«Frenar la davallada lineal que ho panseix tot i mantenir la posició de lideratge petit que teníem fins ara» és l’objectiu que s’ha de marcar Catalunya per a garantir la viabilitat del sistema de recerca que ha consolidat en els darrers vint anys. Així ho va expressar Jordi Camí, director del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, en l’acte d’inauguració del centenari de la Societat Catalana de Biologia, filial de l’IEC, que es va celebrar el 18 de gener i que va aplegar prop de dues-centes persones a la Sala Prat de la Riba de l’Institut. En l’acte es van poder escoltar diverses conferències sobre el passat, el present i el futur de la recerca científica a Catalunya.

Jordi Camí	Miquel Coll

La crisi econòmica i l’excessiu pes del sector públic són dos dels problemes estructurals que pateix el sector. Malgrat això, Camí va reclamar que, en moments com l’actual, que «obliguen a repensar a la baixa tot el que estem fent», caldria doblar la inversió en recerca i prioritzar el suport als científics i als grups de recerca que més aportacions hi fan. «Els científics hem de saber justificar el que fem. Necessitem legitimació per a convèncer els polítics del perquè necessitem la recerca». D’altra banda, el director general de Recerca de la Generalitat de Catalunya, Josep Martorell, va reconèixer que, davant la inevitable retallada del finançament públic estatal, cal reivindicar que els recursos es reparteixin en funció de les potencialitats de cada projecte i de cada territori.

Una altra de les intervencions de l’acte va ser a càrrec d’Ellis Rubinstein, president de l’Acadèmia de Ciències de Nova York, que va analitzar el paper que tenen les societats científiques actualment. Segons Rubinstein, les acadèmies del segle xxi han d’actuar com a «agent neutral i respectat facilitador de les aliances globals» per a fer front als reptes científics i tecnològics actuals i han de facilitar la formació científica i el potencial dels joves investigadors. L’Acadèmia de Ciències de Nova York, amb prop de dos-cents anys d’antiguitat, aplega més de vint-i-cinc mil científics de cent-quaranta països diferents i disposa de vint-i-vuit premis Nobel al Consell Presidencial.

Un any de debat científic

Lluís Tort, durant l'acte	Miquel Coll

Lluís Tort, president de la Societat Catalana de Biologia, va ser l’encarregat de presentar els actes acadèmics que se celebraran al llarg de l’any per a commemorar el centenari de la Societat. El 17 de març es farà la I Jornada de Biologia a l’Ensenyament a la Sala Gaudí de CX La Pedrera, a Barcelona; del 9 al 12 de juliol se celebrarà el Congrés Internacional de Biologia de Catalunya; el 25 d’octubre es reuniran a l’IEC experts en recerca biològica a Catalunya, i el 4 de desembre se celebrarà l’acte de cloenda de la commemoració al Palau de la Música.

L’objectiu de la Societat és obrir un debat entre els responsables dels diferents centres de recerca per analitzar la recerca que es fa avui a Catalunya i veure com pot respondre als reptes de futur. Segons Lluís Tort, «en aquest any del centenari volem recordar els fundadors, reprendre els seus valors fundacionals: bona ciència, internacionalització, treball en cooperació, difusió de la biomedicina, recolzament a la llengua catalana, servei als ciutadans i encarar la tasca de futur».

En el decurs de l’acte també es va presentar el volum de Treballs de la Societat Catalana de Biologia editat amb motiu del centenari, que recull una selecció dels articles publicats en els darrers cent anys, així com articles escrits per reconeguts especialistes sobre temes actuals de rellevància científica i social i una sèrie de reflexions entorn de la biologia i les societats científiques.

La SCB, una societat científica centenària

Tots els participants i assistents a l'acte inaugural del Centenari	Miquel Coll

El biòleg i historiador de la ciència, Josep M. Camarasa, va repassar la trajectòria de la Societat Catalana de Biologia des que va ser creada l’any 1912. La Societat de Biologia de Barcelona, la primera filial de l’Institut d’Estudis Catalans —ara, Societat Catalana de Biologia (SCB)—, va ser presidida, als inicis, pel doctor August Pi i Sunyer. En un principi es va centrar sobretot en la medicina i, al cap de pocs anys, va assolir un paper destacat com a institució científica. Per la filial, van passar alguns dels científics espanyols més destacats, com Severo Ochoa o Gregorio Marañón, i científics estrangers com J. J. McLeod, Otto Meyerhof o Jean Perrin.

Acabada la Guerra Civil espanyola, la majoria dels membres de la SCB van marxar cap a l’exili i els que es van quedar a Catalunya van ser destituïts dels càrrecs que ocupaven. Des d’aleshores fins al 1962 ―any en què es va reprendre l’activitat sota el nom actual de Societat Catalana de Biologia― només es va arribar a celebrar, l’any 1954, una conferència clandestina, a la casa de Josep Puig i Cadafalch, a càrrec de Josep Trueta.

Actualment, la SCB està afiliada a la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC i és composta per més de mil cinc-cents socis, set seccions territorials pels territoris de llengua i cultura i catalanes, cinc seccions transversals i quinze seccions temàtiques. En els últims anys, han estat relacionades amb la SCB personalitats com Lynn Margulis, Mariano Barbacid, Eudald Carbonell, John Ingraham, Stanley Miller, Federico Mayor Zaragoza o Valentí Fuster.

L’acte íntegre es pot veure a la videoteca de l’IEC

Entrevista a Lluís Tort, president de la Societat Catalana de Biologia, al programa Eureka  de COM Ràdio

Recull de premsa: