|
Notícies |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L'Institut
estrena el Portal de publicacions,
que conté els
3.300 títols
editats des del 1907 El
món universitari
homenatja Antoni
Maria Badia i Margarit Mor
l’immunòleg
Jordi Gras, membre de l’IEC El
tancament de
TV3 al País
Valencià «afecta
greument l'expressió normal
de la llengua
comuna» L’IEC mostra
la
seva
història
i
realitzacions
a
la
seu
de
l’Institut
Menorquí d’Estudis,
a
Maó Giorgio
Filippi, descobridor
de la tomba de Sant
Pau a Roma, explica
les darreres troballes Guissona
va acollir l'spa romà de
Ponent Catalunya
tindrà un centre internacional per al debat científic Sis
experts analitzen les aportacions dels guardonats
amb els Nobel del 2007 Les
Primeres Jornades Catalanes de Revistes Científiques palesen l'èxit d'aquestes publicacions
a Catalunya Ricard
Torrents, Dani Freixes i la Coordinadora de
Centres d'Estudis de Parla Catalana reben els
Premis Nacionals de Cultura En
breu Properes
cites
L'Institut estrena el Portal de publicacions, que conté els 3.300 títols editats des del 1907 S'hi pot accedir lliurement a través de l'adreça http://publicacions.iec.cat
L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) va estrenar, l'11 de desembre passat, el Portal de publicacions, que permet accedir lliurement a totes les obres editades per l'acadèmia catalana de les ciències i les humanitats des que es va fundar, el 18 de juny de 1907. Des d'aleshores, l'IEC ha publicat 3.294 títols (concretament, 1.719 monografies i 1.575 números de publicacions periòdiques). A més, l'IEC edita, a través de les cinc seccions i les vint-i-sis societats filials que l'integren, quaranta-un números de publicacions periòdiques l'any. El nou Portal, actiu dins del web de l'Institut, conté la fitxa catalogràfica, les opcions de compra i la reproducció de la coberta de cadascuna de les obres. Així mateix, permet consultar en línia revistes, documents de jornades i congressos, miscel·lànies i altres reculls, fins a un total de 24.564 articles. S'ofereixen sis opcions d'accés a les dades: el catàleg, les col·leccions bibliogràfiques, les revistes científiques, les monografies, la botiga i les novetats editorials, en tots els casos amb la possibilitat de fer una cerca avançada que permet combinar camps i facilita la navegació. Cent anys d'edició La pàgina de presentació del Portal recorda que la producció editorial de l'IEC «ha passat per èpoques diverses, i ha variat segons les circumstàncies històriques i polítiques del moment, però mai no ha quedat anul·lada del tot, ni tan sols en el període més difícil de l'opressió franquista, corresponent a la dècada dels anys quaranta del segle XX». Entre les novetats editorials d'enguany destaca la segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l'IEC, un dels llibres més venuts en la festa del llibre del mes d'abril passat. L'Institut manté una política d'intercanvi i de donacions
de publicacions amb institucions científiques i acadèmiques
nacionals i internacionals, entre les quals hi ha totes les universitats
catalanes i algunes de les més representatives del món.
En total, les publicacions de l'IEC s'intercanvien amb institucions
de més de trenta-cinc països d'Europa, Amèrica
del Nord, Amèrica del Sud, Àsia i Àfrica.
Recull de premsa:
El món universitari homenatja Antoni Maria Badia i Margarit S'ha organitzat una exposició, que es clou demà, sobre la trajectòria professional del membre de l'IEC
La Universitat de Barcelona (UB) va homenatjar, el dijous 13 de novembre passat, el membre de l'IEC Antoni Maria Badia i Margarit, primer rector de la UB en l'etapa democràtica. A l'acte, que va ser presidit pel rector Màrius Rubiralta, hi va intervenir Alfredo Pérez Rubalcaba, ministre d'Interior, qui va qualificar el rectorat de Badia i Margarit com a "iconoclasta i rupturista". També hi van participar Ramon Moreno, director general de Recerca de la Generalitat i Salvador Giner, president de l'IEC. Així mateix, els catedràtics de la UB Ramon Torrent, Joan Veny i Carles Miralles van glossar la trajectòria de l'homenatjat i, respectivament, van parlar de Badia Margarit com a rector, lingüista i en el seu vessant més personal. Un oasi enmig del desert de la postguerra Veny va referir-se a Badia i Margarit assenyalant que «en la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona de la postguerra, enmig d'una majoria de professors tirant a mediocres, va ser una benedicció del cel trobar-me amb un catedràtic jove, senzill, savi i estimulador. Va ser com un oasi enmig del desert.» Així mateix, va lloar la figura i la tasca de l'exrector i membre de l'IEC, comentant que «és un fet que Badia ha fet fructificar copiosament els talents que Déu li va donar i que han desembocat en la sembra de vocacions atretes pel seu mestratge, en l'obertura de nous camins de recerca, en l'engatjament moral amb el seu país, en la valentia i serenitat davant circumstàncies i actituds adverses, en la fermesa de les seves decisions, en la porositat al diàleg, en l'assumpció de responsabilitats alienes fins arribar a l'encarcerament, en la continuada laboriositat, en l'autocrítica que allunya de la infatuació, en la fascinació i inquietud per la llengua i pel seu futur.» Un conmogut Badia i Margarit va voler agrair a tots els presents "les mostres d'adhesió i afecte rebudes" i va explicar que "després del gelat hivern que va significar per a la Universitat la dictadura franquista, s'havia de refer i renovarl-la". L'homenatjat va afirmar que la seva dedicació en aquest camp havia estat un acte de coherència amb el seu compromís "amb el civisme, la cultura i la catalantitat". Paral·lelament a aquest acte, el vestíbul de l'Edifici Històric de la UB acollirà fins al 19 de desembre, la mostra «El rectorat Badia i la transició a la Universitat de Barcelona», en què es recorden les lluites i reivindicacions que van fer possible la democratització de la universitat i el paper rellevant que va assumir en aquest procés la figura de Badia i Margarit. L'exposició, que es va inaugurar oficialment el mateix dia de l'homenatge, consta de sis apartats: la trajectòria professional; la universitat franquista; el ressorgiment d'una nova universitat; la politització dels estudiants; la conflictivitat laboral, i el mandat Badia i la democratització de la universitat. Els catedràtics de la UB Antoni Segura i Rafael Aracil són els comissaris de l'exposició, que reuneix fotografies, publicacions de l'època, cartes i diversos documents d'arxiu, entre altres materials. Partint del que va representar per a la universitat la dictadura franquista, es mostra com, malgrat la repressió i la censura, es van organitzar diverses maneres de lluitar contra el règim: des de la resistència cultural d'amplis sectors de la societat fins a la implicació política i sindical dels estudiants universitaris i una part del professorat. Un currículum complet Antoni M. Badia i Margarit (Barcelona, 1920) es va llicenciar en filologia romànica a la Universitat de Barcelona (UB), on fou catedràtic de Gramàtica Històrica de la Llengua Espanyola i de Llengua Catalana. Fou rector de la UB del 1978 al 1986 i, des de llavors, n'és rector honorari. Ha estat professor visitant i associat de les universitats de Heidelberg i Munic (Alemanya), de Georgetown i de Wisconsin, a Madison (Estats Units), i de la Sorbona (França). Anteriorment, li han conferit el grau de doctor honoris causa les institucions següents, per ordre cronològic: les universitats de Salzburg (Àustria), de Tolosa i de la Sorbona (França), el Knox College (EUA), i les universitats Rovira i Virgili, d'Alacant, de València i de les Illes Balears. Badia i Margarit ha fet recerca en lingüística històrica i dialectologia. És autor, entre altres, de les obres següents: Gramática histórica catalana (1951, traduïda al català el 1981), Gramática catalana (1962), Llengua i cultura als Països Catalans (1964), La llengua dels barcelonins (1969), La formació de la llengua catalana (1981), Gramàtica de la llengua catalana (1994) i Les Regles de esquivar vocables i la «qüestió de la llengua» (1999). Ha rebut, entre altres, el Premi Pompeu Fabra de l'IEC (1967), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1986), el Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca (1996), la Medalla d'Or al Mèrit Científic de l'Ajuntament de Barcelona (1999) i el XXXVè Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2003). Intervenció de Joan Veny: Poema de Carles Miralles dedicat a Antoni
Maria Badia i Margarit: Recull de premsa:
Mor l’immunòleg Jordi Gras, membre de l’IEC Durant molts anys va ser considerat el bioquímic de referència al país
Jordi Gras i Riera, metge i farmacèutic, especialista en immunologia, va morir el 30 de novembre passat i va ser enterrat el 2 de desembre, després d’una cerimònia celebrada al Tanatori de les Corts de Barcelona. Jordi Gras era membre de l’IEC des del 1985. Màrius Foz, president de la Secció de Ciències Biològiques, va assistir al funeral en representació de l’acadèmia catalana. Doctor en medicina i farmàcia per la Universitat de Madrid, Jordi Gras amplià estudis a Zuric. Treballà a l’Institut d’Investigacions Mèdiques de la Diputació de Barcelona. Fou cap dels laboratoris de bioquímica d’una de les clíniques mèdiques de la Facultat de Medicina de Barcelona, on fou professor adjunt de bioquímica i fisiologia, cap de la Secció d’Immunoquímica de l’Hospital del Mar i director de l’Institut de Recerca Mèdica. També era membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, corresponent de la Reial Acadèmia Espanyola de Medicina i soci honorari de l’Associació Bioquímica Argentina. Va escriure més de cent cinquanta articles de recerca i és autor o curador de llibres, com ara Fundamentos de bioquímica médica. Va rebre la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya (1983) i el Premi d’Investigació Ciutat de Barcelona (1985). 'Bioquímico pionero', de Jacint Corbella, publicat
a La Vanguardia el 4 de desembre de 2007: Recull de premsa:
El tancament de TV3 al País Valencià «afecta greument l'expressió normal de la llengua comuna» Declaració institucional del Consell Permanent de l'IEC
El Consell Permanent de l'IEC va aprovar el passat dijous, 13 de desembre, la següent declaració institucional davant el tancament de les emissions de TV3 i dels altres canals de Televisió de Catalunya al País Valencià: «L'Institut d'Estudis Catalans lamenta profundament el tancament de les emissions de Televisió de Catalunya al País Valencià. Amb independència dels aspectes legals, tècnics i polítics, aquesta interrupció afecta greument l'expressió normal de la llengua comuna en una part del territori on és pròpia, i atempta contra els drets més elementals dels ciutadans universalment reconeguts d'expressar-se lliurement.» El Consell Permanent de l'nstitut actua per delegació del Ple i exerceix el govern de la institució. Està integrat pel president i els altres tres membres de l'Equip de govern, i els respectius presidents de les cinc Seccions de l'acadèmia catalana de les ciències i les humanitats. Recull de premsa:
L’IEC mostra la seva història i realitzacions a la seu de l’Institut Menorquí d’Estudis, a Maó Fins al 3 de gener, es pot visitar a Maó l’exposició «L’Institut d’Estudis Catalans, 1907-2007. Un segle de cultura i ciència als Països Catalans»
Can Victori (Maó), seu de l’Institut Menorquí d’Estudis (IME), va ser el lloc escollit per a inaugurar l'exposició itinerant del Centenari de l'Institut d'Estudis Catalans. A l'acte hi van assistir Joana M. Barceló, presidenta del Consell Insular de Menorca (CIM); Salvador Giner, president de l’IEC; Francesc Domènech, director de gestió comercial de Sa Nostra a Menorca; Josep Miquel Vidal Hernández, coordinador científic de l'IME; Magí Muñoz, director insular de Cultura i Educació del CIM, i Josep M. Camarasa, assessor científic de l’exposició. L’exposició «L’Institut d’Estudis Catalans, 1907-2007. Un segle de cultura i ciència als Països Catalans», organitzada pel CIM i l’IEC, amb la col·laboració de Sa Nostra, es podrà visitar fins al 3 de gener, de dilluns a dijous, de 10 a 13 hores, i de dimarts a divendres, de 17 a 20.30 hores. En la mostra, s’hi presenta la cronologia de les principals efemèrides de l’IEC, l’acadèmia catalana de les ciències i les humanitats fundada l’any 1907 per impuls d’Enric Prat de la Riba, al llarg dels cent anys d’història, i una selecció d’imatges i audiovisuals distribuïts en quatre àmbits: els protagonistes, els fets, el llegat i el futur de la institució. Des del 12 de setembre i fins al 16 de desembre passat, la seu de l’IEC a Barcelona ha acollit la versió extensa de l’exposició. La mostra itinerant, que ja ha passat per Girona (del 13 d’abril al 20 de maig), Andorra (del 30 de maig al 17 de juny), València (de l’1 al 26 d’octubre) i Palma (del 8 al 27 de novembre), visitarà durant el 2008 Lleida, Perpinyà, l’Alguer, Castelló, Alacant i Madrid, entre altres ciutats. Recull de premsa:
Giorgio Filippi, descobridor de la tomba de Sant Pau a Roma, explica les darreres troballes L'arqueòleg i conservador dels Museus Vaticans va trobar el sarcòfag de l'apòstol a final de l'any passat després de cinc anys de treballs
El descobridor de la tomba de Sant Pau a Roma, Giorgio Filippi, va visitar, el dilluns 10 de desembre passat, l'IEC, per parlar sobre les darreres excavacions fetes a la basílica de Sant Pau de Roma, amb la conferència «Oltre la grata: nuove indagini sulla tomba di S. Paolo a Roma» (Més enllà de l'excavació: noves recerques sobre la tomba de Sant Pau a Roma). Filippi és conservador dels Museus Vaticans, a més de director de les excavacions a la basílica de Sant Pau Extramurs, de Roma, on es va trobar la tomba de l'apòstol, el novembre de l'any passat i després de cinc anys de treballs. Les excavacions, que es van iniciar a principi del 2002, van servir per a documentar una estratigrafia formada per l'absis de la basílica constantiniana, englobada en el transsepte de l'edifici dels Tres Emperadors. Just en el subsòl d'aquest edifici, sota l'altar papal, va ser on Filippi va descobrir el gran sarcòfag del qual s'havia perdut el rastre i que es considera, des de l'època teodosiana (segle IV), la tomba de Sant Pau. La conferència va ser organitzada per la Secció Històrico-Arqueològica de l'IEC, amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica i l'Arquebisbat de Tarragona. Recull de premsa:
Guissona va acollir l'spa romà de Ponent La troballa d'una piscina al jaciment de Iesso planteja noves actuacions per a la propera campanya, com ara la cobertura de les termes i l'ampliació del museu
La campanya d'excavacions del 2007 a la ciutat romana de Iesso, a Guissona (Segarra), ha conclòs amb la descoberta de les termes públiques romanes construïdes en temps dels emperadors Claudi i Neró, al segle I dC, i ha permès completar l'excavació d'una natatio --piscina a l'aire lliure i d'aigua freda--, de més de setanta metres quadrats i un metre vint de profunditat, que servia de complement a les instal·lacions cobertes i d'aigua calenta, un spa gairebé complet però amb vint segles d'anticipació. El director de les excavacions, Josep Guitart, membre de l'IEC i investigador de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC), ho va anunciar el 26 de novembre passat en la roda de premsa celebrada a Guissona, on es van presentar les darreres troballes i els nous plans d'actuació al jaciment romà. Un complex de mil sis-cents metres quadrats El complex termal, els límits nord i oest del qual es concretaran l'any vinent, ocupava una superfície d'uns mil sis-cents metres quadrats i s'estructurava en tres parts: una part dedicada als banys termals, dotada amb un sistema de calefacció que proporcionava la temperatura adequada a la sala dels banys calents o caldari (caldarium), a la sauna o sudatori (sudatio), a l'àrea tèbia o tepidari (tepidarium) i a la zona d'aigua freda o frigidari (frigidarium); una altra per als serveis, amb els vestidors (apodyterium), les sales de massatges i les latrines, i la darrera, que era destinada a la pràctica d'exercici físic, amb dues palestres, una de coberta en forma d'atri, i un gran pati a l'aire lliure on hi havia la natatio. Josep Guitart va afirmar que «gràcies al tancament de la campanya del 2007, hem pogut valorar la magnitud del jaciment i justificar la necessitat de continuar fent noves excavacions, concretament a les zones calentes de les termes, que completin la descoberta de totes les instal·lacions». Actualment, el caldari i el tepidari es troben sota un gran dipòsit de fuel de l'edifici contigu, que serà traslladat i substituït, perquè hi puguin treballar els arqueòlegs. Aposta per l'arqueologia De cara a la propera campanya, del maig a l'octubre de l'any vinent, el Patronat d'Arqueologia de Guissona també té previst elaborar dos projectes. L'un serà la museïtzació, cobertura de les termes i restitució i consolidació de les restes de les columnes que envoltaven la piscina, amb la corresponent explotació turística i cultural, que, segons Guitart, «s'elaborarà l'any vinent i s'executarà més endavant després de sotmetre'l a l'aprovació del Patronat i de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat». L'altre consistirà a reubicar i ampliar el museu i centre d'interpretació del jaciment, que es preveu que es traslladarà als baixos de les noves dependències municipals de l'Espai Fassina. En aquest sentit, Pilar Subarroca, tinent d'alcalde de Guissona, va afirmar que «Guissona ha apostat per l'arqueologia» i va explicar que «la voluntat de l'Ajuntament és doblar l'espai expositiu amb el trasllat del museu i aconseguir una comunicació física més directa entre el mateix museu i el parc arqueològic». El Patronat d'Arqueologia de Guissona, gestor del jaciment, és format per l'IEC, l'Ajuntament de Guissona, el Consell Comarcal de la Segarra, l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, l'Institut d'Estudis Ilerdencs i la Universitat Autònoma de Barcelona. El Patronat ha disposat aquest any 2007 d'un pressupost de 170.311,10 euros. Per a l'excavació de les termes ha rebut, a més, subvencions dels departaments de Treball i de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya per un valor de 18.434 euros. D'altra banda, per a adequar la part de l'Espai Fassina que ha de rebre les instal·lacions del nou museu, l'Ajuntament hi ha afegit una aportació de 98.755 euros. Per a cobrir les necessitats de la propera campanya, Josep Guitart estima en 220.000 euros el pressupost, que se sotmetrà properament a l'aprovació del Patronat. Dossier històric: Reportatge fotogràfic del jaciment: Reportatge fotogràfic de la visita i la roda
de premsa:
Catalunya tindrà un centre internacional per al debat científic La iniciativa ha estat impulsada per l'expresident de l'IEC Manuel Castellet
Catalunya es prepara per entrar en el grup selecte de països que disposen d'un centre especialitzat en la celebració de trobades i debats científics de primer nivell internacional. L'experiència de centres com Oberwolfach (Alemanya), Luminy (França) o Banff (Canadà-EUA) serviran per tirar endavant el Centre Internacional per al Debat Científic. Amb aquest projecte, Catalunya disposarà d'un model únic de centre multidisciplinari, en un ambient que facilitarà el debat i la reflexió internacionals. Entre els impulsors del projecte hi ha Manuel Castellet, director honorari del Centre de Recerca Matemàtica (CRM) i expresident de l'IEC. L'objectiu del centre, que s'instal·larà a la Torre Marimon, de Caldes de Montbui, és celebrar mig centenar d'activitats cada any, moltes de les quals consistiran en trobades d'una setmana de durada amb participació majoritària de científics estrangers de primer nivell. La convivència dels experts facilitarà l'intercanvi constant d'idees a l'entorn de qualsevol àmbit de la ciència. Les trobades seran liderades, en cada cas, per un investigador de prestigi dins l'àrea que correspongui, amb una participació permanent d'un percentatge de científics catalans, per estimular i facilitar als nostres experts el contacte amb els seus homòlegs internacionals. El projecte es va presentar el 14 de desembre passat amb la presència del conseller de la Vicepresidència de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira; el director executiu de l'Obra Social la Caixa, Josep Francesc de Conrado; el president de la comissió executiva de Biocat, Manuel Balcells; el president de l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, Josep Mayoral; l'alcalde de Caldes de Montbui, Jordi Soler, i Manuel Castellet. Reconeixement a la comunitat científica Josep-Lluís Carod-Rovira va destacar que «la creació d'aquest centre és un gest de reconeixement per part del Govern de la tasca de la comunitat científica catalana». «No generarà un gran volum d'exportacions, ni l'arribada massiva de turisme a Torre Marimon, però serà fonamental per al progrés econòmic de la societat catalana i internacional. Avui n'estem fent una de grossa, perquè la creació d'aquest centre és un gest d'una transcendència clau per al progrés i el futur del país». El president de la comissió executiva de Biocat, Manuel Balcells va definir el centre com una «aposta pel coneixement i pel talent i una mostra de sumar voluntats, de treballar en comú i de fer de Catalunya una marca competent». Balcells va agrair la presència a l'acte de Manuel Castellet, a qui va anomenar «el pare d'aquest projecte». Instal·lacions amb tots els serveis L'edifici de la Torre Marimon és una finca de Caldes de Montbui de característiques arquitectòniques i paisatgístiques excepcionals. La iniciativa inclourà la construcció d'unes instal·lacions que oferiran serveis hotelers, infraestructures tecnològiques i sales d'estudi i reunió per donar acollida a científics internacionals i nacionals de primer nivell. El projecte té el suport de la Generalitat, a través de Biocat (Bioregió de Catalunya) i del Departament d'Economia i Finances, la Diputació de Barcelona (propietària de la Torre Marimon) i l'Obra Social Fundació La Caixa, que aportarà 8 milions d'euros per a rehabilitar les instal·lacions de la finca. El manteniment anual del centre tindrà un pressupost de 2 milions d'euros anuals. Dossier de premsa: Presentació del projecte: Recull de premsa: Reportatge fotogràfic: Notícia al You Tube:
Sis experts analitzen les aportacions dels guardonats amb els Nobel del 2007 Enguany se celebra la novena edició del cicle de conferències sobre els premis de l'Acadèmia Sueca
L'Institut va obrir, el dilluns 10 de desembre passat, el cicle «Els premis Nobel de l'any 2007», que enguany arriba a la novena edició, per explicar i debatre els treballs guardonats amb els premis de l'Acadèmia Sueca. Diversos experts en els camps de la literatura, la física, la medicina, la fisiologia, la química i l'economia analitzen les propostes dels premiats en sis conferències. La primera sessió va girar entorn del Nobel de Literatura concedit a Doris Lessing, amb la conferència «Doris Lessing o el triomf de la lectura», a càrrec de Marta Pessarrodona, poeta i traductora. L'endemà, el dimarts 11 de desembre, Xavier Batlle, del Departament de Física Fonamental i l'Institut de Nanociència i Nanotecnologia de la Universitat de Barcelona (UB), va analitzar «La magnetoresistència gegant o l'art de manipular l'espín», en un discurs sobre el Nobel de Física concedit a Albert Fert i Peter Grünberg. El dimecres 12 de desembre, Jaume Reventós, del Grup de Recerca Biomèdica de l'Hospital Vall d'Hebron i president de la Societat Catalana de Biologia, filial de l'IEC, va parlar sobre Mario R. Capecchi, Martin J. Evans i Oliver Smithies, guardonats amb el Nobel de Fisiologia o Medicina, en la conferència «Manipulacions genètiques amb cèl·lules mare embrionàries que obren camí a la teràpia genètica». El treball del Nobel de Química Gerhard Ertl es va debatre el dijous dia 13, en la xerrada «Nous avenços en catàlisi i superfícies sòlides», a càrrec de Jordi Llorca, de l'Institut de Tècniques Energètiques de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). El discurs «El disseny de mecanismes econòmics com a eina d'enginyeria social», de Xavier Calsamiglia, del Departament d'Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), sobre el Premi Nobel d'Economia concedit a Leonid Hurwicz, Eric S. Maskin i Roger B. Myerson, està programat per al dijous 20 de desembre. El cicle es clourà el dimecres 16 de gener de 2008, amb una sessió dedicada al Premi Nobel de la Pau atorgat a Al Gore i l'Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC). Josep Enric Llebot, del Departament de Física de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i membre de l'IEC, pronunciarà la conferència «Per què el canvi climàtic és un veritat incòmoda?». Les conferències han estat coordinades per les societats catalanes
de Llengua i Literatura, de Física, de Biologia, de Química,
i d'Economia, i per la Institució Catalana d'Història
Natural, filials de l'IEC.
Programa d'activitats: Reportatge fotogràfic:
Les Primeres Jornades Catalanes de Revistes Científiques palesen l'èxit d'aquestes publicacions a Catalunya De les trenta revistes publicades a l’Estat espanyol indexades per l’Institute for Scientific Information (ISI), més de la meitat són publicades a Catalunya i al País Valencià
L'IEC va organitzar, els passats 3, 4 i 5 de desembre, les Primeres Jornades Catalanes de Revistes Científiques, en les quals es van debatre qüestions relacionades amb les revistes científiques, publicacions periòdiques que tenen com a finalitat comunicar i transmetre el coneixement especialitzat entre els científics i que, paral·lelament, serveixen de nexe entre els investigadors i la societat en general. Els coordinadors de les jornades van ser Salvador Alegret, vicepresident de l'IEC, i Ricard Guerrero, secretari científic de l'Institut. Les sessions van tractar sobre les claus de l’èxit de l’edició de revistes científiques o de divulgació científica; els públics de les unes i les altres; les perspectives de futur; les possibles actuacions des del sector públic o des de la iniciativa privada; les innovacions tecnològiques o conceptuals i els nous àmbits cap a on es poden obrir en el temps venidor. L'espai cultural català es troba, gràcies a la iniciativa de la indústria editorial catalana, en un avantatge relatiu pel que fa a publicacions de prestigi ja que quasi la meitat de les revistes publicades a l'Estat espanyol indexades per l'Institute for Scientific Information (ISI) en els Journal Citation Reports (JCR) són publicades a Catalunya i al País Valencià. Resums de les comunicacions lliures:
Ricard Torrents, Dani Freixes i la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana reben els Premis Nacionals de Cultura Es van lliurar al Teatre Fortuny de Reus
El 24 de novembre passat va tenir lloc, al Teatre Fortuny de Reus, el lliurament dels Premis Nacionals de Cultura 2007. Entre els guardonats hi figuren el membre de l'IEC Ricard Torrents, que va guanyar el Premi Nacional de Pensament i Cultura Científica per l'obra Art, poder i religió. La Sagrada Família en Verdaguer i en Gaudí; Dani Freixes, arquitecte i dissenyador de l'exposició del Centenari de l'IEC, que es va endur el Premi Nacional d'Arquitectura i Espai Públic, pel Museu de les Mines de Gavà, i la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana --entitat hostatjada a la seu de l'IEC a Barcelona--, que va rebre el Premi Nacional de Patrimoni Cultural. L'acte, que va ser presidit per Josep-Lluís Carod-Rovira, conseller de la Vicepresidència del Govern de la Generalitat, i per Joan Manuel Tresserras, conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, va ser presentat per l'actriu tortosina Sílvia Sabaté i va tenir la presència d'actors, polítics i artistes tarragonins per a presentar i lliurar els màxims guardons culturals de Catalunya. Els Premis Nacionals de Cultura, dotats cadascun amb 18.030 euros, van ser instituïts pel Govern l'any 1982 i són continuadors dels que la Generalitat va patrocinar entre el 1932 i el 1938. D'acord amb el que estableix el Decret 72/1995, de 7 de març, es concedeixen anualment a persones o entitats per les aportacions o activitats més rellevants, desenvolupades durant l'any anterior, en cadascun dels àmbits culturals respectius. Llista completa de guardonats
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
