republicà compromès», a càrrec de Pau Vinyes i Roig; «Just Cabot: el periodisme escapçat, la Catalunya impossible», a càrrec de Valentí Soler; «Josep Maria de Sagarra, articulista», a càrrec de Narcís Garolera; «Eugeni Xammar, catalanisme i cosmopolitisme. Què és el que no hem llegit d’ell encara?», a càrrec de Quim Torra; «Lluís Capdevila. La passió de l’escriptura i la llibertat», a càrrec de Josep M. Figueres, i «Domènech de Bellmunt, el primer reporter de Catalunya», a càrrec de Francesc Canosa Farran. El cicle és coordinat per Josep M. Figueres, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), membre de la Junta de Govern de la Societat Catalana de Comunicació i membre del Consell Assessor de la Fundació Moret Marguí. Tal com diuen els organitzadors, el cicle té per objectiu «conèixer més de prop uns noms rellevants del periodisme i acostar-nos també als seus papers privats, que al capdavall també són públics, atès que sovint foren redactats amb voluntat de difusió». Article de Josep M. Figueres: «Un cicle de conferències sobre els arxius dels periodistes»
Mònica Terribas parla del futur de les televisions públiques a l'IEC
La conferència «El futur de
les televisions públiques», de la directora de
Televisió de Catalunya, Mònica Terribas, va analitzar el
26 d’octubre, a l’IEC, la «difícil»
situació de la televisió pública en el context de
crisi i davant la pressió dels grups privats de
comunicació. «No volem ser un gran servei públic
minoritari. Per a vertebrar i reforçar la cultura del
país has de ser capaç de mobilitzar aquest
país», va dir Terribas, qui va afegir que «tindrem
un problema greu si perdem això». La directora de
Televisió de Catalunya va apuntar que els ciutadans han de
reivindicar el serveis que volen. La conferència de
Mònica Terribas va inaugurar el curs 2011-2012 de la Societat
Catalana de Comunicació, filial de l’IEC. Mònica Terribas va ser convidada per la Societat Catalana de Comunicació en condició de directora de Televisió de Catalunya, però també per l’experiència acadèmica que té en l’àmbit de la comunicació. Terribas és llicenciada en periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctora en comunicació per la Universitat de Stirling, a Escòcia. És professora titular de comunicació en excedència a la Universitat Pompeu Fabra. En la conferència que va pronunciar va referir-se a una temàtica que ha estudiat i sobre la qual ha reflexionat com a investigadora i que, a més, gestiona com a directora dels canals públics de Televisió de Catalunya. La conferència es pot veure a la videoteca de l’IEC
Es presenta a l'IEC el Diccionari d'educació
El llibre aplega i defineix prop de dos mil termes, i és l’obra de més envergadura publicada fins ara en català que es proposa de sistematitzar la terminologia en l’àmbit de l’educació. El Diccionari d'educació es va presentar el dimarts, 18 d'octubre, a l'IEC, en un acte en què van intervenir el professor Joan Mallart, coordinador científic del diccionari, i Sebastià Serrano, que va pronunciar la conferència «Comunicació, llengua i educació». Van presidir l’acte el ministre de Cultura del Govern d’Andorra, Albert Esteve; la consellera d’Educació de la Generalitat, Irene Rigau, i el president de l’IEC, Salvador Giner. La cloenda de l'acte va ser a càrrec de la consellera d'Educació, Irene Rigau, que va destacar la importància del diccionari i va dir que si no s'ha fet fins ara una obra d'aquestes característiques és perquè és ara quan s'han pogut definir tots els termes de la renovació pedagògica que s'ha produït. El Diccionari d’educació, disponible també en línia, és el resultat de la cooperació entre el Departament d’Ensenyament de la Generalitat, la Societat Catalana de Pedagogia —filial de l’IEC— i el Ministeri d’Educació i de Cultura del Govern d’Andorra i el TERMCAT.
Alfred Pastor: «Els economistes haurien de fer més pedagogia moral»
«A la gent se l’ha d’animar; explicar-los que no s’han de ficar en coses que no entenen ni gastar-se el que no tenen ni tindran mai... Els economistes tenen un paper a jugar en aquesta dimensió moral de la pedagogia econòmica». En aquests termes es va expressar Alfred Pastor, professor de l’IESE Business School i titular de la Càtedra IESE - Banc Sabadell d’Economies Emergents, el dia 17 d’octubre a l’IEC, en el decurs de la conferència «La crisi i la pedagogia econòmica», amb què va inaugurar el curs 2011-2012 de la Societat Catalana d’Economia, filial de l’IEC. Pastor va afirmar que actualment
s’hauria d’ensenyar l’economia de manera diferent de
com es fa, ja que sovint s’utilitzen models massa complicats o
manuals poc adaptats a les noves situacions. Segons Pastor, cal
millorar la pedagogia econòmica, perquè aquesta
condiciona l’actitud de la gent i sempre és millor que la
gent estigui ben formada. De totes maneres, l’economista va
reconèixer que una bona formació no és suficient
per a evitar les crisis i va dir que «les crisis sempre han donat
avisos, que no han estat escoltats gairebé mai». La conferència d’Alfred Pastor, que va ser presentada pel president de la Societat Catalana d’Economia, Eduard Arruga, es pot veure íntegra a la videoteca de l’IEC.
Enric Juliana, director adjunt de La Vanguardia, obre el curs de la Societat Catalana de Geografia
«En un món que
s’està movent simultàniament en diverses
direccions, la geografia política ens informa d’on som; i
la representació de l’on som, en aquest context, adquireix
una gran rellevància política», va explicar Enric
Juliana, durant la conferència que va oferir a l’IEC el
dimarts 25 d’octubre. La conferència del director adjunt
de La Vanguardia, titulada «Geografia política a Espanya», va obrir el curs 2011-2012 de la Societat Catalana de Geografia, filial de l’IEC. En la seva intervenció, Juliana ―que va confessar ser, des de petit, un apassionat de la geografia―, va afirmar que «és molt important utilitzar els mapes per a explicar els diferents punts de vista» i, en aquest sentit, va dir que en el cas d’Espanya «el que cal és disputar a Madrid la narració del país». El ponent també va definir els mapes com «un element fetitxista», un element que, malgrat l’evolució de les noves tecnologies, «acompanyarà la civilització humana sempre, perquè té una capacitat de suggestió molt important». La conferència es pot veure, íntegrament, a la videoteca de l'IEC
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
    |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
