El Butlletí de l'IEC

L’IEC ret homenatge a Lluís Nicolau d’Olwer en el cinquantè aniversari de la seva mort

Un concert d’Albert Guinovart i Oriol Aymat obre, a l’IEC, un cicle que tindrà lloc al pati de l’Institut a l’estiu

L’IEC demana que es retiri la modificació de la Llei de la Funció pública que anul·laria la Llei de normalització lingüística a les Illes Balears

L’Institut publica en línia l’obra Novetat i llenguatge, de Lluís Marquet

TV3, amb Català a l’atac, i COMRàdio, amb Toponímia de Catalunya, se sumen a l’Any de la Paraula Viva

Mor Salvador Alibau, autor de l’escultura Evocació dels Països Catalans en el centenari de l’IEC, instal·lada al jardí Mercè Rodoreda

L’IEC ret homenatge a Lluís Nicolau d’Olwer en el cinquantè aniversari de la seva mort

«L’emoció que em causaria sempre d’haver estat elegit membre de l’Institut d’Estudis Catalans és multiplicada per la vacant que hi vinc a ocupar ―no a omplir. Més de sis anys ha estat buida la cadira on seia Maragall, però l’escalf del poeta encara hi és, com afrontant la meva gosadia». Lluís Nicolau d’Olwer, membre de l’IEC, va obrir amb aquestes paraules el discurs que va pronunciar el 28 d’abril de 1918, durant la IV Festa Anual de l’Institut. Nicolau d’Olwer va morir a l’exili de Mèxic fa cinquanta anys; per commemorar aquest aniversari, l’IEC acull una mostra de fotografies, documents personals i publicacions de l’historiador, hel·lenista, periodista, polític i membre de la Secció Filològica de l’IEC. L’exposició, que inclou la consulta a l’arxiu del Fons Nicolau d’Olwer ―que ha estat íntegrament digitalitzat―, es podrà veure fins al mes de març.

També en el marc de l’homenatge de l’Institut a Nicolau d’Olwer, Carles Miralles va pronunciar una conferència en el Ple de l’IEC, el 19 de desembre. En la seva intervenció, Miralles va assenyalar que tant la Generalitat com l’Ajuntament de Barcelona han perdut, aquest 2011, «l’oportunitat de retre homenatge a qui fou no el millor escriptor, no el millor acadèmic, no el millor polític però sí l’intel·lectual i l’humanista més complet del seu temps».

Lluís Nicolau d’Olwer (Barcelona, 1888 - Ciutat de Mèxic, 1961), es va llicenciar en dret i es va doctorar en filosofia i lletres; va ser professor de llatí medieval a la Universitat de Barcelona i membre de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista. Com a hel·lenista i historiador, va estudiar l’expansió de Catalunya per la Mediterrània i, com a llatinista, es va ocupar sobretot del lèxic i la literatura medievals. Va crear el Consell General d’Acció Catalana i va dirigir el diari La Publicitat; va ser diputat per Barcelona de l’Assemblea de la Mancomunitat, membre del Comitè Revolucionari Republicà, diputat a les Corts i president d’Acció Catalana Republicana. Va ser president de l’Ateneu Barcelonès i de la delegació espanyola a la Conferència Econòmica i Monetària Mundial de Londres; diputat per Barcelona el 1936 i governador del Banc d’Espanya durant el govern d’Azaña, i president de la Junta d’Ajut als Republicans Espanyols. Va intervenir en la publicació de la Revista de Catalunya i d’El Poble Català i va ser el delegat de l’IEC a la Unió Acadèmica Internacional.

Un concert d’Albert Guinovart i Oriol Aymat obre, a l’IEC, un cicle que tindrà lloc al pati de l’Institut a l’estiu

Guinovart i Aymat, en el concert que van oferir a l'IEC

El pianista i compositor Albert Guinovart i el violoncel·lista Oriol Aymat van oferir un concert a la Sala Prat de la Riba de l’IEC (carrer del Carme, 47), dijous, 19 de gener. Tal com va anunciar Romà Escalas, secretari general de l'IEC, «el concert és el primer d’un cicle regular de concerts que tindrà lloc al pati de l’Institut a les nits d’estiu» i té per objectiu celebrar, d’una banda, l’aniversari del lliurament de la Medalla de la Pau de les Nacions Unides a Pau Casals i, de l’altra, el centenari del naixement de Xavier Montsalvatge. És amb motiu d’aquestes dues efemèrides que la programació del concert es va basar en el so del violoncel i el piano, els dos instruments que tocava Pau Casals, i que el piano que va tocar Guinovart va ser el del mateix Montsalvatge, cedit en préstec a l’IEC pel Museu de la Música de Barcelona i l’Auditori.

En aquest concert es van interpretar dues obres de Robert Schumann, Fantasiestücke, op.73, per a violoncel i piano i Adagio und allegro, op.70, per a violoncel i piano; Tres divertiments, per a piano, de Xavier Montsalvatge, i Sonata, op. 65, per a violoncel i piano, de Frédéric Chopin. S’estrenarà, també, Cançó i trio, per a violoncel i piano, dedicada a l’IEC i que és obra de Romà Escalas, secretari general de l’IEC.

Albert Guinovart és un dels pianistes i compositors més reconeguts del nostre país des del gran èxit de joventut que va assolir amb el musical Mar i cel. La seva obra inclou un gran catàleg d’obres per a piano sol, de cambra, simfòniques i vocals. La seva interpretació pianística, que va perfeccionar amb Maria Curcio a Londres, l’ha consagrat com un dels millors intèrprets del moment, amb una discografia extensa. En aquest concert va tocar algunes de les obres de cambra, de les sonates per a violoncel i piano més importants del Romanticisme com és la sonata de Robert Schumann i la de Frédéric Chopin, al costat del violoncel·lista Oriol Aymat, un dels intèrprets catalans amb més projecció estrangera, especialment a Alemanya i a Anglaterra.

L’IEC demana que es retiri la modificació de la Llei de la Funció pública que anul·laria la Llei de normalització lingüística a les Illes Balears

L’Institut d’Estudis Catalans, com a corporació acadèmica que té per àmbit d’actuació totes les terres de llengua i cultura catalanes, ha assumit les al·legacions fetes per la Universitat de les Illes Balears a l’Avantprojecte de llei de modificació de la Llei de la Funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i n’ha demanat la retirada immediata. Segons l’Institut, la modificació legislativa proposada pel Govern Balear —que estableix que el coneixement del català sigui un mèrit i no un requisit per als funcionaris— representa una via indirecta per a anul·lar la Llei de normalització lingüística, que ha estat el compromís de la transició democràtica i la base de la convivència lingüística entre els ciutadans de les Illes.

Tal com recullen les al·legacions de la Universitat de les Illes Balears, que l’Institut ha presentat com a pròpies, «el requisit de coneixement del català és imprescindible per a garantir els drets dels ciutadans d’utilitzar la llengua catalana en les seves relacions amb l’Administració. Suprimir aquest requisit significa deixar els ciutadans de llengua catalana privats dels seus drets lingüístics i afavorir el retrocés de la llengua catalana en els àmbits institucionals, ja impulsat per les inèrcies creades per la política de marginació del català duta a terme en els darrers tres segles».

L’IEC ha reclamat al Govern Balear que tingui en compte aquestes al·legacions i els milers d’al·legacions presentades per altres entitats i pels ciutadans de les Illes Balears.

L’Institut publica en línia l’obra Novetat i llenguatge, de Lluís Marquet

L’obra Novetat i llenguatge recull els cent seixanta-sis articles que Lluís Marquet va escriure per a la revista Serra d’Or, entre 1971 i 1997, sobre terminologia científica i tècnica en català. Una part d’aquests articles va ser publicada en tres volums per l’Editorial Barcino. Ara l’IEC ha publicat el conjunt de l’obra a Internet, fet que permet consultar els articles íntegrament, fer cerques de termes dins els articles i, en alguns casos, trobar les equivalències corresponents en altres llengües. La consulta en línia es pot fer mitjançant l’enllaç http://cit.iec.cat/NOV.

La primera sèrie d’articles, publicada el 1979, amb pròleg d'Heribert Barrera, recull els trenta-set primers articles apareguts entre 1971 i 1974. La segona sèrie, del 1981, recull els trenta-vuit articles publicats entre 1975 i 1978. La tercera sèrie, del 1985, aplega els vint-i-cinc articles apareguts entre 1979 i 1982, que a partir d'aleshores va publicar en la columna de Serra d'Or titulada «Notes de llenguatge». Els textos de la quarta sèrie van ser publicats entre 1990 i 1997.

TV3, amb Català a l’atac, i COMRàdio, amb Toponímia de Catalunya, se sumen a l’Any de la Paraula Viva

Col·loquialismes que els diccionaris encara no han incorporat, etimologies curioses, sinònims, frases fetes i varietats dialectals, entre altres, són els protagonistes de Català a l’atac, una sèrie de microespais de divulgació de temes lingüístics que TV3 va estrenar el 9 de gener i que s’emetrà fins al 9 de març. Dirigits per Enric Gomà, els microespais duren quaranta-cinc segons i s’emeten de dilluns a divendres abans del Telenotícies comarques i del Telenotícies vespre.

Català a l’atac parteix del cèlebre palíndrom per a difondre aspectes del català de manera entretinguda i amb sentit de l’humor, i té per objectiu mostrar la riquesa expressiva de la llengua catalana i motivar els espectadors a fer-se seves les paraules i les expressions que s’hi divulguen. El projecte s’emmarca dins la iniciativa de l’Any de la Paraula Viva, que ha organitzat la Secció Filològica de l’IEC amb motiu del centenari de la seva creació.

Mor Salvador Alibau, autor de l’escultura Evocació dels Països Catalans en el centenari de l’IEC, instal·lada al jardí Mercè Rodoreda

L’artista plàstic Salvador Alibau Arias (Barcelona, 1925) va morir el diumenge 22 de gener, a l’edat de vuitanta-sis anys. Aribau, conegut especialment per les obres fetes amb fibra de cel·lulosa ―tot i que, darrerament, practicava l’escultura en acer Corten, preferentment en l’espai públic―, era també l’artista fundador de la Fundació Alibau, de què l’Institut forma part com a membre del Patronat. La Fundació Alibau, que exerceix les seves funcions principalment a Catalunya, té per objectius promoure, divulgar, estudiar, preservar i defensar l’obra de l’artista, així com gestionar els drets de propietat intel·lectual derivats de les seves obres.

Alibau va cedir diverses de les seves obres a l’Institut; de les quals destaca especialment l’escultura Evocació dels Països Catalans en el centenari de l’IEC, que està instal·lada al jardí Mercè Rodoreda de l’IEC. L’artista va regalar l’obra a l’Institut amb motiu de la commemoració del seu centenari.