|
Activitats
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Es presenta un
llibre sobre Margalida Comas, una de les científiques més
destacades del primer terç del segle XX Properes cites
Margalida Comas Camps (Alaior, Menorca, 1892 - Exeter, Regne Unit, 1972) és possiblement la científica espanyola de més vàlua del primer terç del segle XX —període en què va exercir com a tal― i també una de les pedagogues més importants de la primera meitat del segle XX. Per donar-ne a conèixer la biografia i l’obra, el Govern de les Illes Balears ha publicat l’obra Margalida Comas Camps (1892-1972), científica i pedagoga, a cura de Maria Ángeles Delgado i Maria Lluïsa Penelas. El llibre es va presentar el passat 7 d’abril a l’IEC, en un acte presidit pel conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat, Joan Manuel Tresserras; la consellera d’Innovació, Interior i Justícia del Govern de les Illes Balears, Pilar Costa, i el president de l’Institut, Salvador Giner. «Hi ha dues coses que mai no feia Margalida Comas: dictar notes i escriure coses a la pissarra perquè les copiéssim», explica un dels testimonis recollits en el llibre. Quan ensenyava, posava èmfasi en el treball de camp, en l’experimentació al laboratori, en l’observació de la natura i en la il·lustració. Concebia les ciències com un coneixement que reclama un lloc a l’escola perquè «representen un moviment de capital importància en l’evolució de l’esperit humà». I és que, per ella, l’ensenyament de les ciències pot cultivar, millor que qualsevol altre ensenyament, algunes facetes de l’ànima humana com són l’esperit d’observació, la serenitat, el domini d’un mateix, el costum de buscar les causes de les coses, la cautela a l’hora de fer afirmacions o l’admiració per la natura. Margalida Comas va cursar els estudis de
magisteri a Mallorca i el 1928 es va llicenciar en biologia per la
Universitat de Barcelona. Va ser una de les primeres llicenciades en
biologia d’Espanya i va ampliar els estudis a París i
Londres, fins que es va doctorar en ciències. En esclatar la
Guerra Civil, era professora de biologia infantil i metodologia de les
ciències de la naturalesa a la Universitat de Barcelona. Pocs
mesos més tard, va marxar a Anglaterra i el 1942 va entrar com a
professora de ciències de secundària en una de les
escoles angleses més innovadores del moment, la Dartington Hall
School, on va restar fins que es va jubilar el 1959. Va publicar
nombrosos articles en revistes científiques de prestigi i
diversos llibres, entre els quals destaca La coeducación de los sexos (1931).
De les sis mil cinc-centes llengües que es parlen al món, es calcula que el 90 % són minoritàries i desapareixeran en el marc de la generació actual perquè seran reemplaçades per una llengua majoritària. Jorge Mira Pérez, del Departament de Física Aplicada de la Universitat de Santiago de Compostel·la, va oferir una conferència, el passat 8 d'abril a la Reial Acadèmia de Medicina, en què va defensar que, tot i les situacions de competició que poden sorgir entre dues llengües en una mateixa comunitat de parlants, una convivència estable de dues llengües és possible sempre que es produeixi un grau de similitud que afavoreixi l’emergència d’un grup bilingüe. La conferència de Mira es va celebrar en el marc del cicle «Conferències magistrals del curs 2009-2010».
En aquesta intervenció, Mira també va presentar el programa de divulgació «ConCiencia», del qual és director. Creat fa cinc anys per la Universitat de Santiago de Compostel·la i el Consorci de Santiago, aquest programa es basa en la visita de premis Nobel a Galícia i és considerat un referent de la projecció pública de la ciència. En el marc de «ConCiencia», s’organitza el Premio Fonseca de comunicació de la ciència, que s’ha atorgat a personalitats de l’alçada de Stephen W. Hawking i James E. Lovelock. Jorge Mira Pérez és
físic, investigador, divulgador científic i
col·laborador en diferents mitjans de comunicació.
És copresentador del programa Ciencianosa i del concurs Cifras e letras, emesos a Televisió de Galícia, i col·laborador científic del diari La Voz de Galicia.
Per la seva faceta divulgativa, ha rebut diferents guardons, com el
Premio Física en Acción, de la Real Sociedad
Española de Física (2000); una menció
d’honor en el Premi Ciutat de les Arts i de les Ciències
de València (2001), i el Premio Ciencia en Acción, del
Ministeri d’Educació i Cultura i EIROForum (2005). La diversitat biològica i com l’afecta el canvi global centren un cicle de conferències a València
El 2010 ha estat declarat l’Any Internacional de la Biodiversitat per les Nacions Unides. L’objectiu, d’una banda, és augmentar la comprensió de la funció vital que té la biodiversitat en el manteniment de la vida a la terra, i de l’altra, fomentar la participació dels ciutadans. En aquest sentit, la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València, la Delegació de l’IEC a València, el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i Acció Cultural pel País Valencià organitzen a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València, el cicle de conferències «Biodiversitat: què és i com l’afecta el canvi global». El cicle va començar el passat 10 de març amb la conferència «Biodiversitat i canvi global», a càrrec de Xavier Bellés, membre de l’IEC i professor d’investigació del CSIC. Bellés va explicar que diversos factors originats pels homes, en particular la destrucció d’hàbitats i la sobreexplotació, estan provocant ritmes d’extinció d’espècies anormalment alts. A més d’aquests factors locals, l’entomòleg va destacar també l’efecte del canvi climàtic, que «amenaça a reduir la biodiversitat a escala global». El dia 21 d’abril, Anna Traveset,
professora d’investigació de l’Institut Mediterrani
d’Estudis Avançats (IMEDEA) i membre del Laboratori
Internacional de Canvi Global (CSIC - Universitat Catòlica de
Xile), va analitzar els efectes del canvi global sobre la
biodiversitat, especialment la terrestre. «L’escalfament
global està provocant canvis importants en la fenologia i
distribució de moltes espècies, i això comporta, a
la vegada, l’alteració de la freqüència i la
manera en com es relacionen entre elles», va afirmar Traveset. El
proper 9 de juny, Jordi Bascompte, professor
d’investigació del CSIC, parlarà de
l’arquitectura de la biodiversitat i les xarxes complexes de
dependència que es creen entre espècies. Finalment, el
professor de zoologia Joaquim Baixeras explicarà per què
hi ha tantes espècies d’insectes i quina és la clau
del seu èxit. Tresserras analitza l’espai de cultura i comunicació de la llengua catalana
«L’objectiu de la nostra política és promoure la producció de qualitat i, sobretot, posicionar els productes de cultura catalana en el mercat: cal aconseguir grans èxits comercials que ajudin a trencar els límits de la cultura militant». Amb aquestes paraules es va expressar el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras, en la conferència «L’espai de cultura i comunicació de la llengua catalana», pronunciada a l’IEC el passat 26 d’abril. El conseller de Cultura va definir l’espai català de cultura i comunicació com un veritable ecosistema que ha de conviure amb altres de més poderosos com l’espanyol i el global, tot i que va dir que «el català per si sol és autosuficient». També va assegurar que per a la competitivitat de Catalunya és imprescindible una cultura potent, a més de l’educació, la sanitat i els serveis socials. Finalment, Tresserras va referir-se a la llei del cinema, que el Govern té previst aprovar el mes de juliol. Segons el conseller, les majors monopolitzen les grans pantalles i no permeten veure ni tan sols els films autòctons: «El seu poder ha impedit que funcioni amb normalitat la llei de mercat». La conferència de Tresserras va obrir el cicle «L’acció institucional actual a favor del català», organitzat per la Societat Catalans de Sociolingüística (SOCS)
amb l’objectiu d’analitzar les accions institucionals a
favor del català que es posen en marxa des dels diversos
departaments de la Generalitat de Catalunya. L’ús del sincrotró en el camp de la ciència i la tecnologia
El sincrotró Alba es va inaugurar a Cerdanyola del Vallès el mes de març passat. Es tracta d’un gran accelerador de partícules que acull una màquina circular de 18.500 metres quadrats i 140 metres de diàmetre on un injector llança electrons que donen la volta a l’estructura a través d’un gran anell, tot accelerant partícules fins a velocitats properes a la de la llum. La llum del sincrotró s’utilitzarà per a la recerca pura en física, química o biologia, i la investigació aplicada en camps com la creació de fàrmacs, el disseny d’implants quirúrgics, l’estudi d’organismes vius com virus o bacteris, o la fabricació de nous materials semiconductors, plàstics, productes químics i teixits. De les aplicacions del sincrotró en va parlar, el 27 d’abril a l’IEC, el professor Celerino Abad-Zapatero, de la Universitat d’Illinois (Chicago), en la conferència «El uso de los sincrotrones en ciencia y tecnología», organitzada per la Societat Catalana de Física (SCFIS), filial de l’IEC. El físic va repassar la
trajectòria històrica de l’ús dels rajos X
en estudis estructurals relacionats amb les ciències
biològiques i la biotecnologia, i es va centrar en la Plataforma
de Drug Discovery, que treballa conjuntament amb investigadors
acadèmics de la Universitat de Barcelona i d’altres
plataformes tecnològiques per impulsar el descobriment de nous
fàrmacs. En aquest sentit, Abad va dir que «la
llum del sincrotró jugarà un paper importantíssim
en el futur».
El 3 d’abril va culminar a l’Estat espanyol el procés de substitució de la televisió analògica per la nova televisió digital terrestre, la TDT. Amb aquesta substitució ha finalitzat el procés de compatibilitat tecnològica que havia caracteritzat fins ara la televisió analògica. Per explicar el procés d’implantació de la TDT, la Societat Catalana de Tecnologia (SCT), filial de l’IEC, va convidar, el dia 28 d’abril, el professor Jordi Berenguer, doctor enginyer de telecomunicació i director de l’Escola Politècnica Superior de Castelldefels, de la Universitat Politècnica de Catalunya. Durant la conferència, titulada «La televisió digital terrestres: un color millor... i alguns grisos», Berenguer va abordar algunes de les millores tecnològiques associades al nou model de televisió, com la qualitat de la imatge, l’aprofitament de l’espectre radioelèctric, la incorporació d’informacions suplementàries o l’ús d’un nou model de transmissió basat en xarxes de freqüència única. A més, va assegurar que aquestes possibilitats deixen el camí obert a més innovacions tecnològiques, com l’alta definició o l’animació en tres dimensions. Malgrat aquestes millores tecnològiques, el professor va explicar que n’hi hagut d’altres com els sistemes interactius basats en l’estàndard MHP (Multimedia Home Platform), que tot i ser molt esperades no han acabat de reeixir. «En un futur no gaire llunyà, la sostenibilitat d’aquest model basat en la transmissió per ràdio podria trontollar a causa de l’embranzida que avui dia presenten els continguts audiovisuals per Internet i de la incidència que tenen en el jovent, acompanyada pel desplegament de les xarxes de nova generació que portaran —almenys en les grans ciutats— la fibra òptica a la llar», va afirmar.
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
    |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
