Les paraules de benvinguda van ser a càrrec del president de la SCHCT, Alfons Zarzoso. A continuació, Ignacio Suay, vocal de la SCHCT, va presentar el programa dels col·loquis del nou curs: «Estaran relacionats amb documentals científics, fotografia, museus, comunicació, globalització i meteorologia, entre d’altres.»
Després, Josep Maria Català Domènech, catedràtic de comunicació audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona, va realitzar una introducció titulada «Pensament visual i coneixement. La interfície i l’assaig fílmic com a formes tecnoestètiques per a gestionar la complexitat», amb l’objectiu d’ajudar a entendre com els mitjans audiovisuals fan servir diferents estratègies per a crear una imatge de la realitat.
Català va començar l’exposició ensenyant el manuscrit il·luminat Les molt riques hores del duc de Berri (1410), de Paul de Limbourg. En aquesta pintura es representa una panoràmica de la ciutat de París tal com era durant l’època: «Aquí es construeix una imatge de la visió». El manuscrit mostra allò que es veia a la realitat, un fet innovador en aquells temps: «Reflecteix la realitat, s’avança a l’imaginari de la fotografia.»
Així mateix, va indicar la rellevància que ha agafat la interfície en l’actualitat: «Hi ha hagut tres models mentals: el teatre grec, amb la separació entre els espectadors i l’escena fictícia; la càmera fosca, amb la intervenció de la tecnologia en aquestes relacions, i la interfície, que passa quan posem en marxa l’ordinador.»
La periodista resident de la SCHCT, Júlia Massó, va prendre la paraula després de la intervenció de Català. La periodista va exposar el projecte «En temps de COVID-19», on es realitzen una sèrie d’entrevistes audiovisuals a historiadors per poder lligar els problemes del passat amb els presents. Massó va destacar l’entrevista a Maria Rosa Gudiño, qui ressalta la importància narrativa de la pandèmia amb les formes i els colors visuals que es donen a les dades. Segons Massó, «la imatge té un paper transcendental en l’acte divulgatiu de la ciència».
Durant el debat final, Català va reflexionar sobre el significat de les fotografies que veiem en el context del relat de la COVID-19: «Ens ensenyen imatges de la COVID-19, però responen a la forma del virus o és una metàfora? No ho sé, però evidentment hi ha una voluntat didàctica.» |
