Notícies

Joan J. Guinovart, Joan Viñas, Ramon Bartrons, Lluís Ferrer i Vicenç Beltran, nous membres de l’IEC

David Serrat és reelegit president de la Secció de Ciències i Tecnologia


L’IEC inaugura l’Any Internacional de la Química i reivindica el coneixement científic com a motor del progrés

Nous presidents a les filials Societat Catalana d’Economia i Societat Catalana de Matemàtiques

L’homenatge a Isaac Albéniz centra el concert de Nadal a l’Institut

El Consell Permanent de l’IEC visita l’Abadia de Montserrat 

L’IEC publica en línia la col·lecció de la Revista de l’Alguer






Joan J. Guinovart, Joan Viñas, Ramon Bartrons, Lluís Ferrer i Vicenç Beltran, nous membres de l’IEC 

D'esquerra a dreta, Joan J. Guinovart, Joan Viñas, Ramon Bartrons, Lluís Ferrer i Vicenç Beltran
IEC

El director de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona, Joan J. Guinovart; el rector de la Universitat de Lleida, Joan Viñas; el doctor en Medicina Ramon Bartrons; el veterinari i exrector de la Universitat Autònoma de Barcelona, Lluís Ferrer, i el filòleg romànic Vicenç Beltran han estat nomenats membres numeraris de l’IEC. Els quatre primers s’incorporen a la Secció de Ciències Biològiques, i Beltran, a la Secció Històrico-Arqueològica.

Joan Josep Guinovart i Cirera (Tarragona, 1947) és doctor en farmàcia per la Universitat de Barcelona i, des del 2005, dirigeix la Fundació Privada Institut de Recerca Biomèdica. La seva activitat investigadora s’ha centrat en el metabolisme del glicogen, amb especial èmfasi en l’estudi de les seves alteracions en la diabetis i en malalties neurodegeneratives, i en el dels nous agents antidiabètics. Ha rebut, entre altres, els premis August Pi i Sunyer (1983) i Prat de la Riba (2009) de l’IEC i la Medalla Narcís Monturiol al Mèrit Científic i Tecnològic (1999).

Joan Viñas i Salas (Mataró, 1950) és catedràtic de Cirurgia i rector de la Universitat de Lleida des del 2003, i membre numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya des del 2004. Els seus treballs d’investigació bàsica i experimental incideixen, sobretot, en els àmbits de la carcinogènesi del còlon i en la bioètica.

Ramon Bartrons i Bach (Prats de Lluçanès, 1953) és doctor en medicina per la Universitat de Barcelona i especialista en anàlisis clíniques, i el seu àmbit d’actuació són la recerca i la docència. Des del 1993, dirigeix el grup de recerca «Factors de creixement, hormones i metabolisme» i, des del 2004, és director del Departament de Ciències Fisiològiques II de la Universitat de Barcelona.

Lluís Ferrer i Caubet (Palma, 1959) és doctor en veterinària per l’Escola Superior de Veterinària de Hannover i catedràtic de Medicina i Cirurgia Animal per la Universitat Autònoma de Barcelona. En aquesta Universitat ha desenvolupat els càrrecs de director del Departament de Patologia i Produccions Animals (1990-1994), vicerector de Recerca (1998-2002), i rector (2002-2007).

Vicenç Beltran i Pepió (Traiguera, 1948) és doctor en filologia romànica per la Universitat de Barcelona, catedràtic emèrit de la mateixa Universitat i, actualment, professor de la Universitat La Sapienza de Roma. És especialista en els trobadors, en la lírica de la baixa edat mitjana i la problemàtica de la lírica antiga de tipus oral, entre altres matèries.






David Serrat és reelegit president de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC

 
Lluís Jofre, Francesc Serra, David Serrat i Joan Girbau
IEC
 

David Serrat i Congost (Sant Joan de les Abadesses, 1949), doctor en geologia per la Universitat de Barcelona, d’on és catedràtic de Geodinàmica Externa, va ser reelegit president de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC, el 18 de desembre, en una reunió de la Secció celebrada a València. Juntament amb Serrat, van ser reelegits Francesc Serra i Mestres, com a vicepresident, i Lluís Jofre i Roca, com a secretari. Joan Girbau i Badó s’incorporarà al Consell de Govern de la Secció amb el càrrec de tresorer, en substitució de Pilar Bayer.

El nou mandat s’encetarà el dia 1 de gener de 2011 i tindrà una durada de quatre anys. En aquest període, el Consell de Govern incidirà perquè la Secció continuï treballant per donar a conèixer la recerca que es fa a Catalunya i perquè la realitat científica i tecnològica catalana sigui reconeguda per la societat mitjançant la recerca, les publicacions i l’assessorament. En aquest mandat s’afegeix un projecte de recerca transversal: «Ètica, ciència i tecnologia», coordinat pels membres de la Secció Josep Amat i Girbau i David Jou i Mirabent.

A part de la reunió, la Secció va organitzar, el dia 17, a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània, la conferència «Possibilitats tecnològiques per a una televisió sense fronteres», a càrrec Lluís Jofre, secretari de la Secció, doctor enginyer de telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Catalunya i catedràtic de Teoria del Senyal a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Telecomunicacions de Barcelona. L’acte va ser organitzat conjuntament amb Acció Cultural del País Valencià i la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València.






L’IEC inaugura l’Any Internacional de la Química i reivindica el coneixement científic com a motor del progrés

 
La inauguració va omplir la Sala Prat de la Riba
IEC
 

El 2011 ha estat proclamat per les Nacions Unides l’Any Internacional de la Química, amb el lema «Química: la nostra vida, el nostre futur». L’objectiu és fer conèixer que la química és fonamental per a comprendre el món i conscienciar la població, especialment els joves, de les solucions que aquesta disciplina pot aportar actualment. L’IEC, per mitjà de la Secció de Ciències i Tecnologia (SECCT) i la filial Societat Catalana de Química (SCQ), va inaugurar l’Any Internacional de la Química en un acte celebrat a la Sala Prat de la Riba, el 14 de desembre, i presidit per Salvador Giner, president de l’IEC.

En l’acte, Romà Tauler, president de la SCQ, va subratllar la necessitat de promoure la química entre els joves i va remarcar el paper clau que juguen els químics en la superació dels reptes del nostre món. També va recordar que el 2011 coincideix amb el centenari del Premi Nobel de Química concedit a Marie Sklodowska Curie, fet que servirà per a reconèixer la seva contribució a la ciència i reivindicar el paper de la dona en el món científic. D’altra banda, Pilar González, química i membre de l’IEC, va presentar el calendari Quins elements!, que és fruit d’un concurs adreçat als estudiants de química de qualsevol nivell (de batxillerat a tercer cicle, passant per cicles formatius i llicenciatures). El calendari dóna una nova visió de la química i, gràcies a un conveni de difusió signat amb el diari Ara, el dia 12 de desembre, se’n van lliurar cent cinc mil exemplars.

 
 
Agustí Lledós durant la conferència
IEC

En el marc de la inauguració de l’Any Internacional de la Química, es va pronunciar la conferència inaugural de la SCQ, a càrrec d’Agustí Lledós, catedràtic de Química Física de la Universitat Autònoma de Barcelona. En la conferència, titulada «Vull ser químic… per fer què?», Lledós va explicar que generalment no es té consciència de la bondat de la química i de la seva importància en la vida quotidiana. Segons el ponent, la química és una ciència interdisciplinària, la ciència clau per a fer front als reptes del segle XXI, com són l’estudi dels processos biològics, la producció, el subministrament, el transport i l’ús de l’energia i la sostenibilitat. Finalment, va reivindicar el coneixement científic com a motor de progrés i va manifestar la necessitat d’impulsar aquesta disciplina científica: «No podem afrontar aquests reptes només amb el coneixement que tenim ara».

L'acte es pot veure a la videoteca de l'IEC

Article d'opinió «
2011, Any Internacional de la Química», de Pilar González





Nous presidents a les filials Societat Catalana d’Economia i Societat Catalana de Matemàtiques

 
Eduard Arruga
IEC
 

Dues societats filials de l’IEC tenen nou president. Es tracta de la Societat Catalana d’Economia (SCE), que ha nomenat l’economista Eduard Arruga en substitució de Pere Puig, professor d’Economia d’ESADE i president de la SCE des de l’any 2001, i la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM), presidida pel professor Joan de Solà-Morales, que substitueix Carles Perelló.

Eduard Arruga i Valeri és professor de comerç internacional a la Universitat Politècnica de Catalunya, director de l’Àrea d’Economia del Centre d’Estudis Econòmics i Socials, i secretari del Patronat de la Fundació Banc dels Aliments. Membre de la SCE des del 1980 i de la Junta de Govern des del 2002, Eduard Arruga va ser nomenat president el 2 de desembre, el mateix dia que es va aprovar la incorporació de Guillem López Casasnovas, catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra, a la Junta de Govern. En els darrers dos mandats, Pere Puig ha consolidat l’activitat de la Societat Catalana d’Economia, sobretot pel que fa a la promoció de la recerca científica i acadèmica i dels estudis sobre l’economia catalana.

 
 
Joan de Solà-Morales
 

D’altra banda, el professor Joan de Solà-Morales i Rubió és catedràtic de l’Àrea de Coneixement de Matemàtica Aplicada del Departament de Matemàtica Aplicada de la Universitat Politècnica de Catalunya. El nou president de la SCM va ser elegit el 24 de novembre passat, en l’Assemblea de la Societat Catalana de Matemàtiques. La nova Junta Directiva és formada també per Joaquim Ortega Cerdà, vicepresident; Mercè Farré Cervelló, secretària, i Mariona Petit Vilà, tresorera.







L’homenatge a Isaac Albéniz centra el concert de Nadal a l’Institut

 
 
La pianista Alba Ventura va interpretar obres d'Albéniz
IEC

Amb motiu del cent cinquantè aniversari del naixement d’Isaac Albéniz (1860-1909), l’IEC va dedicar el concert de Nadal, celebrat el dilluns 13 de desembre, al compositor català. El secretari general de l’Institut, Romà Escalas, va presentar el perfil més personal i la trajectòria musical d’Albéniz amb la conferència «Isaac Albéniz, balanç de dos aniversaris». L’actuació musical va ser a càrrec de la pianista Alba Ventura, que va interpretar Obres d’Isaac Albéniz amb el piano Rönisch del compositor, del 1905.

Acte seguit, es va oferir el tradicional aperitiu de Nadal i el president de l’IEC, Salvador Giner, va adreçar unes paraules als membres i al personal de l’Institut, reunits al claustre de la Casa de Convalescència. Giner va agrair la col·laboració i el treball de tothom en un any en què, tot i les restriccions pressupostàries, l’Institut ha incrementat l’activitat acadèmica i ha estat present en els grans temes que ocupen el present i el futur del país. De la mateixa manera, el president de l’IEC va encoratjar els membres i el personal de l’Institut a continuar treballant de cara al 2011, un any en què, malgrat la conjuntura econòmica, «l’objectiu de l’IEC és continuar la seva expansió».




El Consell Permanent de l’IEC visita l’Abadia de Montserrat

 
El Consell Permanent de l'Institut durant la visita
IEC
 

El Consell Permanent de l’Institut, encapçalat pel president Salvador Giner, va visitar el dia 29 de novembre l’Abadia de Montserrat. En el decurs de la visita institucional, els membres de l’IEC es van reunir amb el pare abat, Josep M. Soler i Canals, i es va signar un conveni per a l’estudi de l’obra Refranyer Aguiló i l’edició en línia d’aquest treball. Aquest Refranyer forma part dels materials de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, conservats a la Biblioteca de Montserrat i propietat de l’Abadia de Montserrat. L’IEC, mitjançant la Secció Filològica, iniciarà l’estudi i posarà a la Xarxa, en accés obert, el resultat d’aquest treball.

Acompanyats pel pare Josep Massot, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, el Consell Permanent de l’IEC va visitar les dependències de l’Abadia, el Museu de Montserrat i va assistir al cant de la salve interpretat per l’Escolania de Montserrat.




L’IEC publica en línia la col·lecció de la Revista de l’Alguer

 
El primer i últim volum de la Revista de l'Alguer
IEC
 

La Revista de l’Alguer, creada i dirigida pel lingüista i poeta Rafael Caria (l’Alguer, 1941-2008) —membre corresponent de la Secció Filològica i primer alguerès membre de l’Institut—, va ser publicada durant deu anys, entre 1990 i 1999, pel Centre de Recerca i Documentació Eduard Toda, dirigit pel mateix Caria. Fins fa poc, aquesta publicació només es podia consultar en algunes biblioteques universitàries d’Europa i d’Amèrica. Actualment, l’IEC posa a disposició dels investigadors i de totes les persones interessades d’arreu del món la versió digital de la revista.

La col·lecció consta de deu volums, ja que se’n va publicar un per any, que es poden consultar íntegrament a l’Hemeroteca Científica de l’IEC. La Revista de l’Alguer és una revista de cultura que aplega temes referits a l'Alguer, i a la cultura catalana en general, dins el marc mediterrani. Les recerques que inclou abasten una vintena de camps científics, de l’antropologia a la toponímia, passant per la filologia, la filosofia, el folklore, la pedagogia o la música.

En aquest anuari científic pluridisciplinari en llengua catalana pensat i fet a l’Alguer, primer amb el subtítol de Periòdic de cultura dels Països Catalans i més endavant amb el d’Anuari acadèmic de cultura catalana, hi van col·laborar una setantena llarga d’investigadors catalans, sards i d’altres països d’Europa i d’Amèrica. El Comitè Científic va ser format per molts membres de l’IEC, com Antoni M. Badia i Margarit, Joan Bastardas, Jordi Carbonell, Emili Giralt, Vicent Pitarch, Francesc Vallverdú, Josep Massot, Joan Veny o Pere Verdaguer, entre altres. Actualment, l’IEC en prepara una segona època.

Recull de premsa: