Quina valoració fa del Simposi?
El Simposi TIR-FOR I: «De l’estudi del territori a la cartografia digital» ha estat un èxit memorable. La temàtica és molt especialitzada, perquè les tècniques que s’usen avui dia en arqueologia per a generar mapes són bastant sofisticades. Es fa un ús important de noves tecnologies com a procediments de detecció remota amb anàlisi multitemporal, com LIDAR o anàlisis multiespectrals, eines informàtiques d’aprenentatge automàtic, anàlisis espacials amb programes de sistemes d’informació geogràfica (SIG), anàlisi de xarxes, modelització basada en agents, estadística, etc. Tot i l’especialització, hem tingut gairebé un centenar d’inscrits. Estem molt contents.
Quins són els punts forts d’aquest projecte?
El projecte Tabula Imperii Romani - Forma Orbis Romani (TIR-FOR) té com a objectiu fer el mapa del món romà en línia i obert al públic. Per tant, volem un mapa en el qual es pugui veure el món romà, al qual la gent pugui entrar i consultar com era, quina extensió tenia, quines ciutats hi havia, quines carreteres el comunicaven, quines rutes marítimes hi funcionaven… O bé, quins vestigis romans hi ha en aquella zona on ara aniré de viatge. O què puc consultar per al treball de curs que he de fer sobre les vil·les romanes. El punt fort del projecte és que tota la informació d’aquesta plataforma és extremament fiable i d’alta qualitat, perquè està generada pels especialistes que treballen sobre cada territori.
Quina va ser la llavor del projecte?
El projecte té gairebé cent anys. Es va iniciar el 1928, per impuls del geògraf O. G. S. Crawford, amb la intenció de fer el mapa de tot l’Imperi romà a escala 1:1.000.000, i està publicat en paper gairebé sencer. Ara bé, el paper queda antiquat molt aviat. Per això, la Comissió Internacional de la TIR-FOR, el 2014 va decidir que calia passar al suport digital. Com que l’IEC tenia la presidència de la Comissió, que ostenta el doctor Josep Guitart i Duran, vam decidir construir la plataforma digital des d’aquí.
En quin punt es troba la feina? Quan creieu que estarà enllestida?
Hem estat treballant en la plataforma digital i actualment la tenim força avançada i operativa. Li falten detalls de sofisticació. Actualment, les fitxes de jaciments i topònims que tenim a la base de dades es tradueixen en punts sobre el mapa. Però tot està preparat perquè també es puguin arribar a traduir en línies i polígons, cosa que permetrà fer un salt endavant molt important a l’hora de cartografiar vies, precisar l’extensió dels assentaments i dibuixar la forma d’un port, d’una ciutat o d’una casa. Hi tenim introduïts els jaciments i topònims de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears; un equip italià està treballant en la zona de Florència; els romanesos ja han introduït tots els seus jaciments; Tunísia també va avançant força, i Polònia està treballant en la introducció de vestigis romans fora de l’Imperi, in barbaricum.
El Simposi ha mostrat a la comunitat científica la feina feta i convida els equips que treballen en els diferents territoris de l’Imperi romà a col·laborar amb el projecte i introduir les seves dades. I ja hem entrat en contacte amb un equip alemany que vol fer la TIR de Mogontiacum (Magúncia) i un altre equip francès que vol fer la zona de Bordeus.
Quines són les dificultats més importants a l’hora de digitalitzar els mapes que fins ara teníem en paper?
Per a fer la digitalització s’ha hagut de fer una feina molt important d’unificació metodològica. Si s’han d’introduir les dades de tot el món romà en una mateixa base de dades, s’ha de fer sota uns criteris unificats. Això ha representat una tasca prèvia de sistematització força important. Però justament també és un dels punts forts de la plataforma, ja que fa que d’alguna manera tots parlem en els mateixos termes.
Amb quines fonts treballeu?
Ens calen bons coneixedors del territori per a poder-lo traduir en mapes. En aquest projecte treballem bàsicament els arqueòlegs que estudiem el poblament romà.
La TIR-FOR ha estat impulsada per la Unió Acadèmica Internacional (UAI). Amb quins recursos compta?
Justament ara cal treballar per a buscar recursos. Cada país s’ha de buscar els seus. La UAI no dona diners i, quant al nostre país, l’IEC ha donat suport econòmic al projecte i també ho ha fet l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica. A més, també ha comptat amb finançament d’un projecte de recerca i desenvolupament del Ministeri de Ciència i Coneixement. Però caldria aconseguir recursos europeus.
Quina importància té la Unió Acadèmica Internacional en l’impuls de projectes com aquest?
La UAI és un garant de la qualitat científica i, a més, dona l’estructura de base per a la col·laboració entre països. Hi té un paper fonamental.
Quina és la transferència social que pot tenir aquest projecte? Creieu que es podria incorporar, per exemple, a les aules o a l’oferta turística dels països que hi participen?
El mapa del món romà, tal com l’hem pensat, a més de proporcionar una aproximació important al coneixement científic del món romà, també pretén que en gaudeixin totes les persones interessades. Per això, també volem treballar en una presentació amigable i divulgativa, que convidi a entrar-hi, fer-hi cerques, navegar-hi i entretenir-s’hi. De la mateixa manera, ha de ser una eina a l’abast de les aules, per a professors i alumnes, per a fer més agradable l’estudi del passat clàssic. I no diguem per al turisme. En clicar sobre un punt del mapa, se t’obre la fitxa del lloc, dins de la qual, a més de l’explicació, en el futur hi haurà fotos, enllaços a museus relacionats, informació sobre l’obertura al públic, activitats, jocs, vídeos, etc.
Pensem que aquest mapa, quan estigui més construït, hauria de tenir una bona difusió, perquè complirà la funció de divulgar el passat comú europeu i mediterrani basat en la cultura clàssica.
L’IEC lidera la Comissió del projecte des del 2014. Com està sent l’experiència?
És una experiència molt enriquidora, com solen ser les col·laboracions entre equips de diferents països. El mapa que va apareixent és força suggeridor. En el nostre cas, queda ben palès que l’estructura de poblament i de comunicacions que tenim actualment a Catalunya està basada en la romana. En el cas d’Itàlia, la densitat de ciutats és espectacular. En el cas de Romania, el mapa aclareix aspectes històrics: permet veure molt clar com va funcionar el procés de conquesta. El mapa de Polònia —in barbaricum— mostra rutes de comerç importants. Esperem que es vagin sumant a l’experiència altres equips d’altres països i anem completant, així, el mapa digital del món romà. |
