El Laboratori d'Estudis Geofísics
Eduard Fontserè: Vint-i-cinc anys de vida (1982-2007), per Antoni
M. Correig i Josep Vila 
La llengua catalana a Internet:
quin pes té la nació digital, per Bernat Joan
Ressenyes
editorials
Recull
d'articles
Recull
d'entrevistes
El
Laboratori d'Estudis Geofísics
Eduard Fontserè: Vint-i-cinc anys de vida (1982-2007)
Antoni
M. Correig, director del
LEGEF
Josep Vila, secretari del LEGEF
L'any 1980, es produí un gran debat, al Parlament de Catalunya,
sobre la seguretat de la central nuclear d'Ascó. Un dels
temes tractats fou el de la perillositat sísmica, motiu
pel qual, a requeriment del president del Parlament, l'Institut
d'Estudis Catalans proposà, com a expert, un dels signants
de la present ressenya: Antoni M. Correig. En la declaració al
Parlament de Catalunya, i en el torn de preguntes consegüent,
hom va posar èmfasi en la manca d'infraestructura per poder
avaluar de manera rigorosa la perillositat sísmica real
a Catalunya, en general, i a la zona del Baix Ebre, en particular.
Constatada la mancança d'una xarxa sísmica (només
existien l'Observatori Fabra i l'Observatori de l'Ebre, que actuaven
sense coordinació), a instàncies d'Enric Casassas,
aleshores president de l'IEC, hom va promoure una llei parlamentària
per crear el Servei de Sismologia. La proposició de llei
fou aprovada al Parlament de Catalunya, per unanimitat, al juny
del 1981, i publicada en el DOGC el 31 de desembre. Actualment,
el Servei de Sismologia està integrat a l'Institut Geològic
de Catalunya.
Paral·lelament, l'any 1982, l'Institut d'Estudis Catalans
va aprovar la creació del Laboratori d'Estudis Geofísics
Eduard Fontserè (LEGEF), que tenia les finalitats següents:
• Portar un control rigorós de l'activitat sísmica
a la zona del Baix Ebre (monitorització sísmica).
• Realitzar recerca bàsica en sismologia, tant
des del punt de vista teòric com instrumental.
• Dur a terme activitats educatives i de divulgació.
El LEGEF treballa en estreta col·laboració amb el
Departament d'Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona,
organisme amb el qual es complementa en temes de recerca. El LEGEF
també col·labora amb la institució Observatories
and Research Facilities for European Seismology (ORFEUS), el Museo
Nacional de Ciencias Naturales (MNCN), del CSIC, i l'Observatori
Nacional d'Atenes.
De manera complementària al Servei de Sismologia, el LEGEF
ha fet recerca, en col·laboració amb el MNCN, en
el camp de la instrumentació, i ha estat capdavanter en
la sismologia digital, el magatzematge de dades i el tractament
de dades en temps quasi real.
Com a fites importants en les tasques de creació d'infraestructura
i monitorització, volem destacar les següents: el 1983,
s'instal·la la xarxa sísmica del Baix Ebre, i el
1984-1985, en col·laboració amb la Universitat de
Saint Louis (EUA) i el MNCN-CSIC, la primera xarxa sísmica
digital integrada de Catalunya, a la Cerdanya. L'any 1989, s'instal·la,
al monestir de Poblet, la primera estació de tres components
de Catalunya. Entre el 1989 i el 1991, s'instal·la una estació sísmica
digital de referència (tres components de període
curt) en una galeria de quatre-cents cinquanta metres de les instal·lacions
del túnel del Cadí. Entre el 1989 i el 1991, la xarxa
sísmica del Baix Ebre esdevé de tres components,
i el 1994, en col·laboració amb la central nuclear
Vandellòs II, es duu a terme la renovació de les
estacions de Poblet i Vandellòs. Per primer cop, s'introdueix
el temps GPS. L'any 1995, l'estació del túnel del
Cadí es converteix en la primera estació de banda
ampla i, per primera vegada, es disposa d'un sistema de control
remot i amb registre continu. L'any 1995, el LEGEF presenta a l'Asamblea
Nacional de Geodesia y Geofísica el primer CD-ROM de tot
l'Estat amb dades sísmiques. L'any 2000, s'instal·la
la tercera generació d'instruments a la xarxa del Baix Ebre,
amb un increment de resolució a vint-i-quatre bits reals
i enregistrament continu. També s'instal·la un sensor
de banda ampla a Poblet, en col·laboració amb l'Eidgenössische
Technische Hochschule Zürich (ETHZ). L'any 2002, s'estableix
un conveni marc de cooperació en matèria de sismologia
amb la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
i, mercès a aquesta cooperació, s'instal·la
una estació digital a l'Observatori Fabra que esdevé de
banda ampla l'any 2004. L'Observatori Fabra passa a ser, així,
un centre de referència i recerca en tractament remot de
dades en temps real i es presenta al públic, per primer
cop, per Internet. Finalment, en el període 2005-2006 s'instal·la
definitivament un sistema de banda ampla i connexió en temps
real a l'estació del monestir de Poblet i es renova instrumentalment
l'estació del túnel del Cadí.
Actualment, hom porta a terme el procés de monitorització,
amb les dades proporcionades per les estacions de l'IEC (túnel
del Cadí, Observatori Fabra i monestir de Poblet), amb les
estacions d'una xarxa sísmica local a l'illa de Tenerife,
en col·laboració amb el MNCN pel control de l'activitat
sísmica del volcà Teide i, amb finalitats educatives,
amb l'IES Baldiri Guilera del Prat de Llobregat.
L'esquema de tramesa de dades al LEGEF i
l'anàlisi posterior són els següents:
Aquest procés constitueix un tema de recerca totalment
obert, per al desenvolupament del qual estem buscant els fons
pertinents. Cal esmentar que els distints procediments són
genèrics i no estan limitats a la sismologia, sinó que,
convenientment adaptats, es poden aplicar a processar en temps
real qualsevol tipus d'informació.
Actualment, el LEGEF disposa d'un servidor d'informació sísmica
gestionat conjuntament amb el Grup de Física de la Terra,
del Departament d'Astronomia i Meteorologia de la Universitat de
Barcelona ( http://sismic.am.ub.es),
en el qual es presenten els sismogrames en temps quasi real (actualitzacions
d'informació cada trenta minuts) de les estacions sísmiques
que gestiona i en el qual també es pot trobar informació sobre
projectes en què participa i enllaços d'interès
general dins del món de la sismologia.
La
llengua catalana a Internet: quin pes té la
nació virtual
Bernat
Joan i Marí, secretari de Política
Lingüística de la Generalitat de Catalunya
Per alguna raó, s'ha escampat la idea que el català té més
bona salut a Internet que no dins la societat real en què es
desenvolupa la llengua. En la mateixa línia, també podríem
afirmar, sense gaire por d'equivocar-nos, que el català es
troba en una situació més sòlida a les universitats
que no, posem per cas, als mercats. O que la llengua catalana es
va associant cada vegada més amb l'alta cultura, mentre
que continua en una situació poc afavorida en contextos
d'ús lingüístic informal. Algú n'ha dit,
d'aquest fenomen, llatinització, però no
hi podem estar d'acord: el català és una llengua
viva i ben viva, però amb algunes anomalies d'ús --i
d'estadística general-- més que considerables.
Efectivament, la llengua catalana, a Internet, gaudeix de bona
salut. Ho podríem suposar ni que fos per la circumstància
que, si fèiem una consulta sobre el dret a decidir entre
els internautes, no caldria esperar el 2014 per proclamar la independència
nacional. A la societat catalana (del Principat) en general se
suposa que hi ha devers un 35 % de la població que té uns
posicionaments més o manco sobiranistes. A Internet, el
percentatge es dispara i esdevé majoritari.
Segons dades del cercador Alltheweb, el català és
l'única llengua sense estat propi que sol aparèixer
entre les trenta llengües més usades a Internet. He
comparat dades de l'any 2003 amb dades del 2007 i, sondeig rere
sondeig, el català es troba entre les vint-i-cinc o trenta
llengües amb més ús a Internet. De manera que
ens trobam molt per davant a Internet de la posició que
té el català dins el rànquing de llengües
més parlades del món. De les vora sis mil llengües
que se suposa que es parlen al planeta Terra, el català ocupa
la vuitanta-sisena posició, molt per sota de la que ocupa,
sistemàticament, a la Xarxa.
Una altra dada interessant és que, entre el 2004 i el 2007,
el català ha anat escalant posicions i la presència
que té a Internet ha augmentat clarament, a més bon
ritme que altres llengües semblants. En el rànquing
de l'estudi realitzat l'any 2004, el català tenia una quota
de webs a Internet de 2,4, empatat amb el grec i just per darrere
de l'hongarès (2,5). En aquell moment, es trobava situat
en la vint-i-setena posició del rànquing de llengües
amb més presència a Internet.
En l'últim sondeig, d'enguany, el català té una
presència a Internet, en el context global, de 2,9 (cinc
punts per sobre de la que hi tenia fa tres anys), ha superat clarament
el grec (2,7) i, encara molt més clarament, l'hongarès
(1,7). També se situa per davant del finès (2,8)
i molt per davant de llengües com ara el serbocroat (1), l'eslovac
(1,2), l'eslovè (0,8), l'ucraïnès (0,9) o el
vietnamita (2,2).
En les trenta primeres posicions en el rànquing de llengües
més utilitzades a Internet no hi apareix cap altra llengua
sense estat, tret de la catalana. Hem pogut tenir accés
a diverses mostres del sondeig, d'anys diferents, i no hem trobat
ni una sola vegada cap altra llengua sense estat que s'hagi arribat
a situar, ni que fos molt temporalment, entre les llengües
amb més presència a la Xarxa. Només el gal·lès,
alguna vegada, s'hi ha acostat, però sempre ha quedat a
una distància molt considerable de la presència del
català. El límit, per sobre, va ser d'1 punt.
Dins el conjunt de llengües més usades a Internet
destaca poderosament l'anglès. El 35,8 % dels webs del món
són en anglès, segons l'últim sondeig. El
xinès és la segona llengua a la Xarxa, però no
passa del 14,1 %. L'espanyol, flamant tercera llengua, tot just
arriba al 9 %. L'alemany supera, de molt poc, el 7 %, i el francès
es conforma amb el 3,8 %.
M'interessaria, finalment, oferir una dada comparativa que pot
ser d'interès. Al món hi ha devers nou milions de catalanoparlants,
uns set milions dels quals tenim el català com a primera llengua.
Entre set i nou milions de catalanoparlants posam a la Xarxa devers
el 3 % dels webs del món en la nostra llengua nacional. Al
món hi ha, segons diuen ells, devers quatre-cents milions
d'hispanoparlants. Posen un 9 % dels webs de la Xarxa en la seua
llengua. Perquè hi hagi una densitat d'espanyol comparable
a la de català, ens haurien de multiplicar per quaranta-cinc.
Amb prou feines ens multipliquen per tres. La comparació amb
el xinès, el farsi (primera llengua de l'Iran), el portuguès
o l'àrab encara seria molt més bèstia. A favor
nostre, naturalment.
Reportatge 'Virtualment catalans'
Chomsky
50,
de Joan Solà
Avui,
13 de desembre de 2007
'...ma
non troppo', de Jaume
Cabré
Avui,
13 de desembre de 2007
Territori
Baròmetre, de Josep Gifreu
Avui,
11 de desembre de 2007
DGLC
75, de Joan
Solà
Avui,
6 de desembre de 2007
La
negror de la llegenda, de Joan
F. Mira
El
Temps,
4 de desembre de 2007
Aniversaris
de la normativa, de Joaquim
Mallafrè
El
Punt,
|
