La COVID-19 és una malaltia infecciosa que es transmet a partir d’un virus de forma directa. És a dir, hi ha un contacte físic entre els subjectes a l’hora dels contagis. Aleshores, el marc de modelització d’Arenas interpreta quatre paràmetres: el període d’infecció, la probabilitat d’infecció per un contacte, el nombre mitjà de contactes i la capacitat de ser susceptible de la població. «Tenint en compte que no disposem d’una vacuna ni de les medicines necessàries, per a evitar la propagació de la malaltia només ens queden les intervencions farmacològiques», que inclouen el confinament, la protecció física mitjançant mascaretes i/o la distància social.
L’elaboració del «model COVID-19» va néixer durant el mes de febrer, perquè, segons Arenas, era previsible que el coronavirus arribés a territori espanyol: «la concentració d’infectats a la Xina era tan elevada que resultava evident que es transportaria a tot el món». Així doncs, el 24 de febrer van treure un mapa de risc de tots els municipis d’Espanya que disposava de les dades necessàries per a ajudar les autoritats a prendre decisions. Malgrat això, no es van sentir escoltats: «Si les nostres autoritats fessin tot el cas que cal a la ciència, estaríem en unes condicions millors ara mateix».
L’equip d’Arenas era conscient que el sistema sanitari podria col·lapsar, però les restriccions no van arribar a temps: «Sánchez va proposar el confinament massa tard, una pel·lícula que estem tornant a veure amb la inacció de Madrid».
La letalitat de la COVID-19 no és tan forta com la d’altres malalties, però el perill principal de la malaltia no és la mortalitat sinó la ràpida propagació: «A la nostra societat molta gent no entén quin creixement potencial té el virus, i aquest és un dels principals problemes de la pandèmia que estem patint».
Arenas va cloure la conferència assegurant que el treball dut a terme pel seu equip ha resultat útil per a ajudar en la gestió de la pandèmia: «El model ha estat capaç d’ajudar en aquesta situació tan crítica que estem vivint». |
