01/12/2016

Es presenta el IX Informe sobre la situació de la llengua catalana (2015)


El 2015 va cloure una etapa molt negativa en la història social de la llengua catalana. Al mateix temps, el canvi en l’escenari sociopolític dels territoris de llengua catalana en va obrir una altra amb un horitzó d’esperança renovat. Ho apunta el IX Informe sobre la situació de la llengua catalana, que estudia l’evolució sociolingüística dels territoris de parla catalana ―Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Catalunya del Nord, Andorra, l’Alguer i la Franja― i radiografia l’estat del català l’any 2015. 

Descarregueu l'informe

L’informe, coordinat per la Xarxa CRUSCAT de l’IEC i promogut per Òmnium Cultural i Plataforma per la Llengua, es va presentar a l’IEC el 29 de novembre en un acte en què van intervenir el president de l’Institut, Joandomènec Ros, i el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. Miquel Àngel Pradilla, director de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC i coordinador de l’informe, en va exposar les conclusions.

A l’acte, hi van assistir la directora general de Política Lingüística de la Generalitat, Ester Franquesa; la directora general de Política Lingüística de les Illes Balears, Marta Fuxà, i la directora general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme del País Valencià, Nathalie Torres Garcia.

L’informe conclou que, en reduir-se el volum de població autòctona, s’ha reduït també el nombre de catalanoparlants inicials. També indica que les noves generacions de catalanoparlants inicials fan menys ús del català que la generació dels seus avis, i que l’ús del català s’ha reduït sensiblement entre les generacions adultes de catalanoparlants inicials.

Les situacions sociolingüístiques en la comunitat catalanòfona són diverses: hi ha territoris amb expectatives de normalitat raonables ―Catalunya i Andorra―; àrees amb indicadors sociolingüístics força deficitaris ―Catalunya del Nord i l’Alguer―; i territoris que acullen dinàmiques sociolingüístiques contradictòries ―Illes Balears, País Valencià i la Franja―, condicionades per l’activació institucional els darrers anys de mesures desfavorables a la rehabilitació de la llengua pròpia.

Per territoris, segons l’informe, al País Valencià la dinàmica lingüística ocasionada per dues dècades de no-intervenció ha tingut uns efectes demolidors per al valencià en el seu ecosistema històric. Les dades sociolingüístiques més recents mostren que es pot estar produint un punt d’inflexió: s’han incrementat lleugerament els indicadors d’entendre i parlar, i les habilitats lectoescriptores s’han incrementat en màxims històrics. Tot i això, el valencià es refugia en els contextos de proximitat (la llar, els amics, les botigues tradicionals) i perd presència en l’àmbit públic. Pel que fa a les Illes Balears, les dades disponibles no permeten avaluar l’estat precís de la transmissió de la llengua, si bé en una primera aproximació és raonable pensar que no està retrocedint. A Andorra, la xifra de catalanoparlants s’ha mantingut estable en nombres absoluts, i el país presenta les dades més favorables al català. Quant a la Franja, en l’última dècada ha augmentat molt la població al·lòctona (17,6%). En bona mesura, a causa d’aquest canvi demogràfic, la proporció del grup catalanoparlant s’ha reduït a la meitat de la població, i, com a conseqüència, la Franja ha deixat de ser el territori amb més competència oral en llengua catalana. A la Catalunya del Nord, només el 6% de la població declara que la seva llengua habitual és el català, i la proporció de la població que manifesta saber-lo parlar s’ha mantingut estable.

El català en l’àmbit de l’ensenyament

En aquest àmbit, l’informe destaca que a Andorra es consolida una lleugera supremacia de l’escola andorrana (que acull més del 40% de l’alumnat, enfront de la francesa i l’espanyola). A l’Alguer, la Llei Regional L.R. 9 març 2015, núm. 5, art. 33, par. 33 obre les portes de l’alguerès a l’ensenyament reglat. En el marc de l’Estat espanyol, a les Illes Balears i, sobretot, al País Valencià, serà fonamental que la nova etapa que acaba d’encetar-se atorgui un paper protagonista a la llengua catalana en el marc d’uns nous models educatius renovats. A la Franja caldria una nova legislació que derivés en una aposta educativa més favorable a la llengua catalana.

 


 

‹‹123456...266