Com va assenyalar el president de la SFCS, Jaume Guillamet, aquesta era la primera sessió de les sis que tindrà el cicle. La vicepresidenta de la SFCS, Josepa Cucó, va explicar que aquest cicle s’ha dut a terme per les discussions motivades arran dels «terratrèmols socials i econòmics produïts per la COVID-19».
A la jornada van participar quatre conferenciants. La primera ponència, titulada «El dret en estats d’excepció», va ser a càrrec de Josep Maria Vilajosana, de la Universitat Pompeu Fabra. Vilajosana va plantejar diversos reptes que els països afronten en la gestió d’una pandèmia. «En situacions així, la gent demana més seguretat, cosa que pot comportar la vulneració de drets». Segons el jurista, si no volem una resposta coercitiva, caldria un canvi cultural en la societat: «Es necessitaria una ciutadania responsable. S’hauria de fomentar la cultura del bé comú i no fer festes institucionals».
Mercè Barceló, membre de la SFCS i de la Universitat Autònoma de Barcelona, va presentar la segona conferència: «L’afectació del dret de reunió». La jurista va explicar la vulneració d’alguns drets que va comportar la declaració de l’estat d’alarma: «Aquest model d’excepció no pot suspendre cap dret, però es va prohibir el de reunió. Es van prohibir diverses manifestacions durant el confinament; de fet, les primeres que es van permetre van ser les de l’extrema dreta».
El tercer ponent va ser Enoch Albertí, membre de la Secció i de la Universitat de Barcelona. La seva ponència, «El principi de proporcionalitat com a mesura de la limitació de drets i la llibertat de moviment», va tractar sobre quins criteris s’utilitzen per a limitar els drets de les persones de forma proporcionada: «Es realitza un examen de la necessitat, on es discuteix sobre si hi ha altres alternatives per a obtenir la mateixa finalitat amb menys restriccions». Segons Albertí, en la gestió de la COVID-19 aquest test pot ser polèmic perquè el desconeixement científic no pot ajudar a saber quines alternatives poden funcionar millor.
Finalment, Andrés Boix, de la Universitat de València, va tancar la jornada amb la ponència «El dret a la intimitat i aplicacions de rastreig». Amb les eines tecnològiques que hi ha, tenim un gran potencial per a controlar el moviment i la interacció dels ciutadans. Tot i això, que els poders públics disposin d’aquests coneixements depèn, en certa manera, de nosaltres: «Volem donar aquesta capacitat a l’Estat per a ajudar a controlar l’expansió de la pandèmia? A la Xina, Corea del Sud o Taiwan han dit que sí, i la gestió ha sigut millor que ací». |
