El col·loqui ha abordat qüestions com l'arc mediterrani, les infraestructures o la sequera del 2008	JC

L’IEC i la Casa de Velázquez van signar a final de març un conveni de col·laboració per a desenvolupar projectes científics i artístics comuns. El primer fruit d’aquest conveni no ha trigat a arribar; els dies 19 i 20 d’abril s’ha celebrat a la Casa de Convalescència, seu de l'IEC, el col·loqui internacional «Les transformacions territorials a banda i banda dels Pirineus», organitzat per la Societat Catalana de Geografia (SCG), filial de l’Institut, juntament amb l’escola superior francesa.

La conferència inaugural va ser a càrrec d’Oriol Nel·lo, secretari per a la Planificació Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat i membre de l’IEC, que va destacar la interdependència creixent dels territoris, impulsada per un canvi tecnològic i per les modificacions politicoadministratives, i va assegurar que «no hi ha cap regió d’Europa que pugui plantejar-se el futur sense relacionar-se amb els territoris del seu entorn».

Oriol Nel·lo	IEC

Nel·lo va abordar les quatre grans qüestions que han centrat el Congrés: les dinàmiques territorials, les polítiques territorials, els conflictes territorials i l’organització del territori. Pel que fa a les dinàmiques, va repassar el procés de metropolització de les grans ciutats i va posar l’exemple de Barcelona: l’any 1975, la ciutat tenia 1.750.000 habitants; als anys noranta va experimentar una dispersió notable de població cap a localitats com Alella, Corbera o Torrelles, i després d’aquest procés de descentralització, en l’última dècada, ha tornat a créixer i té una població de 1.600.000 habitants, a causa sobretot de l’arribada de la immigració. El geògraf també va subratllar algunes dinàmiques problemàtiques sorgides en els darrers anys, com l’ocupació exagerada del sòl, l’especialització del territori o la segregació de grups socials. «Calen polítiques públiques que hi intervinguin, però no és senzill», va afirmar.

Pel que fa a les polítiques territorials, va destacar les noves lleis que s’han aprovat en els últims set o vuit anys i que regulen qüestions com la requalificació de la ciutat, la millora dels barris i de les urbanitzacions o l’ordenació del paisatge. A més, va avançar que en els propers dies s’aprovarà el Programa de Planejament Territorial de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que aborda la qüestió de les infraestructures.

En matèria de conflictes territorials, Oriol Nel·lo va afirmar que hi ha d’haver més interlocució i que calen canvis d’organització en la ciutadania. «Cal que els moviments siguin més propositius i comprensius». Finalment, va esmentar la dificultat de modificació de la divisió territorial existent.

Vegueries, comarques i pays

	Mapa en què s'indiquen les set vegueries	Vegueries.com

El professor de la Universitat Rovira i Virgili Josep Oliveras va abordar a fons la qüestió de les vegueries en la seva intervenció: «Sembla que el projecte ha rebut un sotrac important en no concretar-se la sentència de l’Estatut». A més, va recordar que les set vegueries es van crear ja al segle XIII i que al segle XVII n’hi havia setze, i dues més als comtats, fins que el 1714 van ser substituïdes amb l’arribada dels borbons. «Els polítics catalans han demanat des de fa molt de temps la desaparició de les províncies, tot i que no va ser fins a les eleccions autonòmiques del 1999, en què Pasqual Maragall va fer ressorgir el concepte de vegueries», va explicar. El geògraf també va destacar alguns conflictes lligats a la nova ordenació territorial, ja que per exemple, el projecte de llei no fixa la capital de vegueria.

D’altra banda, els geògrafs francesos Sylvie Clarimont i Guillaume Vergnaud van explicar l’èxit de la lliure organització de municipis en estructures intermunicipals, anomenades pays i equivalents a les comarques, que l’Estat francès suggereix però no imposa.

Governança, canvis i resistències
Laia Mojica i Jordi Martí-Henneberg, de la Universitat de Lleida, van analitzar l’evolució de la xarxa de ferrocarrils i la seva relació amb el creixement urbà, i van posar un èmfasi especial en la dinàmica de les desigualtats territorials i en la jerarquia urbana de la península Ibèrica i França. Tot seguit, el professor Frédéric Tesson va parlar de les relacions entre territori i xarxa i va fer una relectura de les experiències dutes a terme a França als anys noranta: les xarxes de ciutats. Tesson va remarcar «el fracàs d’aquesta eina d’ordenació del territori, que està relacionat amb l’oposició bàsica que perdura en la parella xarxa-territori, sobretot per als actors públics polítics». D’altra banda, la geògrafa Mariona Tomàs va centrar el debat en la futura llei sobre l’àrea metropolitana de Barcelona, que es troba en fase de debat parlamentari. «Si s’aprova, aquesta llei posarà fi a la fragmentació institucional que pateix la metròpoli catalana des de finals dels anys 1980», va sentenciar.

El desenvolupament territorial i la governança dels espais oberts a Catalunya i Galícia va centrar la conferència de Valerià Paül, professor de la Universitat de Santiago de Compostel·la, que va destacar que si bé els àmbits forestals han rebut una atenció creixent, els àmbits agraris «han estat objecte d’una consideració menor». Tanmateix va afirmar que en general els espais oberts han rebut un tractament subsidiari, tot i que recentment «una nova agenda territorial centrada en afers com ara el paisatge, el medi ambient... està motivant una creixent mirada ordenadora cap als espais oberts».

Acte de presentació del col·loqui	IEC

L’Euroregió de l’Arc Mediterrani i les diferents fórmules de cooperació territorial que hi han cristal·litzat obrí la segona jornada del col·loqui, a càrrec del professor de la Universitat Autònoma de Barcelona Antoni Durà, el qual va assegurar que «amb aquests processos s’està contribuint a reforçar la mateixa construcció europea, i en el nostre context, a redibuixar les relacions territorials a banda i banda dels Pirineus». D’altra banda, Gemma Molleví, de la Universitat de Borgonya, també va abordar les transformacions que es duen a terme a les regions de València i Catalunya, del Llenguadoc-Rosselló i de Provença-Alps-Costa Blava, amb l’objectiu de convertir aquestes zones frontereres en un nou pol de dinamisme econòmic gràcies al corredor ferroviari mediterrani, la defensa i l’impuls de la cultura mediterrània i les transformacions del paisatge mediterrani.

Mita Castañer, presidenta de la filial Societat Catalana d’Ordenació del Territori (SCOT), va presentar el procés d’elaboració i les conclusions del Llibre Blanc de l’Eurodistricte, de l’Espai Català Transfronterer, una zona que es troba en una fase de ràpida reestructuració per les millores en l’accessibilitat i la voluntat dels actors de crear un territori comú, en què es comparteixin estratègies econòmiques i socials i hi destaca una xarxa important de ciutats intermèdies, com Perpinyà, Figueres o Girona. D’altra banda, Rafael Giménez Capdevila, de l’Institut d’Estudis Territorials, va analitzar les comunicacions transpirinenques des del punt de vista de la relació binacional entre França i Espanya i va subratllar la «complexitat que comporta la governança del sistema de transports en aquesta àrea transfronterera».

El congrés es va tancar amb una ponència d’Ignasi Aldomà sobre els conflictes entre territoris arran de la darrera crisi de la sequera a Barcelona l’any 2008. Segons el professor de la Universitat de Lleida, més enllà de la col·lisió entre regants, empreses hidroelèctriques i usuaris, les desigualtats de la distribució de l’aigua «han obert la porta a una conflictivitat cada cop més oberta entre territoris». També va apuntar que es poden albirar solucions força raonables, però que «els conflictes territorials traduïts en bandera política no permeten abordar-les i aboquen a sortides pitjors des d’un punt de vista ambiental, econòmic i social».