|
Activitats
|
|||||||||||||||||||||||||||||||
|
El Corpus del patrimoni culinari català, que recull més d’un miler de receptes de cuina catalana, es presenta a l’IEC Clou el cicle
«Diàlegs ambientals 2011», organitzat per la SCOT i
centrat enguany en l’àmbit urbà Properes cites
El Corpus del patrimoni culinari català, que recull més d’un miler de receptes de cuina catalana, es presenta a l’IEC
El Corpus del patrimoni culinari català, el receptari de la gastronomia catalana més complet que s’ha fet fins ara, es va presentar a l’IEC el dia 28 de juny. El llibre, editat per l’Institut Català de la Cuina, recull 1.136 entrades, les quals formen part de la història de la gastronomia del país. Tal com va explicar Antoni Riera, representant del Comitè Científic de l’obra i membre de l’IEC, «es tracta d’una eina eficaç al servei de la cuina de restauració o domèstica del nostre país, que vol contribuir a posar ordre en un llegat gastronòmic extens, complex i encara poc estudiat», i va afegir que «hem de contribuir a preservar i difondre aquest patrimoni cultural, ja que és un dels elements formants de la nostra identitat com a poble». L’acte de presentació va ser presidit per Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya, i hi van participar Salvador Giner, president de l’IEC; Xavier Mestres, president de la Fundació Institut Català de la Cuina, i Pepa Aymamí, directora del Projecte Marca Cuina Catalana. Totes les intervencions van destacar que aquesta obra és un primer pas per a demanar oficialment a la UNESCO que declari la gastronomia catalana patrimoni cultural immaterial de la humanitat. En l’elaboració
d’aquest llibre, que és fruit de més de vuit anys
d’investigació, han participat experts de prestigi
internacional, cuiners de quatre-cents restaurants i particulars de tot
Catalunya. Totes les entrades del Corpus del patrimoni culinari
català són numerades, ordenades alfabèticament i
classificades segons el tipus de plat. L’obra també inclou
un glossari amb paraules tècniques relacionades amb el
món de la gastronomia. Discurs de Salvador Giner
La
Fundació La Marató de TV3 presenta a l’IEC el
resultat de la investigació sobre les malalties
neurològiques
Cinquanta-set investigadors van presentar, el dia 29 de juny, a l’IEC, els avenços assolits en la recerca de les malalties neurològiques amb el finançament de La marató del 2005. Els investigadors van exposar les conclusions dels seus projectes en tres sessions temàtiques: «Parkinson i patologia vascular cerebral», «Alzheimer i epilèpsia» i «Altres patologies». En l’acte també es van anunciar els guanyadors de la segona edició del concurs «Divulga la recerca de La Marató», que té per objectiu divulgar els avenços científics en malalties neurològiques per mitjà de diversos reportatges audiovisuals. La cloenda del Dotzè Simposi de
la Fundació La Marató de TV3 va ser a càrrec de
Salvador Giner, president de l’IEC; Joaquim Esperalba, director
general de Regulació, Planificació i Recursos Sanitaris,
i Enric Marin, president de la Corporació Catalana de Mitjans
Audiovisuals i de la Fundació La Marató de TV3. En la
seva intervenció, Giner va destacar que «és
admirable comprovar que en cada nova edició de La marató
l’esperit d’ajuda als altres, el compromís amb
l’avenç de la ciència i la recerca en tots els
àmbits és inherent a tants i tants conciutadans
nostres». El president de l’IEC es va manifestar
«orgullós» que el Simposi se celebrés a la
seu de l’Institut, ja que «com a centre d’alta
divulgació científica, l’acadèmia catalana
de les ciències i les humanitats fomenta la recerca i difon els
avenços de la ciència internacional». D’altra
banda, Enric Marin va destacar la importància de la
divulgació científica i va afirmar que «sense
coneixement científic compartit no ens podem considerar una
societat culta». La robòtica, una alternativa al treball humà en situacions de risc com la de Fukushima
En les tasques de contenció de la central nuclear de Fukushima, després de l’accident del dia 11 de març, hi van col·laborar dues mil quatre-centes persones i es calcula que una desena d’operaris van rebre més dosis de radiació de la permesa en situacions de risc. Aquestes dades posen en evidència les limitacions encara existents en la robòtica, una tecnologia que en situacions de risc permet substituir el treball humà per màquines. En la conferència del dia 6 de juny, organitzada per la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC, Josep Amat i Girbau, membre de l’Institut, va fer una valoració de les tasques que la robòtica hauria pogut substituir, sobretot en tasques com la de restablir el subministrament d’energia per a refrigerar i estabilitzar els reactors. A més, es va discutir quins són els reptes principals que la recerca en aquest àmbit hauria d’afrontar amb vista al futur per a convertir la robòtica en una alternativa més fiable.
Clou el cicle «Diàlegs ambientals 2011», organitzat per la SCOT i centrat enguany en l’àmbit urbà
L’agricultura urbana, la rehabilitació sostenible d’edificis i espais urbans, el transport públic i l'autosuficiència de recursos urbans són els quatre temes que han centrat el cicle «Diàlegs ambientals 2011», unes jornades d’anàlisi i debat sobre les ciències ambientals que, des del 2009, organitzen la Societat Catalana d’Ordenació del Territori (SCOT), filial de l’IEC, i l’Associació Catalana de Ciències Ambientals (ACCA). L’objectiu dels diàlegs és tractar els principals reptes ambientals i territorials del país. La primera sessió, «Agricultura urbana», es va dur a terme el 24 de maig. Hi van intervenir Josep Ordóñez, responsable de la Xarxa Horts Urbans de l'’Ajuntament de Barcelona, i Josep Ballesté, conseller delegat de Vertical Farming S.L., una empresa dedicada a desenvolupar tecnologia agrícola especialitzada en entorns urbans per a aconseguir una ciutat sostenible. Els dos ponents van analitzar el potencial i les possibilitats d’apropar els horts a les ciutats―passar «de la ciutat verda a la ciutat fèrtil»― i, d’aquesta manera, reduir els costos energètics i ambientals associats al transport. El 31 de maig va ser el torn d’Antoni Solanas, arquitecte, president de l’agrupació Arquitectura i Sostenibilitat (AuS) del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, i Juan Rubio del Val, arquitecte urbanista i responsable de l’Àrea de Rehabilitació Urbana de la societat municipal Zaragoza Vivienda. Solanas i Rubio van parlar del pas de l’era de la reconstrucció a la de la rehabilitació, també amb l’objectiu de minimitzar l’impacte de les persones sobre l’entorn però sense deixar de satisfer les necessitats d’habitabilitat. A Barcelona hi ha 932 quilòmetres de carril bus, però d’aquests només cent vint-i-cinc tenen un carril reservat; això fa que a les hores de més trànsit la velocitat mitjana estigui per sota dels 10 km/h. Aquestes condicions fan que l’autobús no pugui competir amb el transport privat i que, per tant, s’acabi optant per aquest altre mitjà. Qüestions com aquestes, així com les mesures per a promoure el transport públic, són les que van tractar Eladio de Miguel, director del Servei de Medi Ambient, Prevenció i Salut Laboral de Transports Metropolitans de Barcelona, i Vanessa Bastida, de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic. Finalment, el dimarts 14 de juny, Joan Rieradevall, professor del Departament d’Enginyeria Química de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigador del grup de recerca en sostenibilitat i prevenció ambiental SosteniPrA, de la mateixa Universitat, i Vicente Guallart, director de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya, van cloure les xerrades amb un debat sobre si els sistemes urbans poden satisfer amb recursos endògens les necessitats hídriques, energètiques i alimentàries. Recull de premsa:
Desfer-se dels prejudicis lingüístics, un pas clau per a normalitzar l’ús del català
«Més que catalanoparlants, som catalanocallants». Amb aquesta frase tan taxativa va començar la conferència de Ferran Suay, professor del Departament de Psicobiologia de la Universitat de València, del dia 16 juny i organitzada per la Societat Catalana de Sociolingüística, filial de l’IEC. En la conferència, titulada «Psicologia dels usos lingüístics interpersonals», Suay va analitzar les circumstàncies en què els catalanoparlants utilitzen la llengua catalana o es decanten per altres i quins són els motius que els duen a fer el canvi. Ho va fer des d’una perspectiva psicològica i, per tant, des de l’estudi de l’observació de la conducta individual del parlant. Tal com va explicar Suay, per a sobreviure, les llengües necessiten ser el vehicle de comunicació preferent en els territoris on s’han originat. Si, per contra, una llengua forastera ocupa aquesta funció, la pròpia queda arraconada i, a la llarga, cau en desús. Els catalanoparlants, com a norma general, renuncien a parlar en la llengua pròpia en determinats contextos, fenomen que es coneix per timidesa lingüística. Segons el conferenciant, en el cas del català, la timidesa lingüística es deu a pressupòsits determinats com, per exemple, que amb els desconeguts és millor parlar en espanyol, que sotmetre’s vol dir ser educat o que algunes llengües són més importants o universals que altres. Durant la conferència, Ferran
Suay va marcar unes pautes per a seguir de cara al futur.
L’objectiu és dur a terme una sèrie d’accions
en què es vegin implicats tant les institucions i els
polítics, com la gent del carrer. D’una banda, s’ha
de vetllar perquè s’apliquin lleis que ajudin a
reforçar l’ús de les llengües i que sancionin
si es posa en perill; de l’altra, és imprescindible que la
tasca per a mantenir la llengua viva comenci a peu de carrer amb
accions individuals, com pot ser desfer-se dels prejudicis esmentats,
utilitzar la llengua habitualment o aprendre recursos que permetin
utilitzar la llengua sense complexos. A més, Suay va incidir en
la necessitat que els catalanoparlants evitin donar explicacions sobre
la seva conducta lingüística.
Experts en
comunicació social analitzen els reptes del sector en temps de
crisi a les jornades de la Societat Catalana de Comunicació a
Girona
La filial Societat Catalana de Comunicació (SCC) va celebrar la seva vint-i-unena jornada a Girona el 3 de juny. En aquesta trobada acadèmica va participar l’exconseller de Cultura i Mitjans de Comunicació Joan Manuel Tresserras, que va impartir una conferència sobre l’estat de la Comunicació a Catalunya. En la seva intervenció, Tresserras, que és professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, va fer una anàlisi exhaustiva dels reptes que han d’afrontar la ràdio, la televisió, la premsa i, en general, les indústries culturals en els pròxims anys. L’exresponsable de Cultura del Govern va advertir que és molt necessari que un gran grup de comunicació s’impliqui en l’espai comunicatiu de la llengua catalana, especialment per mitjà d’Internet: «Som un mercat amb una potència de gran recorregut». Després de la intervenció
de Tresserras, es va celebrar una taula rodona titulada «Nous
projectes comunicatius en temps de crisi», en què van
intervenir Francesc-Marc Álvaro, representant el diari La
Vanguardia, per explicar la nova edició en català;
Àlex Gutiérrez, per donar detalls sobre la sortida del
diari ARA; Josep M. Puig, que va relatar les claus del nou canal de
televisió Esport3; Isona Passola, productora de la
pel·lícula Pa Negre, i Òscar Ayala, de la
productora de publicitat Take-adway. Joan Corbella, professor de la
Universitat Pompeu Fabra, va exercir de moderador. El grup de recerca Comunicació Social i Institucional, de la Universitat de Girona, que coordina Lluís Costa, va exposar al migdia els diferents projectes que duu a terme. Un dels projectes que es van presentar és un encàrrec del Servei Català de Trànsit que té per objectiu que les campanyes de prevenció dels accidents de trànsit siguin més efectives. Tal com va explicar Lluís Sardà, membre del grup de recerca, es tracta d’un estudi internacional en què s’han estudiat els models de campanyes de sensibilització de la ciutadania de països com Austràlia o Dinamarca. Una de les conclusions de l’estudi és que les campanyes emotives són més efectives que les que escabroses. Les jornades que organitza la SCC han celebrat enguany la vint-i-unena edició. Enteses com un espai de debat i reflexió sobre les ciències de la comunicació, representen un espai consolidat on acadèmics i professionals del sector de la comunicació gaudeixen any rere any de les importants aportacions d’aquest àmbit científic.
|
|||||||||||||||||||||||||||||||
    |
|||||||||||||||||||||||||||||||
