El Butlletí de l'IEC

Ingressen set nous membres a l’Institut

L’IEC rep el fons de l’editor i publicista Jaume Aymà

El Ple de l’IEC ha aprovat l’ingrés de set membres nous a l’acadèmia catalana, quatre dels quals s’incorporen a la Secció Històrico-Arqueològica, dos a la de Ciències Biològiques i un a la Filològica. Dels set, tres són membres numeraris, és a dir, que tenen tots els drets i obligacions que preveuen els Estatuts de l’IEC, i els altres quatre hi entren com a membres corresponents, és a dir, que col·laboren en les tasques científiques de l’Institut, però no participen en les tasques de govern.

Entre els membres nous hi ha dos filòlegs —tots dos mallorquins—, que són l’especialista en història de la literatura Joan Mas i Vives, membre del Consell de Redacció de la revista Llengua & Literatura, de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’IEC, i Damià Pons i Pons, exconseller de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca i exconseller d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears; dos filòsofs, el badaloní resident als Estats Units Efrem Compte i la francesa Dominique de Courcelles, directora de recerca del Centre Nacional de la Recerca Científica de París; l’historiador anglès Paul Preston; el microbiòleg gironí Joan Jofre, i el metge barceloní Jordi Vives, que fou cap del Servei d’Immunologia de l’Hospital Clínic de Barcelona durant diversos anys.

Recull de premsa:

Presentació dels nous membres:

Moment de la signatura

Jordi Pareto

Els fills de Jaume Aymà i Mayol han cedit a l’Institut la biblioteca particular de l’editor i publicista, composta de 422 llibres i 5 revistes. El fons, que es destinarà a la biblioteca de la Secció Filològica de l’IEC, se cedeix sense cap contraprestació, amb caràcter indefinit i amb l’objectiu de posar a disposició dels investigadors i del públic en general els materials, perquè siguin divulgats.

Jaume Aymà i Mayol (Barcelona, 1911 - Sant Cugat del Vallès, 1989) fou professor de català a l’Extensió d’Ensenyament Tècnic, als cursos populars de la Generalitat i als Estudis Universitaris Obrers de la Universitat Autònoma de Barcelona. Fou membre de la Junta Directiva del Col·legi Oficial de Professors de Català i col·laborà amb La Publicitat, el Meridià i la Revista de Catalunya.

L’any 1944 va fundar, juntament amb el seu pare, Jaume Aymà i Ayala, l’Editorial Aymà, amb la qual va publicar obres en català de Joan Oliver i Xavier Benguerel, i va promoure el Premi Joanot Martorell, l’actual Premi Sant Jordi de novel·la. Des del 1967, va dirigir les Edicions Andorra, on publicà obres d’autors exiliats i l’any 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

El Primer Fòrum de Sociologia, sota el títol «La investigació sociològica i el debat públic», se celebrarà a Barcelona del 5 al 8 de setembre. La trobada, a la qual s’espera que hi assisteixin més de tres mil acadèmics i professionals d’arreu del món, és organitzada per l’Associació Internacional de Sociologia (ISA, en les sigles en anglès), amb la col·laboració de l’Associació Catalana de Sociologia (ACS), filial de l’IEC, i la Federació Espanyola de Sociologia (FES). La seu de l’IEC a Barcelona és un dels espais on se celebrarà aquest esdeveniment cultural.

El Fòrum té com a objectiu debatre i formular noves respostes als reptes i a les problemàtiques de la societat global del segle XXI, a través d’un diàleg obert, interactiu i transversal amb més de dues mil cinc-centes ponències que es discutiran en cinc-centes sessions, algunes de les quals obertes a actors socials i a la ciutadania.

Fins ara hi ha constituïts trenta-sis comitès d’investigació, tres grups de treball i quatre grups temàtics que aborden un conjunt de problemàtiques d’actualitat a les quals els sociòlegs volen donar resposta. Michel Wieviorka, president de l’ISA, va declarar a la presentació del Fòrum que «s’ha escollit Barcelona precisament pel caràcter de ciutat cosmopolita i oberta» i que «serà una ocasió magnífica perquè joves investigadors d’altres països prenguin contacte amb col·legues i amb altres intel·lectuals per a intercanviar idees innovadores».

El director i president del Fòrum és Arturo Rodríguez Morató, professor universitari i vicepresident de l’ACS. El president d’aquesta filial, Oriol Homs, n’ocupa una de les vicepresidències, i el president de l’IEC, el sociòleg Salvador Giner, forma part del Comitè Científic.

Recull de premsa:

Reportatge fotogràfic:

CV d'Artutro Rodríguez:

CV d'Oriol Homs:

CV de Michel Wieviorka:

Temari del Fòrum de Sociologia:

Els bojos a Catalunya, la història dels grans marginats

Sílvia Ventura, llicenciada en dret i advocada en exercici des del 1980, acaba de publicar Els bojos a Catalunya 1850-2000 (Edicions 62), una obra sobre els malalts mentals, en aquests cent cinquanta anys, des del punt de vista sociològic, legislatiu i mèdic. En paraules de l’autora, és «la història dels que no tenen història, dels grans marginats». De fet, aquest ha estat el motiu que l’ha portat a escriure el llibre.

Ventura assegura que durant l’època de la Mancomunitat i la República hi havia models assistencials molt trencadors per als malalts, però que això, avui en dia ja no és així. «Actualment, no veig cap model obert ni definit, no existeix cap estudi de cap a on anem en aquesta matèria i l’únic que s’utilitza és el tractament farmacològic, més que el psicològic».

El cert és que al segle xxi els problemes psíquics són la primera malaltia del Primer Món. La societat cada vegada suporta menys el dolor, i la solució davant una mort o una separació és gairebé sempre una pastilla. Per a les malalties mentals més severes també és així. «Els malalts no es poden moure dels efectes secundaris de la medicació. Hem de reflexionar entre tots per tal que el seu futur sigui viure en comunitat».

Pel que fa a l’àmbit legislatiu, l’advocada creu que els jutges que decideixen les incapacitats i els internaments haurien de tenir una formació bàsica en psiquiatria, cosa que fins ara no es compleix. Els bojos a Catalunya és, doncs, una anàlisi exhaustiva del present, el passat i el futur de la malaltia mental, una qüestió que, no obstant tot, continua sent un estigma.

L’obra es va presentar el 26 de febrer passat a l’IEC, en un acte organitzat per la Societat Catalana d’Estudis Jurídics (SCEJ), filial de l’Institut. Hi van intervenir Josep Cruanyes, president de la SCEJ, Antoni Labad, catedràtic de Psiquiatria de la Universitat Rovira i Virgili i director mèdic de l’Hospital Universitari Pere Mata, Félix Pantoja, vocal del Consell General del poder Judicial, i la mateixa autora.

Recull de premsa:

Un repàs en imatges dels monuments il·luminats per la Fundació Endesa

La Casa de Convalescència, seu de l’IEC, és un dels edificis inclosos en el llibre

Montse Catalan

L’obra Fer llum mostra fotografies dels monuments de Catalunya i les Illes Balears il·luminats gràcies al patrocini de la Fundació Endesa, entre ells la Casa de Convalescència, seu de l’IEC a Barcelona. En concret, inclou imatges de trenta-set dels edificis del projecte d’il·luminació de la Fundació, vint-i-nou de caire religiós i vuit de caràcter civil. Destaquen, entre altres, el claustre de les catedrals de Barcelona, Palma i Girona, la Seu Vella de Lleida, la façana de la Passió del temple de la Sagrada Família, les abadies de Montserrat i Poblet, l’església de Sant Climent de Taüll, la Fundació Joan Miró i els castells de Montjuïc i Miravet.

El llibre, d’Augusto Jurado, ha estat editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat (PAMSA) i la Fundació Endesa. En l’acte de presentació hi van intervenir, a més de l’autor, el president de l’Institut, Salvador Giner; l’abat de Montserrat, Josep M. Soler, i el president de la Fundació Endesa, Rodolfo Martín Villa.

Des del 1998, la Fundació Endesa dedica una part dels seus recursos «a la cura i conservació del patrimoni historicoartístic mitjançant la il·luminació de monuments». La major part d’aquests projectes responen a peticions fetes per municipis, comunitats i institucions.

Reportatge fotogràfic:

Lluís Solé i Sabarís, doctor en ciències naturals, es decantà cap a la geologia gràcies al mestratge del geògraf i també membre de l’IEC Pau Vila. Va ser catedràtic de Geografia a l’Institut Escola de la Generalitat i de Geografia Física a la UB. Va ser el gran sistematitzador de la geomorfologia peninsular, de la geografia dels Pirineus, de les oscil·lacions del nivell de la Mediterrània occidental i de la geografia de Catalunya. També presidí l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i va ser soci fundador de la Societat Catalana de Geografia, filial de l’IEC.

L’homenatge va tenir lloc a la Facultat de Geologia de la UB, amb la participació, entre altres, del president de la SECCT David Serrat i Christian Schlüchter, professor de l’Institut de Geologia de la Universitat de Berna i un dels millors especialistes mundials en l’estudi de les oscil·lacions de les geleres en els darrers 10.000 anys, que va cloure l’acte amb una conferència magistral titulada «Climate change and alpine glaciers. Trees vs. ice».

Reportatge fotogràfic:

L’1 de febrer passat, la fase catalana de l’Olimpíada Internacional de Física, organitzada per la Societat Catalana de Física (SCF), filial de l’IEC, va reunir alumnes d’ensenyament secundari d’arreu de Catalunya a les quatre capitals catalanes per determinar els representants de les universitats catalanes en la fase estatal de l’Olimpíada, organitzada per la Real Sociedad Española de Física, que se celebrarà a Oviedo del 4 al 7 d’abril, amb motiu del quart centenari de la Universitat d’Oviedo.

L'acte de lliurament dels premis de la fase catalana va tenir lloc el 29 de febrer a la Sala Prat de la Riba de l'Institut i hi van assistir tots els estudiants seleccionats per a participar a Oviedo.

Els cinc primers classificats a la fase estatal participaran en l’Olimpíada Internacional, que es durà a terme del 20 al 29 de juliol a Hanoi (Vietnam), i els alumnes que ocupin de la sisena a la novena posició participaran en l’Olimpíada Iberoamericana, que tindrà lloc a Mèxic el mes de setembre.

Els bojos a Catalunya, la història dels grans marginats

Un repàs en imatges dels monuments il·luminats per la Fundació Endesa