Torna a les notícies
Es presenta a València La cort napolitana d’Alfons el Magnànim: el context de Curial e Güelfa, una coedició de l’Institut d’Estudis Catalans, Publicacions de la Universitat de València i la Institució Alfons el Magnànim - CVEI
21/01/2018

El president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros, participarà, dimecres vinent, 24 de gener, en la presentació de l’obra La cort napolitana d’Alfons el Magnànim: el context de Curial e Güelfa, de l’historiador Abel Soler, que tindrà lloc a l’Aula Magna del Centre Cultural La Nau, de València, a les 19 hores. En l’acte també intervindran, en nom de les institucions coeditores, el director de la Institució Alfons el Magnànim - Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, Vicent Flor, i el vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, Antonio Ariño. A més, a la taula participaran l’autor i Antoni Ferrando, catedràtic de filologia catalana, membre de l’IEC, director de la investigació i autor del pròleg.

Aquesta obra, La cort napolitana d’Alfons el Magnànim: el context de Curial e Güelfa, de gairebé cinc mil pàgines i estructurada en tres volums, estudia a fons la cultura literària de la cort i els seus protagonistes, amb especial atenció a Enyego d’Àvalos, a qui s’atribueix l’autoria del Curial a partir d’una anàlisi exhaustiva de les fonts literàries de la novel·la i dels referents historicoculturals.

El primer volum (Enyego d’Àvalos i el Nàpols alfonsí) és una radiografia sociocultural de la cort d’Alfons el Magnànim. Conté el seguiment biogràfic de vora tres-cents cortesans relacionats amb les lletres (incloent-hi els humanistes). El segon volum se centra en Les fonts literàries de la novel·la, que coincideixen significativament amb els gustos literaris i bibliòfils d’Enyego d’Àvalos. El tercer volum (L’Europa cavalleresca i la ficció literària) analitza, en la primera part, l’ambientació de la novel·la (geografia, indumentària, heràldica, música, etc.), i en la segona part s’identifiquen els nombrosos personatges històrics de l’Europa del 1445 que figuren exaltats o satiritzats —segons el cas— en el món de la ficció.