|
Notícies |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L’IEC elaborarà el diccionari i la gramàtica normatius de la llengua de signes catalana L’IEC elaborarà el diccionari i la gramàtica normatius de la llengua de signes catalana
«L’aprovació de la Llei de la llengua de signes catalana suposa un avenç social molt important i l’Institut d’Estudis Catalans treballarà perquè s’estableixin uns criteris d’ensenyament i de difusió adequats». Així ho va manifestar el passat 26 de maig Joan Martí i Castell, president de la Secció Filològica de l’IEC, després que el Parlament de Catalunya aprovés la llei que reconeix la llengua de signes catalana com el sistema lingüístic propi de les persones sordes i sordcegues de Catalunya, que en regula l’ensenyament i en garanteix la protecció. L’Institut és la institució acadèmica que n’ha de determinar les normes i n’ha d’impulsar la recerca. La Secció Filològica de l’IEC, que ha participat en el procés de preparació de la Llei, ha iniciat un projecte de recerca entorn de la llengua de signes que, en una primera fase, elaborarà una base dades i un corpus lingüístic que seran la base del diccionari i de la gramàtica normatius. Fa quatre anys, es va presentar a l’IEC una primera gramàtica descriptiva de la llengua de signes, de la qual n’és redactor el membre corresponent de l’Institut Josep Quer. Per garantir una aplicació
coherent de la Llei en l’àmbit de l’educació,
l’IEC i el Departament d’Educació de la Generalitat
de Catalunya crearan una comissió tècnica que
valorarà les necessitats prioritàries en aquest
àmbit, tant pel que fa a l’elaboració de materials
didàctics com a la unificació dels criteris
d’ensenyament en les escoles i en els diferents nivells
educatius. En aquesta línia de treball, l’Institut ha
establert també contactes amb els diferents països en
què la llengua de signes està molt avançada per a
intercanviar experiències i realitzar un treball conjunt amb els
experts internacionals.
El dia 8 de juliol, eleccions a la Secció Històrico-Arqueològica
El Ple de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans va convocar el passat 21 de maig eleccions per a escollir nou Consell de Govern. El termini de presentació de les candidatures, segons estableix el calendari electoral, finalitzarà el 17 de juny i la votació es farà el 8 de juliol. La candidatura que sortirà elegida prendrà possessió del càrrec el dia 1 de setembre de 2010. El Consell de Govern actual va ser escollit el mes de juny del 2006 i és format per M. Teresa Ferrer i Mallol, com a presidenta; Josep Massot, com a vicepresident; Joaquim Garriga, com a secretari, i Albert Balcells, com a tresorer. Actualment, la Secció Històrico-Arqueològica és constituïda per vint-i-set membres numeraris, deu d’emèrits i vint-i-quatre membres corresponents. La Secció emet informes i dictàmens sobre escuts municipals, banderes i béns d'interès cultural a Catalunya, alhora que promou projectes en el camp de l’arqueologia i de la història medieval, moderna i contemporània, que també inclou la història de la literatura, de l’art i del dret. La Universitat de Barcelona homenatja Josep Moran
El Departament de Filologia de la Universitat de Barcelona va organitzar el passat 13 de maig un acte d’homenatge a Josep Moran, membre de l’IEC i director de l’Oficina d’Onomàstica, amb motiu de la seva jubilació en l’àmbit de la docència universitària, com a mostra d’agraïment i de reconeixement als vint-i-set anys dedicats a aquesta Universitat. L’acte d’homenatge es va celebrar a la Facultat de Filologia de la UB. En primer lloc, va intervenir Xavier Ravier, professor emèrit de la Universitat de Tolosa II, amb la conferència «Au coeur de l’onomastique: entre lexique et discours», en representació del president de la Societat Francesa d’Onomàstica. D’altra banda, el president de la Secció Filològica de l’Institut, Joan Martí i Castell, va pronunciar una conferència en què va descriure Moran com un mestre exemplar i un dels millors historiadors de què es disposa actualment en llengua catalana. «Fer carrera per al doctor Josep Moran ha estat servir la ciència, els deixebles, els col·legues, el país, mitjançant el lliurament generós a les persones i a les institucions a què creu que es deu», va afegir. Josep Moran és membre de l’IEC i director de l’Oficina d’Onomàstica de la Secció Filològica des del 1995. Especialista en lingüística històrica i onomàstica catalana, en el primer camp ha publicat estudis de textos antics i molts treballs en publicacions especialitzades. En el camp de l’onomàstica, és autor entre altres publicacions del Repertori d’antropònims catalans (1994), en col·laboració amb Jordi Bolòs; Estudis d’onomàstica catalana (1995); Topònims catalans. Etimologia i pronúncia (2002), en col·laboració amb Mar Batlle i Joan Anton Rabella; L’etimologia i l’onomàstica (2006), i Característiques del nom propi (2009). És vicepresident de la Comissió de Toponímia de Catalunya des que es va constituir l’any 2001, en què ha dut a terme diversos projectes, com les dues edicions del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya (2003 i 2010).
Les Jornades de la Secció Filològica d’enguany recorden Josep Roca-Pons La Secció Filològica de l’IEC organitza cada any una visita a un indret diferent dins els territoris de llengua catalana per tal de trobar-se amb estudiosos, erudits i persones interessades del lloc; documentar-se sobre la situació i la problemàtica de la llengua; donar a conèixer l’Institut, i establir contacte amb les diferents institucions polítiques locals. Enguany, les Jornades s’han celebrat els dies 14 i 15 de maig a Sitges i han consistit en en dues sessions acadèmiques, la reunió plenària mensual de la Secció i una visita al Museu Romàntic i a la Biblioteca Santiago Rusiñol.
Per primera vegada, les Jornades també han servit d’homenatge; la Secció Filològica ha dedicat les activitats a la memòria del lingüista Josep Roca-Pons (Barcelona, 1914 - Sant Pere de Ribes, 2000), qui va ser membre de la Secció Filològica i a qui l’Ajuntament de Sitges ja ha dedicat una plaça. Autor de nombrosos articles i llibres, Roca-Pons és considerat un dels millors lingüistes, capdavanter en la introducció de nous mètodes d’anàlisi en l’estructuralisme. Fou creador de la Societat Catalana de Nord-amèrica i de la revista periòdica que aquesta societat publica, i portà el català a les universitats americanes de més prestigi. El membre corresponent de l’IEC Philip D. Rasico va dedicar un parlament a la figura de Roca-Pons. Les intervencions de les dues sessions es van centrar la
llengua, la literatura i la cultura de Sitges i de la comarca del
Garraf. En la primera, Montserrat Comas va pronunciar la
conferència «La intervenció de Víctor
Balaguer en la transformació cultural de Vilanova i la
Geltrú»; tot seguit, Manuel Jorba va parlar de
«Malvasia i teatre», i Oriol Pi de Cabanyes va endinsar-se
en «El parlar de Vilanova i la Geltrú». En la segona
sessió, es van pronunciar els parlaments següents:
«Josep Carbonell i Gener i l’edició de la
gramàtica occitana de 1935-1937», a càrrec de Manel
Alquézar; «Garraf, drama líric de Ramon Picó
i Campanar i Josep Maria Garcia Robles», a càrrec de
Francesc Cortès i August Bover, president de la Societat Catalana de Llengua i Literatura,
filial de l’IEC; «Els topònims sitgetans», a
càrrec d’Ignasi Muntaner, i finalment, «L’obra
completa de Santiago Rusiñol», a càrrec de Vinyet
Panyella.
Llatinista, romanista i catedràtic de la Universitat de Barcelona, Joan Bastardas i Parera (1919-2009) fou membre de la Secció Filològica des del 1972 i vicepresident de l’Institut entre els anys 1983 i 1986. El passat 17 de maig, l’IEC li va dedicar una sessió en memòria, amb les intervencions de Salvador Giner, president de l’Institut; Joan Martí i Castell, president de la Secció Filològica; Joan A. Argenter i Mariàngela Vilallonga, membres de la Secció Filològica, i Josep Lluís Vidal, catedràtic de Filologia Llatina de la Universitat de Barcelona. Tots ells van descriure Joan Bastardas com un ciutadà modèlic i com un llatinista insigne i van recordar la tasca immensa que dugué a terme a les Oficines Lexicogràfiques i la dedicació total com a membre de l’Institut. «Allò que l’amoïnava de debò era la consciència de fins a quin punt l’opressió als Països Catalans ens ofega en tots els terrenys», va destacar el president de la Secció Filològica, Joan Martí i Castell, que va qualificar Bastardes de persona «excel·lent i íntegra». Joan Bastardas va centrar els seus treballs en
l’estudi del llatí medieval hispànic. Va ser el
curador de l’obra Glossarium mediae latinitatis Cataloniae i de la primera edició establerta amb criteris moderns dels Usatges de Barcelona (1984), autor de La llengua catalana mil anys enrere (1995) i de Diàlegs sobre la meravellosa història dels nostres mots (1997). Els principals treballs sobre temes de llengua i literatura catalanes han estat reunits en el llibre Els camins del mar i altres estudis de llengua i literatura catalanes
(1998). Joan Bastardas va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat
de Catalunya el 1991, el XVI Premi Manuel Sanchis Guarner el 1996 i el
Premi d’assaig de la Institució de les Lletres Catalanes
el 1997. L’obra La ciència en la història dels Països Catalans rep el Premi de la Crítica Serra d’Or
El tercer volum de l’obra La ciència en la història dels Països Catalans, titulat De l’inici de la industrialització a l’època actual, ha rebut el Premi de la Crítica Serra d’Or en la categoria de recerca, dins l’apartat d’altres ciències. Aquesta obra, dirigida pels membres de l’IEC Joan Vernet i Ramon Parés, és editada per l’Institut i la Universitat de València. El llibre està estructurat en dues parts: «La industrialització» i «Del Noucentisme a la Guerra Civil». En la primera, tracta els canvis en la sanitat, la navegació al segle XIX, els inicis del vapor i el ferrocarril a Catalunya, i els professionals de la química de l’època, entre altres temes. En la segona part —que aborda el període comprès del Noucentisme a la Guerra Civil— s’explica la ciència en el canvi de segle, les relacions entre la ciència i l’església, el naixement de l’estudi de la física, les noves ciències naturals, la recerca matemàtica, la renovació de les institucions científiques i, finalment, la Guerra Civil i l’exili. L’obra mostra com en l’època de maduresa de la industrialització es difongueren noves idees i noves tecnologies en tots els camps: sanitat, agricultura, transports, energia, etc. En el segle XX, sota la influència del regeneracionisme i el catalanisme, es va intentar establir una societat moderna, amb iniciatives molt destacades en els camps de l’ensenyament i la institucionalització de la recerca, com la fundació de l’Institut d’Estudis Catalans. Finalment, la Guerra Civil tingué un gran impacte en el món científic i provocà l’exili de personalitats reconegudes, la desaparició de grups de recerca i l’adaptació a les noves circumstàncies dels investigadors que es van quedar al país. Redactada per més de cinquanta experts, La ciència en la història dels Països Catalans
disposa d’un consell editor format per Josep M. Camarasa,
biòleg i assessor científic de l’IEC; Víctor
Navarro, catedràtic d’Història de la Ciència
de la Universitat de València; el físic Antoni Roca i
Rosell; Vicent Ll. Salavert, de la Universitat de València, i
Julio Samsó, de la Universitat de Barcelona.
«Vivim en una societat en què la
ciència no es considera cultura, i les matemàtiques
són fonamentals per a la ciència». Carles
Perelló, president de la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM),
filial de l’IEC, va reivindicar així la necessitat
d’impulsar aquesta disciplina en la societat i, en especial,
entre els joves. Ho va fer durant l’acte de lliurament de premis
de les XV Proves Cangur de Matemàtiques, que es va celebrar el
18 de maig al Campus La Salle de la Universitat Ramon Llull (URL).
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
