|
Opinió
|
|||||
|
«2011, Any Internacional de la Química», per Pilar González Duarte Ressenyes editorials Recull d’articles
Pilar González Duarte, delegada de la Secció de Ciències i Tecnologia a la Societat Catalana de Química
Els objectius principals de la celebració de l’Any Internacional de la Química (AIQ2011) són fer conèixer la contribució d’aquesta ciència a la nostra qualitat de vida i palesar la importància de la química en la resolució de problemes urgents, com són l’abastament d’aigua potable, d’energia i d’alimentació a tota la població del món sense hipotecar el futur del planeta. La commemoració és una ocasió única per a contribuir en el fet que la societat augmenti el coneixement de la ciència, en general, i de la química, en particular, i també per a animar els joves en el seu estudi. Conscients de la transcendència d’aquesta celebració, l’IEC va donar el tret de sortida a les diverses activitats que s’aniran desenvolupant en el context d’aquesta efemèride en els Països Catalans al llarg del 2011. Concretament, la Societat Catalana de Química (SCQ) i la Secció de Ciències i Tecnologia (SECCT) van organitzar el 14 de desembre un acte d’inauguració de l’AIQ2011, adreçat principalment als professionals de la química, però amb la voluntat que el lema «Química: la nostra vida, el nostre futur» arribi al conjunt de la societat. La química és una ciència experimental amb uns dos-cents anys de vida. Gràcies als coneixements que els científics han adquirit al llarg d’aquest temps, avui sabem coses fonamentals per a la nostra vida a la Terra. Per exemple, que un centenar d’elements químics són les unitats bàsiques del nostre planeta; i, per tant, de nosaltres mateixos i del nostre entorn. S’ha arribat a un coneixement important de les molècules de la vida, el DNA i les proteïnes, i també sobre les reaccions químiques que expliquen els processos fisiològics fonamentals de l’espècie humana. Gràcies a la química, actualment és possible disposar d’una enorme quantitat de fàrmacs, assegurar la potabilització de l’aigua, tenir materials per a vestir i per a donar seguretat i confort a les nostres vivendes i també per a poder treballar en condicions extremes. Si, a tot això, hi afegíssim la contribució de la química al món de les noves tecnologies, de l’esport i de les comunicacions no dubtaríem a afirmar que la química ens permet viure més i millor. Precisament, la conferència inaugural que va pronunciar el professor Agustí Lledós, catedràtic de Química Física de la Universitat Autònoma, ens va dibuixar, una mica més, el paper que la química té en el nostre present i, sobretot, el que ha de tenir en el futur. Davant la pregunta «Vull ser químic... per fer què?», Lledós va plantejar que la química ha assolit una maduresa important però que es troba en un punt d’encreuament de moltes altres branques de la ciència a les quals ha d’aportar solucions en un futur proper. Per part dels químics cal un canvi de plantejaments, escollir camins interdisciplinaris, aportar noves estratègies sintètiques… i, en fi, fer front a un conjunt de reptes gens menyspreable. Per tant, els químics encara tenen molta feina davant seu! En el decurs de l’acte organitzat a l’IEC —que també es va poder seguir en directe per Internet— es va presentar el calendari Quins elements!, que s’ha confegit com a resultat d’un concurs entre tots els centres d’ensenyament de química dels Països Catalans. Dins els detalls explicats, cal remarcar que tant el nombre de concursants (443) com les opinions rebudes dels professors permeten suposar l’assoliment dels objectius del calendari: donar una nova visió de la química i desvetllar la curiositat dels joves. També es va anunciar per a la primera quinzena d’abril del 2011 la presentació de la edició catalana d’Els elements, llibre de divulgació, amb imatges espectaculars i dirigit al gran públic. Iniciem, doncs, un any dedicat a difondre i a divulgar els beneficis que la química aporta al progrés de la societat; un any, aquest 2011, que hem d’aprofitar tots plegats per a explicar el paper de la química en la nostra vida i, també, per a reflexionar sobre com la química s’ha d’adaptar per a donar respostes millors als nous reptes de la nostra societat. Us animem a visitar el bloc de l’Any Internacional de la Química 2011 (http://blocs.iec.cat/aiq2011/),
en què es pot trobar tota la informació sobre les
activitats programades en el context d’aquesta
commemoració. Nota necrològica de Joan Ràfols Casamada Josep Maria Vives de Quadras, president de la Institució Catalana d'Estudis Agraris, filial de l'IEC
El dia 4 de desembre ens va deixar, de
manera sobtada, Joan Ràfols Casamada, expresident de la
Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), filial del
IEC. Joan Ràfols era enginyer tècnic agrícola per
l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona i llicenciat
en geografia i història per la Universitat de Barcelona. Aquesta
formació li va permetre arrodonir els seus sòlids
coneixements tècnics sobre diverses disciplines agràries
amb una visió humanista dels temes tractats, fruit no sols dels
estudis universitaris, sinó també d’un esperit
inquiet, a la recerca sempre de la veritat i defensor de la llibertat
de pensament. Era crític amb moltes situacions, però el
seu caràcter bondadós i dialogant, dotat a més
d’un fi sentit de l’humor, feia que mai no
s’enfrontés amb les persones. Apassionat de la nostra
terra, coneixia i estimava la cultura catalana, i la geografia, que
coneixia tant amb el cap com amb el cor, especialment les seves
estimades Barcelona i Capellades. Aspectes de terminologia, neologia i traduccióCuradors: Eusebi Coromina i Josep M. Mestres Editorial: IECCol·lecció: Memòries de la Societat Catalana de Terminologia ; 2Entitats: Institut d'Estudis Catalans, Societat Catalana de Terminologia i Universitat de Vic
|
| Recull d’articles |
En busca del propio escaño, de Salvador Cardús
La Vanguardia, 22 de desembre de 2010
Elogi de la política, de Josep-Maria Terricabras
El Periódico, 22 de desembre de 2010
La templanza como virtud política, de Salvador Cardús
La Vanguardia, 22 de desembre de 2010
Mecenes, de Pere Puigdomènech
El Periódico, 20 de desembre de 2010
Qui t’estima, t’abonyega, de Salvador Cardús
Ara, 19 de desembre de 2010
A 80 per hora tothom hi surt guanyant, de Ramon Folch
El Periódico, 19 de desembre de 2010
Nadal també és cultura, de Salvador Cardús
Diari de Terrassa, 18 de desembre de 2010
Adéu al parc de les mones, de Ramon Folch
El Periódico, 17 de desembre de 2010
El síndrome de Copenhague, de Josep Enric Llebot
La Vanguardia, 16 de desembre de 2010
Portades romàniques, de Xavier Barral
Avui, 14 de desembre de 2010
Arsènic, de Pere Puigdomènech
El Periódico, 13 de desembre de 2010
El dia que m’espera, de Xavier Rubert de Ventós
Ara, 13 de desembre de 2010
L’extravagància política, de Salvador Cardús
Ara, 12 de desembre de 2010
Prodis, innovació i generositat, de Salvador Cardús
Diari de Terrassa, 11 de desembre de 2010
El Prat, més lluny que abans, d’Andreu Mas-Colell
El Periódico, 9 de desembre de 2010
Democracia y poder invisible, de Salvador Cardús
La Vanguardia, 8 de desembre de 2010
Ara li toca al bipartit, de Josep-Maria Terricabras
El Periódico, 8 de desembre de 2010
Còlera, de Pere Puigdomènech
El Periódico, 6 de desembre de 2010
On són els independentistes?, de Salvador Cardús
Ara, 5 de desembre de 2010
Vots volàtils, de Salvador Cardús
Diari de Terrassa, 4 de desembre de 2010
Entrevista a Josep Enric Llebot
«El canvi climàtic no és una cosa del futur sinó del present»
Avui, 17 de desembre de 2010
Entrevista a Jordi Carbonell
«ERC no en va fer prou per evitar les escissions; ara ens cal gent nova»
El Triangle, 13 de desembre de 2010
Entrevista a Joan Margarit
«Els poemes són un acte d’amor, és la manera que tinc d’estimar els altres»
El 9 Nou, 13 de desembre de 2010
Entrevista a Aina Moll
«Los jóvenes se están dejando avasallar por el castellano»
Última Hora, 5 de desembre de 2010
