Jaume I de Catalunya-Aragó en la conquesta de Mallorca	Fototeca.cat

	Full de l còpia de 1639 de la Crònica de Jaume I	Fototeca.cat

La nit de l’1 al 2 de febrer passat es van complir vuit-cents anys del naixement del rei Jaume I (Montpeller, 1208 – València, 1276), rei d’Aragó, de València i de Mallorca, comte de Barcelona i d’Urgell, i senyor de Montpeller. Amb motiu de l’efemèride, se celebraran, durant tot l’any, congressos, exposicions i actes institucionals i acadèmics, amb la participació d’investigadors i experts en la figura del que fou pare del Països Catalans.

L’Any Jaume I s’iniciarà el proper diumenge 30 de març amb un acte institucional al monestir de Poblet, on està enterrat el monarca. El president de la Generalitat, José Montilla, ha convidat, per a l’ocasió, el president de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, el de les Illes Balears, Francesc Antich, i el d’Aragó, Marcelino Iglesias, entre d’altres autoritats, que faran una ofrena floral a la tomba de rei Jaume I. En el transcurs de l’acte, el vicepresident de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Antoni Riera, pronunciarà un discurs de caire històric, recordant la figura del rei i el seu regnat.

El dia després, 31 de març, s’inaugurarà a la seu de l’IEC a Barcelona, un dels actes més destacats de l’Any: el congrés «Commemoració del vuitè centenari del naixement de Jaume I. El poder reial. Les institucions. La política internacional», organitzat per l’IEC i l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed). La trobada, que s’allargarà fins al 4 d’abril, té com a objectiu, en paraules de la presidenta de la Secció Històrico-Arqueològica (SHA) de l’IEC, Maria Teresa Ferrer i Mallol, «commemorar aquest regnat tan important, aconseguir que es conegui millor la figura del monarca i, si és possible, fer arribar a la gent les darreres descobertes científiques sobre la vida i les conquestes de Jaume I».

La conferència inaugural serà a càrrec d’Antoni Riera i Maria Teresa Ferrer Mallol, sota el títol «Jaume I i el seu temps». A més, es commemorarà el Congrés d’Història de la Corona d’Aragó (1908), amb una conferència de Salvador Claramunt, de la Universitat de Barcelona. En total, hi haurà una vintena de ponències i, durant el cinc dies, hi participaran experts nacionals i internacionals, que tractaran qüestions com ara la reorganització de les fronteres interiors de la Corona catalanoaragonesa, la política monetària i les relacions amb els països islàmics i la Santa Seu.

Durant el Congrés, es visitarà l’exposició documental sobre el rei organitzada per l’Arxiu de la Corona d’Aragó a la seva antiga seu, el Palau del Lloctinent. Aquesta mostra inclou un centenar de documents, entre els quals destaquen els testaments del monarca i els contractes matrimonials dels seus fills. Els participants també visitaran el Museu d’Història de Catalunya (MHC).

Al mes d’abril, la Societat Catalana d’Estudis Històrics (SCEH), filial de l’IEC presidida per Jaume Sobrequés, alhora director del MHC, iniciarà un cicle de conferències en el marc del centenari, que se celebraran cada dimarts del mes. A més, el Museu clourà els actes commemoratius amb una exposició programada per a la primavera del 2009, dedicada a Violant d’Hongria, la segona esposa del rei.

La resta del territori

Cartell d’una confraria general de Tàrrega, en honor de la Mare de Déu (1269)	Arxiu Corona d'Aragó

Després de la trobada a Barcelona, la tasca divulgativa en relació amb Jaume I que duu a terme l’IEC continuarà la petjada que va deixar el monarca en els diversos territoris conquerits i celebrarà jornades i congressos a Catalunya, Aragó, València i Mallorca.

El primer tindrà lloc a Saragossa, del 14 al 16 de maig. Diversos ponents aragonesos i catalans parlaran sobre «La societat a Aragó i a Catalunya en temps de Jaume I», en un congrés organitzat per la Institución Fernando el Católico.

A Lleida, del 16 al 19 de setembre, serà l’ocasió d’analitzar «L’Església en temps de Jaume I», en una trobada organitzada per l’Institut d’Estudis Ilerdencs. A Mallorca, del 13 al 15 d’octubre, es tractaran quatre grans temes: «L’expansió territorial vers les Illes», «L’economia comercial i marítima», «La política successòria de Jaume I i la creació del Regne de Mallorca» i «La figura de Jaume I en el seu temps i en la cultura moderna i contemporània». En l’organització d’aquesta trobada, també hi col·laboren el Consell Insular de Mallorca i l’IEMed, que de cara al mes de novembre també organitzarà una exposició a Barcelona dedicada al dret mercantil català en temps de Jaume I.

A Gandia, els dies 27 i 28 de novembre, se celebrarà el congrés «El món de la cultura en l’època de Jaume I. L’expansió territorial vers el sud», amb la col·laboració del Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals (CEIC) «Alfons El Vell».

Les activitats acadèmiques commemoratives del centenari del naixement de Jaume I es clouran amb un congrés a Girona, els dies 1 i 2 de desembre (dates encara per confirmar), amb el patrocini del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. Les ponències es dividiran en dos blocs: «L’economia rural i l’articulació urbana a Catalunya» i «La família reial, la cort i la cultura».

Un cop finalitzada la commemoració, l’IEC editarà un volum amb totes les ponències exposades durant aquests mesos.


Novetats editorials

L’efemèride del naixement de Jaume I ha motivat l’aparició de nombroses obres relacionades amb el rei, com ara Jaume I: Història i mite d’un rei (Edicions 62), de Stefano Maria Cingolani, i Les dones de Jaume I (L’Esfera dels Llibres), de Maria Carme Roca. Entre totes les novetats, però, cal subratllar dues obres de referència, reeditades ara per l’IEC. La primera, Les quatre grans cròniques, I: Llibre dels feits del rei En Jaume, edició de Ferran Soldevila, qui va ser membre de l’Institut. Es tracta de la primera gran crònica medieval catalana, escrita pel mateix rei. És, sobretot, el relat de les grans conquestes dels regnes de Mallorca i València, amb les quals es va eixamplar el territori de llengua i cultura catalanes. Aquesta obra inclou notes històriques revisades de la presidenta de la SHA, Maria Teresa Ferrer i Mallol, i del filòleg Jordi Bruguera.

L’altra publicació que cal esmentar és Itinerari de Jaume I el Conqueridor, de Joaquim Miret i Sans, que també fou membre de l’IEC, amb pròleg de Ferrer i Mallol. L’obra traça un itinerari exhaustiu dels nombrosos indrets que va recórrer el rei a llarg de la seva vida. Així, és possible saber on va passar els primers anys de vida (Montpeller, Carcassona, Narbona i Montsó), però sobretot conèixer amb detall els indrets on va transcórrer la seva vida d’adult (València, Mallorca, Múrcia...).

Home guerrer i de govern     Suposat retrat de Jaume I Fototeca   Cronologia     1208. Jaume I neix a Montpeller la nit de l'1 al 2 de febrer 1213. La seva mare, Maria de Montpeller, mor a Roma el mes d'abril. El seu pare, Pere I, mor el 13 de setembre a la batalla de Muret 1221. Es casa amb Elionor, filla d'Alfons VIII de Castella 1228. El 31 de desembre conquesta a sang i fetge la Ciutat de Mallorca 1235. Divorciat d'Elionor, es casa amb Violant d'Hongria 1238. El 9 d'octubre entra sense vessament de sang a la ciutat de València 1258. Firma el Tractat de Corbeil amb Lluís IX: Aragó renuncia als seus drets sobre territoris occitans i França, als seus drets sobre Catalunya 1266. Entra el 2 de febrer a Múrcia. Cedeix aquesta conquesta al seu gendre Alfons X de Castella 1276. Jaume I mor a València el 27 de juliol, en plena revolta musulmana   Segons la descripció feta pel cronista Desclot, Jaume I, conegut amb el sobrenom el Conqueridor, era un home alt i fort, ros i ben plantat, valent i generós i, sobretot, molt enamoradís. Nascut a Montpeller l’1 de febrer de 1208 en el si d’un matrimoni desavingut, quan tenia cinc anys va quedar orfe de pare i mare, els quals van morir amb pocs mesos de diferència: Maria de Montpeller, a Roma, defensant la legitimitat del seu matrimoni, i Pere I, a Muret, defensant els interessos de la Corona d’Aragó en terres occitanes. «Jaume I és el més important dels nostres reis, tant per les conquestes com per l’acció de govern durant el seu llarg regnat. Va duplicar els dominis que tenia, ampliant els estats que havia heretat amb dos territoris nous: Mallorca i el País Valencià. Va ser l’expansió més gran experimentada per la Corona catalanoaragonesa, que va permetre la formació de l’àrea on actualment es parla català, és a dir, els Països Catalans», explica Ferrer i Mallol. «Va ser un home de guerra, però també de govern», concreta. Jaume I va ser un organitzador de les institucions: el consell reial, el govern territorial i el municipal a les ciutats i viles importants, les Corts tal com les entenem avui, etc. Però també es va preocupar de l’expansió marítima i comercial i va protegir les ciutats, fet que va contribuir en gran manera al desenvolupament del comerç català. Igualment, va ser un rei molt ben assessorat pels juristes, que van ajudar-lo a encaminar la legislació de la seva època, i també es va ocupar dels afers eclesiàstics. «Preferia que les conquestes no fossin violentes —per estalviar-se vides humanes—, i intentava que firmessin el tractat de rendició. Era molt viu, i quan tractava amb els sarraïns del País Valencià, per exemple, mirava de posar-los de la seva part amb alguna moneda», subratlla la presidenta de la SHA. El rei, a més, va crear els consolats d’ultramar, la representació dels catalans regne enllà. Per tot això, «el seu va ser un regnat molt important per a la història, només enfosquit per la divisió dels regnes entre els seus fills, que provocarà enfrontaments entre ells». El rei va haver de canviar quatre vegades el testament, a causa de les lluites entre els seus descendents, les quals fins i tot van arribar a l’assassinat. Segurament, va ser la pitjor herència de Jaume I. Tot i haver-se passat la vida lluitant, Jaume I el Conqueridor va morir als seixanta-vuit anys, una edat molt avançada en el segle XIII, en què l’esperança de vida no passava dels trenta.

Recull de premsa:
Programa del Congrés a Barcelona:
Programa dels Congressos a la resta del territori:
Programa de la Societat Catalana d'Estudis Històrics:
Pròleg de M. Teresa Ferrer Mallol a l'obra Itinerari de Jaume I el Conqueridor: