Als extrems, Les dames de Cerdanyola, del Museu d'Art de Cerdanyola del Vallès; al centre, a dalt, detall de Sant Jordi conservat al Palau Maricel de Sitges i a baix, Les Nimfes, de la Fundació Vila Casas	IEC

El projecte Registre i inventari dels vitralls de Catalunya, sorgit fruit del conveni de col·laboració entre l’Institut d’Estudis Catalans i el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, amplia i continua el Corpus Vitrearum Medii Aevi, un projecte de recerca de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, iniciat l’any 1981, que ha catalogat, ha fotografiat i ha inventariat els vitralls gòtics i renaixentistes de Catalunya.

	Roda de premsa a l'Institut	IEC

Tant la Generalitat com l’IEC creien que aquest treball iniciat als anys vuitanta no podia quedar aturat en aquestes èpoques i que calia allargar l’estudi dels vitralls fins als nostres dies, o com a mínim fins al vitrall modernista, un dels moments de màxima esplendor dels vitralls catalans, juntament amb el gòtic. Així ho va explicar Xavier Barral, director del projecte i membre de l’IEC, durant l’acte de presentació que es va fer el dia 27 de maig a l’Institut, en què també van participar Antoni Vila, investigador principal del projecte; Romà Escalas, secretari general de l’IEC, i Jordi Roca, director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.

Barral va destacar la importància de la feina de catalogació, ja que «si el patrimoni no es coneix no es pot protegir», i va afirmar que el Corpus «és un luxe per a la recerca historicoarqueològica del país» i que l’IEC «sempre ha assumit aquesta tasca». Pel director del projecte és important que sigui un corpus dels vitralls catalans, independent de l’espanyol. D’altra banda, Romà Escalas, secretari general de l’Institut, va subratllar que «la continuació d’aquest programa és indispensable i que és una gran notícia per al patrimoni històric del país».

Vitralls, a casa i a l’església
L’estudi comprendrà el vitrall tant civil com eclesiàstic i, en aquesta primera fase, se centrarà en les comarques de la província de Barcelona (Alt Penedès, Anoia, Bages, Baix Llobregat, Barcelonès, Berguedà, Garraf, Maresme, Osona, Vallès Occidental i Vallès Oriental) i en les parròquies, esglésies, catedrals o monestirs de la ciutat de Girona.

El treball es durà a terme, segons Antoni Vila, seguint la divisió territorial de l’església, «ja que la major part del patrimoni per estudiar és eclesiàstic». Així doncs, el territori s’ha dividit en l’arxiprestat de Barcelona, el del Maresme, el bisbat de Sant Feliu de Llobregat, el de Solsona i el de Vic. Cada població serà dividida en barris i esglésies per a facilitar la recollida i l’ordenació de les dades.

Vitrall de Sant Jordi	IEC

Les primeres actuacions, posades en marxa des del setembre, ja han provocat algunes sorpreses, com és el cas del vitrall de Sant Jordi del Palau Maricel de Sitges. «És d’un autor alemany, de principi del segle XX, i la conservació és excel·lent; és una peça molt bona», afirma el director executiu del Corpus Vitrearum Catalunya. En una altra ocasió, a Sant Pere de Ribes, després de visitar l’església, el mossèn va advertir a l’equip tècnic que porta a terme l’inventari que existia una capella amb vitralls. I succeí el mateix a Vilanova i la Geltrú. Les troballes, doncs, són constants. «És molt important treballar directament en el territori i amb les persones que coneixen bé el patrimoni», afirmà Antoni Vila.

El mètode de treball consisteix en l’examen de cada obra, que inclou l’estudi històric i iconogràfic, l’anàlisi de la tècnica emprada, l’interès estètic i històric i el valor de l’autoria. A més, s’estudiarà l’estat de conservació dels vitralls per saber quines en són les patologies (corrosió, pòsits calcaris, etc.), el tipus de protecció actual i l’estat de la xarxa de plom. El més important és que l’estudi inclourà propostes d’actuació pel que fa a la restauració i a la protecció de la peça i establirà la urgència d’actuació segons la degradació observada. «Podem fer actuacions d’urgència, però hem de preveure actuacions a mig i a llarg termini», va assegurar Jordi Roca, director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat.

Roca va afirmar que, encara que la situació econòmica actual no és la millor, «tot el que fem pel patrimoni de ben segur té un retorn econòmic en les poblacions implicades». També subratlla que «el nostre patrimoni és molt ric» i que els diferents governs de la Generalitat han fet un gran esforç per a conservar-lo. «Podem estar orgullosos de l’avenç en el terreny de la protecció i la restauració del nostre patrimoni».

Un cop analitzats els vitralls, es crearà una base de dades que recollirà les dades bàsiques de cada peça. A més, gràcies a aquest treball, s’aconseguirà també, un catàleg de les peces d’interès històric o artístic, que intentarà evitar la comercialització i l’exportació del patrimoni català. El projecte, doncs, donarà valor a un patrimoni pràcticament desconegut que es troba, en molts casos, en perill d’espoliació i destrucció.

Un projecte iniciat per Joan Ainaud de Lasarte França fou pionera en la conservació del patrimoni i després de la Segona Guerra Mundial «va prendre la decisió històrica de crear un corpus de les vidrieres medievals», va explicar Xavier Barral. La tradició es va estendre per Europa fins que va arribar al nostre país. L’IEC va assumir la tasca de preparar i publicar el Corpus Vitrearum Medii Aevi, que recolliria tots els vitralls gòtics i renaixentistes catalans. A partir de l’any 1979, es va constituir un equip de tècnics dirigit per Joan Ainaud de Lasarte i integrat per Joan Vila-Grau i Ramon Roca i Junyent, amb la col·laboració d’altres especialistes com Manuel Mundó.     Els quatre volums del Corpus publicats IEC De Lasarte va dirigir l’estudi i la publicació posterior dels quatre volums del Corpus: el primer, Els Vitralls medievals de l’església de Santa Maria del Mar, a Barcelona; el segon, Els Vitralls de la Catedral de Girona; el tercer, Els Vitralls del monestir de Santes Creus i la Catedral de Tarragona, i el darrer, Els  Vitralls de la Catedral de Barcelona i del Monestir de Pedralbes. El cinquè volum, dedicat als vitralls gòtics de Santa Maria de Cervera i de la Seu d’Urgell, és en procés de publicació. També fou França qui després d’elaborar el corpus medieval, es va plantejar ampliar el període de recerca, i molts països en seguiren l’exemple. «Això és el que s’està posant en marxa ara», explica Xavier Barral. «El que cal ara és fer un inventari, saber on són les vidrieres —també en les cases privades— i incorporar-hi els aspectes de protecció i intervenció. El més important és que hi ha continuïtat amb la feina iniciada, en la dècada dels vuitanta, a l’IEC».

Recull de premsa:
Notícia als informatius de Barcelona Televisió