Els flocs de neu descrits per Kepler fa quatre-cents anys

Se celebra la segona edició de la Universitat Catalana d’Estiu de Ciències de la Natura a l’Alguer

La VIII Jornada de la SCATERM analitza a Vic els mecanismes de formació de paraules noves

Es presenta a l’IEC la reedició de la tesi doctoral d’Ernest Lluch 

Conferència sobre la situació actual de l’Estatut d’autonomia des del punt de vista jurídic

Albert Balcells presenta al Parlament el seu darrer llibre sobre el projecte d’autonomia de la Mancomunitat del 1919

En breu

Properes cites

Els flocs de neu descrits per Kepler fa quatre-cents anys

El 1611, el matemàtic, físic i astrònom Johannes Kepler, contemporani de Galileu, va escriure el seu llibre més curt i sorprenent, The Six-Cornered Snowflake: A New Year’s Gift («El floc de neu de sis puntes: Un regal d’Any Nou»). Hi explicava: «Mentre escric això, ha començat a nevar, i molt més copiosament que fa una estona. He estat examinant amb deteniment els petits flocs. Bé, tots han estat caient amb un patró radial, però de dos tipus». Es referia a uns flocs molt petits i amb una quantitat indefinida de pues inserides per tot arreu i a un segon tipus de flocs formats per estrelles amb sis plomes.

A partir d’aquest text de Kepler ―molt poc conegut fora de la comunitat matemàtica i física―, Capi Corrales, professora titular del Departament d’Àlgebra de la Facultat de Matemàtiques de la Universitat Complutense de Madrid, va pronunciar la conferència «El uso de las matemáticas para leer el libro de la naturaleza. Sobre Kepler y los copos de nieve». L’acte es va celebrar el 27 de maig a l’IEC dins el cicle «Conferències magistrals del curs 2009-2010», que enguany commemora l’Any Internacional de l’Astronomia.

La científica, que combina la investigació amb la divulgació de les matemàtiques contemporànies, va afirmar que «el text de Kepler va marcar una fita en l’ús de les matemàtiques per a entendre alguna cosa del món físic que ens envolta». Els flocs de neu descrits pel físic alemany van servir a la conferenciant per a repassar la geometria des del segle III aC fins a l’actualitat.

Se celebra la segona edició de la Universitat Catalana d’Estiu de Ciències de la Natura a l’Alguer

	Una de les classes a l'Alguer	UCEcn

Del 6 a l’11 de maig es va celebrar la segona edició de la Universitat Catalana d’Estiu de Ciències de la Natura a l’Alguer, que enguany ha aplegat un centenar d’alumnes. Durant sis dies, experts sards, catalans, veneçolans i de la Franja han analitzat la biodiversitat de la Mediterrània i dels tròpics; dues regions que, si bé «són molt diferents, comparteixen problemàtiques i solucions», va apuntar el vicepresident de l’IEC, Joandomènec Ros, durant la presentació del programa a l’Institut.

La Universitat Catalana d’Estiu de Ciències de la Natura es va crear fa set anys a Seròs (Segrià) i l’any passat va obrir una seu a l'Alguer (Sardenya) gràcies al suport de l’IEC i d’altres institucions científiques i acadèmiques catalanes, així com de la Universitat de Sàsser. En aquesta edició, a més, també hi han col·laborat el Parc Nacional de l’Asinara i el Parc Regional de Port Comte, que els participants han pogut visitar i estudiar. Segons Antoni Torre, coordinador de la Universitat Catalana d’Estiu de Ciències de la Natura a l’Alguer, la iniciativa ha estat «una bona oportunitat per a l’illa de Sardenya d’intercanviar experiències i coneixements sobre biodiversitat».

La VIII Jornada de la SCATERM analitza a Vic els mecanismes de formació de paraules noves

	Mesa inaugural de la Jornada	SCATERM

Amb el títol de «Terminologia, neologia i traducció», el 13 de maig es va celebrar a la Universitat de Vic la VIII Jornada de la SCATERM, organitzada conjuntament per la Facultat de Ciències Humanes, Traducció i Documentació d’aquesta Universitat i la Societat Catalana de Terminologia, filial de l’IEC. La Jornada es va desenvolupar en dues sessions en què es van analitzar els mecanismes de formació de paraules noves en els àmbits d’especialitat i la transcendència d’aquests mecanismes en la traducció cientificotècnica.

En la primera ponència, Rosa Estopà, professora de la Universitat Pompeu Fabra, va tractar la neologia especialitzada des de dos punts de vista: d’una banda, la neologia primària, creada pels especialistes; i, de l’altra, la neologia secundària en els intercanvis entre dues o més llengües. En les comunicacions corresponents, M. Amor Montané, del grup de recerca IULATERM, va exposar el seu estudi sobre la implantació de termes normalitzats en l’àrea de la informàtica i les tecnologies de la informació. D’altra banda, Josep M. Mestres, membre de la SCATERM, va presentar el projecte de redacció d’un manual bàsic de tipografia que vol dur a terme juntament amb la professora Esther Monzó, de la Universitat Jaume I, de Castelló.  En tercer lloc, Elisabet Casademont i Marta Sabater van exposar el procés de traducció de normes a partir de la norma UNE de traducció que és a punt de publicar el TERMCAT.

En la segona ponència, Carles Castellanos, de la Universitat Autònoma de Barcelona, desenvolupà els conceptes de neologia i traducció dins els processos d’estandardització de les llengües, especialment en el cas de les llengües minoritzades. Les comunicacions corresponents a aquesta segona ponència van ser a càrrec de Maria Calvet, de la Universitat de Barcelona, que va comparar el grau d’estabilitat d’unitats lèxiques per a la designació de tipus de sabates en català i d’Eusebi Coromina, de la Universitat de Vic, que va exposar el resultat del treball de recerca de neologismes que ha dut a terme en l’àmbit del transport aeri.

Es presenta a l’IEC la reedició de la tesi doctoral d’Ernest Lluch 

«Investigar el nostre passat per ajudar a construir el nostre futur», així va definir l’historiador Josep Fontana el gran projecte intel·lectual d’Ernest Lluch, durant l’acte de presentació de la seva tesi doctoral, reeditada per Edicions 62, El pensament econòmic a Catalunya (1760-1840). Els orígens ideològics del proteccionisme i la presa de consciència de la burgesia catalana, que va tenir lloc el 5 de maig a l’IEC.
 
Fontana va valorar la contribució de Lluch en la reconstrucció de la història del pensament de Catalunya amb l’objectiu d’entendre’n la identitat i poder emprendre línies de futur. En aquest sentit, l’historiador va destacar la influència que Jaume Vicens Vives, Pierre Vilar i Jordi Rubió i Balaguer van tenir en la formació historiogràfica d’Ernest Lluch, i que, juntament amb altres historiadors, com Jaume Caresmar i  Antoni de Capmany, van forjar la seva determinació de revisar la historiografia catalana i de reconstruir la visió tradicional, amb el propòsit de crear una nova manera d’entendre i definir la identitat de Catalunya i de fomentar en el futur projectes de convivència en l’Estat espanyol. 

	Acte de presentació de l'obra	IEC

Josep Fontana va manifestar el gran encert de la reedició de la tesi d’Ernest Lluch perquè «posa novament en circulació unes idees i hipòtesis de treball plenament vigents».

Durant l’acte, Salvador Giner, president de l’IEC, i Josep M. Castellet, president del Grup 62, van retre homenatge a Ernest Lluch com a intel·lectual, polític i amic. La cloenda va ser a càrrec de Joan Fuster, director acadèmic del Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona (CUIMPB) - Centre Ernest Lluch, patrocinador d’aquesta reedició.

Conferència sobre la situació actual de l’Estatut d’autonomia des del punt de vista jurídic

	Josep Cruanyes durant la intervenció	IEC

Josep Cruanyes, president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics (SCEJ), filial de l’IEC, va pronunciar la conferència «L’Estatut d’autonomia de Catalunya i el marc constitucional» en una reunió de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut, celebrada el 10 de maig, en què també van assistir membres de les altres de seccions de l’IEC.

En aquesta intervenció, Cruanyes va analitzar la situació actual de l’Estatut d’autonomia del 2006 davant del Tribunal Constitucional (TC) espanyol, des del punt de vista jurídic «sense entrar en la situació grotesca que envolta el procés de les deliberacions i la dels diversos membres del Tribunal, que posen, per si mateixes, entredit la legitimitat del TC». Els membres que hi van assistir van poder manifestar els seus punts de vista i plantejar al ponent qüestions sobre el tema tractat.

Article «L’Estatut i el marc constitucional», de Josep Cruanyes

Albert Balcells presenta al Parlament el seu darrer llibre sobre el projecte d’autonomia de la Mancomunitat del 1919

Albert Balcells durant la presentació	Parlament

L’historiador i membre de l’IEC Albert Balcells ha publicat El projecte d’autonomia de la Mancomunitat de Catalunya del 1919 i el seu context històric, editat pel Parlament de Catalunya i inclòs dins un projecte per a estudiar els processos de redacció dels estatuts de Catalunya. L’obra, que recupera la primera campanya autonomista de la història, protagonitzada per la Mancomunitat, es va presentar el 17 de maig a la cambra catalana. En l’acte van participar l’autor i Jordi Casassas, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona. El president del Parlament, Ernest Benach, explica que el volum «retrata situacions i reaccions que tenen molts punts en comú amb el que hem viscut i vivim, per exemple, amb relació a l’estatut del 2006».

En aquest sentit, Albert Balcells diu que «fenòmens com el boicot als productes catalans desgraciadament encara es produeixen», tal com passava aleshores. «Catalunya i Espanya són molt diferents del que eren llavors, però les actituds són semblants». La campanya autonomista catalana va començar després de la Primera Guerra Mundial, amb Francesc Cambó com a principal estratega, i va aconseguir el suport de tothom. No obstant això, finalment «va quedar en un carreró sense sortida perquè el govern de Madrid no volia un projecte elaborat a Barcelona», afirma l’autor. Els polítics catalanistes van demanar un referèndum al Congrés, que els va ser negat, i aleshores es produïren una sèrie de vagues que van posar el punt final a la campanya.

«Va ser l’inici d’una etapa molt violenta de lluita entre classes i aleshores la lluita autonòmica va quedar en un segon pla», assegura l’historiador. Balcells creu que sense l’Estatut del 1919 difícilment s’hauria fet el del 1932, sense el del 1932 no hauria existit el del 1979 i hauria passat el mateix amb el del 2006. «El més important no és la sort de l’Estatut sinó que demostra la importància de l’arrelament de les aspiracions nacionals dins la societat catalana». El llibre també inclou fotografies de l’època i caricatures satíriques de La Campana de Gràcia i l'Esquella de la Torratxa, així com de la premsa anticatalanista de Madrid.

Conferència de Salvador Giner al Col·legi d’Advocats «Com més es mundialitza i s’homogeneïtza la cultura, més necessitat tenen els països petits d’afirmar la seva identitat», va manifestar Salvador Giner, president de l’IEC, en la conferència que va pronunciar el passat 25 de maig al Col·legi d’Advocats de Barcelona, organitzada per la Fundació Congrés de Cultura Catalana. La conferència, amb el títol «La mundialització i la cultura catalana», va analitzar l’esforç que han de fer les cultures minoritàries per a subsistir davant la pressió de les grans potències culturals. Conferència: «L’arquitectura de la biodiversitat» Bascompte durant la intervenció Prats iCamps Jordi Bascompte, professor d’investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i director d’un grup internacional de recerca en xarxes ecològiques, va explicar el 19 de maig, a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València, com les interaccions mutualistes entre plantes i animals constitueixen unes xarxes amb un patró arquitectònic general que les fa més robustes davant les extincions i  maximitza el nombre d’espècies que poden existir. Aquesta conferència s’emmarca en el cicle «Biodiversitat: què és i com l’afecta el canvi global», que se celebra en el marc de l’Any Internacional de la Biodiversitat i que organitza la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València, Acció Cultural pel País Valencià, el CSIC, l’Octubre Centre de Cultura Contemporània i la Delegació de l’IEC a València.

Primera Festa per la Llengua a Castelló El 8 de maig es va celebrar a la vila d’Atzeneta del Maestrat la Primera Festa per la Llengua de les comarques d’interior de Castelló, una iniciativa duta a terme pels Col·lectius per la Llengua i la Cultura de Castelló, l’Escola Valenciana - Federació d’Associacions per la Llengua, el grup AMBJIAM (Amb el Jovent Independentista d'Atzeneta del Maestrat), la Comissió Cultural i el CEIP El Castell d’Atzeneta, amb la col·laboració de l’IEC. Durant la jornada es van celebrar tallers, actuacions, concerts, un berenar per als més petits i un sopar de germanor. Els organitzadors pretenen consolidar un projecte que engresqui i fomenti la participació de les escoles de Castelló al llarg dels propers anys en la reivindicació de l’ús social de la llengua catalana. Recerca sobre la pobresa L’Associació Catalana de Sociologia (ACS), filial de l’IEC, i l’Observatori Català de la Pobresa, la Vulnerabilitat i la Inclusió Social van organitzar el 18 de maig, a l’IEC, el seminari «Recerca sobre la pobresa i l’exclusió social a Catalunya». En l’acte, que va posar de manifest que en la nostra societat ningú no queda exempt del risc d’exclusió, van intervenir Joaquim Aiguabella (Gabinet d’Estudis Socials), Àlex Caramé (Institut de Govern i Polítiques Públiques), Rosa Coscolla (Fundació Pere Tarrés), Miren Etxezarreta (Seminari Taifa), Oriol Homs (Centre d’Iniciatives i Recerques Europees a la Mediterrània), Anna Jolonch (Fundació Jaume Bofill), Pau Marí-Klose (Institut d’Infància i Món Urbà), Sebastià Sarasa (Grup de Recerca en Sociodemografia - UPF), Carolina Homar, directora general de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials, Lluís Grande, subdirector general d’Inclusió Social, Jordi Estivill, director de l’Equip Assessor de l’Observatori Català de la Pobresa, i Josep M. Rotger, president de l’ACS. Sobre el sector de la construcció El catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra José García-Montalvo va pronunciar, el passat 12 de maig a l’IEC, la conferència: «El sector de la construcció dins les perspectives de la sortida de la crisi». L’acte va ser organitzat per la Societat Catalana d’Economia (SCE), filial de l’Institut. Recull de premsa: