|
Activitats
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Cicle de conferències sobre els premis Nobel del 2010 Properes cites
Aquest mes de desembre, l’IEC ha organitzat un cicle de conferències per a explicar i debatre els treballs guardonats amb els premis Nobel que concedeix l’Acadèmia Sueca. La conferència «Reaccions d’acoblament creuat: eines simples per a la construcció de molècules complexes», sobre el Premi Nobel de Química concedit a Richard F. Heck, a Ei-ichi Negishi i a Akira Suzuki, va inaugurar la dotzena edició del cicle, «Els premis Nobel de l’any 2010», el dia 15 de desembre. La sessió va ser a càrrec de Feliu Maseras, de l’Institut Català d’Investigació Química i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Josep Santaló, de la Unitat de Biologia Cel·lular de la Facultat de Biociències de la UAB, va pronunciar el 16 de desembre, la conferència «Robert Edwards. El canvi en la percepció de la nostra pròpia naturalesa», sobre el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina concedit a Robert G. Edwards. El dia 20, Joaquim Marco, catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona (UB), va parlar del Nobel de Literatura concedit a l’escriptor Mario Vargas Llosa, en la ponència «Autobiografia, història i realisme contra el poder: Mario Vargas Llosa». El 21 de desembre, M. Àngels
Garcia Bach, professora titular de física de la matèria
condensada del Departament de Física Fonamental de la UB, va
oferir la conferència sobre el Nobel de Física concedit a
Andre Geim i a Constantin Novoselov, titulada «Premi Nobel de
Física 2010: el grafè, un nou material per a
l’electrònica del segle XXI». I, finalment, el dia
22, Joan Tugores, catedràtic d’Economia de la UB, va
analitzar el Nobel d’Economia atorgat a Peter A. Diamond, Dale T.
Mortensen i Christopher A. Pissarides, en la conferència
«Els reptes de l’atur: contribucions des de
l’anàlisi econòmica». Els dies 12, 17, 19, 24
i 26 de gener de 2011, el cicle se celebrarà per quarta vegada a
l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, de
València. Se celebra el V Congrés d’Història Agrària dels Països Catalans
Del 15 al 17 de desembre, la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), filial de l’IEC, va organitzar a l’Institut i a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona el V Congrés d’Història Agrària: «Els usos de l’aigua en la història. De l’antiguitat als nostres dies». Durant tres dies, es van analitzar els diversos usos que l’aigua ha tingut al llarg de la història (agraris, industrials i domèstics), els canvis en l’organització de l’aprofitament i els conflictes que s’han originat al seu voltant. Per a explorar aquests usos, es va dividir el Congrés en cinc àmbits: l’aigua en els sectors agrícola i ramader; els usos no agraris de l’aigua; les obres hidràuliques; els drets al voltant de l’aigua; l’aigua, el paisatge, el clima i els episodis extrems.
La conferència inaugural del Congrés, titulada «Acqua, sviluppo economico e istituzioni politiche nei paesi mediterranei e nell’Europa del nord. Un processo divergente?», va ser a càrrec de Salvatore Ciriacono, de la Universitat de Pàdua. En total, hi van participar una seixantena de ponents. En la trobada també es va homenatjar Emili Giralt amb la conferència «Agricultura i aigua en la Catalunya contemporània», que va pronunciar Ramon Garrabou, de la Universitat Autònoma de Barcelona. Giralt, mort el 2008, va ser president de l’IEC del 1987 al 1995 i membre de la Secció Històrico-Arqueològica des de l’any 1975. El doctor Giralt va impulsar el coneixement de la història agrària als Països Catalans, entre altres iniciatives, mitjançant l’organització dels Col·loquis d’Història Agrària, que tenien per àmbit aquest territori. En l’acte va participar el president de l’Institut, Salvador Giner. El V Congrés d’Història Agrària va ser organitzat per la Institució Catalana d’Estudis Agraris i la Societat Catalana d’Estudis Històrics, filials de l’IEC, juntament amb la revista Estudis d’Història Agrària, el Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona, el Centre de Recerca d’Història Rural (IRH) de la Universitat de Girona, i el Patronat Municipal «Josep Lladonosa i Pujol» de l’Ajuntament d’Alguaire i la Universitat de Lleida. Es presenta a l’IEC Amics d’Els Clàssics, una iniciativa que vol promoure la lectura dels clàssics medievals
La plataforma Amics d’Els Clàssics és una iniciativa d’Editorial Barcino, segell de la Fundació Lluís Carulla, per a difondre els clàssics medievals, promoure’n la lectura i acostar-los als joves. El dia 9 de desembre, la plataforma es va presentar a l’IEC, juntament amb la nova edició del Llibre de Fortuna i Prudència, de Bernat Metge, d’Editorial Barcino. En l’acte van intervenir Salvador Giner, president de l’Institut; Carles Duarte, director de la Fundació Lluís Carulla; Joan Santanach, coordinador de Barcino, i Lluís Cabré, curador de l’obra. El Llibre de Fortuna i Prudència, de la col·lecció «Els Nostres Clàssics», és una de les primeres obres de Bernat Metge. Escrita des de la tradició de la sàtira, inclou grans dosis d’humor. L’any de la seva publicació, el 1381, van fer fallida els bancs barcelonins a causa d’una crisi internacional. Va ser la fallida bancària més important de la Corona d’Aragó i l’inici de la decadència de l’economia medieval catalana. Aquest daltabaix financer serveix al protagonista —que és l’alter ego de l’autor— de pretext per a expressar el lament contra la fortuna adversa. Bernat, narrador i protagonista de la ficció, es presenta com un home angoixat i pres per la desgràcia, la «ventura» del qual servirà d’advertiment als qui confien en els béns mundans. Aquesta nova edició del llibre es beneficia d’una anàlisi més moderna dels manuscrits i d’un coneixement més ampli de les fonts que van influir en l’obra, un coneixement dipositat per la investigació dels darrers cinquanta anys. Va tancar l’acte el poeta Jaume C. Pons Alorda, que va fer una lectura del llibre.
El Segon informe sobre el canvi climàtic a Catalunya pronostica més calor i menys aigua
A Catalunya, en el futur, les temperatures seran més altes, hi haurà menys aigua als rius i més erosió a les platges. Així ho constata el Segon informe sobre el canvi climàtic a Catalunya, elaborat pel Grup d’Experts en Canvi Climàtic de Catalunya i promogut pel Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, el Servei Meteorològic de Catalunya i l’IEC. El volum, coordinat pel físic i membre de l’Institut Josep Enric Llebot, es va presentar el 16 de desembre al Museu i Centre d’Estudis de l’Esport Doctor Melcior Colet, de Barcelona.
Segons aquest informe, publicat cinc anys després del primer Informe sobre el canvi climàtic a Catalunya, es preveu que fins al 2040, a la zona centre i als Pirineus de Catalunya, augmentarà la temperatura entre 0,7 i 1,8 graus per sobre de la mitjana actual, mentre que a la costa la temperatura augmentarà entre 0,2 i 1,3 graus. De cara al 2100, el termòmetre pujarà entre 4,5 i 5 graus al centre i als Pirineus, mentre que a la franja litoral la pujada serà entre 3,5 i 5 graus. En qualsevol cas, l’increment de les temperatures serà significativament més gran als estius. Pel que fa a les pluges, es pot alterar
el règim de precipitacions, tot i que els canvis no són
tan acusats com en el canvi de la temperatura. Així,
l’estudi preveu que per al 2040, al litoral i a l’interior
hi podria haver una reducció del 10 % del total de
precipitacions, i al Pirineu podrien augmentar les precipitacions fins
a un 10 %. Els experts també alerten dels canvis que
s’estan produint al litoral com a conseqüència del
desplaçament de la direcció de l’onatge, que
comporta que l’augment dels temporals de llevant provoqui una
erosió més gran de les platges.
La Societat Catalana de Sociolingüística (SOCS), filial de l’IEC, va lliurar el dia 16 de desembre el Premi Lupa d’Or al llibre Doble oficialitat i llengua pròpia: dues llengües i un territori, de Josep Maria Puig Salellas, en edició a cura d’Ester Franquesa i Lluís Jou. El guardó, dotat amb mil euros, reconeix un text sobre sociolingüística catalana en format llibre que s’hagi editat en l’últim any. Doble oficialitat i llengua pròpia: dues llengües i un territori, coeditat per la Fundació Noguera i Marcial Pons, recull una desena d’articles sobre la regulació de les llengües en contacte, escrits pel membre de l’IEC Josep Maria Puig Salellas (1924-2007), un dels juristes més destacats dels darrers cinquanta anys. En els textos, escrits entre 1983 i 1999, el notari basteix, de manera lúcida i crítica, els conceptes de llengua pròpia, llengua oficial, doble oficialitat i normalització lingüística. A més, el llibre inclou les dues lleis de política lingüística aprovades pel Parlament de Catalunya (1983 i 1998), en les quals Puig Salellas va contribuir, i diverses sentències en què el Tribunal Constitucional es pronuncia sobre l’ordenament jurídic de les llengües pròpies i oficials als territoris autònoms. L’obra, a cura d’Ester Franquesa, llicenciada en filologia catalana, i de Lluís Jou, notari, és útil per a comprendre la regulació jurídica en contextos de llengües en contacte i per a conèixer l’evolució de la normativa catalana i la jurisprudència del Tribunal Constitucional en aquesta matèria. També és un instrument indispensable per a la interpretació de les normes de l’Estatut del 2006 relatives a la llengua. En el marc del lliurament del Premi, Joan Pujolar, professor d’arts i humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya, va pronunciar la conferència «Trajectòries lingüístiques dels joves catalans».
LVI Conferència de la Societat Anglocatalana, a Barcelona
La Societat Anglocatalana (Anglo-Catalan Society), associació fundada a Oxford l’any 1954 per catalanòfils britànics i per catalans exiliats amb l’objectiu de promoure la cultura catalana a la Gran Bretanya i a Irlanda, va celebrar la conferència anual a Barcelona, del 17 al 19 de desembre. En la trobada, es va mantenir aquesta idea de fomentar el coneixement i el valor de la cultura catalana a la Gran Bretanya i a Irlanda, i d’afavorir les relacions culturals entre les comunitats catalanoparlants i anglòfones per al benefici mutu. El programa va incloure una gran varietat de ponències i activitats. Entre altres qüestions, es va analitzar la importància de la premsa catalana a l’inici de la Guerra Civil, les columnes d'opinió d'Isabel-Clara Simó, els moviments independentistes, la presència dels autors anglosaxons en el sector editorial en català, els viatges d’Aurora Bertrana, la traducció de l’obra de Sánchez Piñol, el treball com a autor, director i traductor de Sergi Belbel, Les veus del Pamano de Jaume Cabré, i la visió crítica que l’il·lustrador Juanjo Sáez té dels «moderns». Hi van participar una cinquantena de
ponents, tant catalans com anglosaxons. Enguany, la conferència
anual en memòria de Joan Gili (The Annual Joan Gili Memorial
Lecture), un dels fundadors de la Societat Anglocatalana, la va
impartir Wendy-Llyn Zaza, de la Universitat d'Auckland, sobre el tema
«Llengua, cultura i identitat catalanes d'ahir, d'avui i davant
la immigració magribina», i es va celebrar a la Sala Prat
de la Riba de l’Institut.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
    |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
