|
Notícies |
||||||||||||||||||||||||||||
|
S’incorporen a l’IEC set nous membres numeraris i dos de corresponents Les Quartes Jornades de Revistes Científiques apleguen, a l’IEC, prop de dos-cents professionals del sector L'IEC participa en la reunió del Consell d'Administració del Centre d'Estudis Catalans de París Malo de Molina alerta sobre les reformes pendents de l’economia espanyola El DIEC es presenta en un nou format més manejable S’incorporen a l’IEC set nous membres numeraris i dos de corresponents
El Ple de l’IEC va aprovar, el dilluns 27 de juny, la incorporació de nou acadèmics dels àmbits de la ciència i la tecnologia, la filosofia i les ciències socials i la filologia. Concretament, s’incorporen a la Secció de Ciència i Tecnologia com a membres numeraris: el geòleg marí Miquel Canals i Artigas (Torà de Riubregós, 1857), el químic Àngel Messeguer i Peypoch (Ciutat de Mèxic, 1946) i l’enginyer industrial Antoni Olivé i Ramon (Barcelona, 1946). D’altra banda, la Secció de Filosofia i Ciències Socials ha passat a tenir quatre membres més amb les incorporacions, també com a membres numeraris, del doctor en filosofia Jaume Casals i Pons (Barcelona, 1958), la historiadora Josepa Cucó i Giner (València, 1950), el doctor en filosofia i pedagog Carles-Enric Riba i Campos (Barcelona, 1949) i l’economista Xavier Vives i Torrents (Barcelona, 1955). Finalment, Montserrat Guibernau i Berdun (Vilanova i la Geltrú, 1960), sociòloga de la política i catedràtica al Queen Mary College, ha estat nomenada membre corresponent de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, i Denise Boyer (París, 1946), que va ser directora del Centre d’Estudis Catalans, és la nova membre corresponent de la Secció Filològica.
Josep González-Agàpito, reelegit president de la Secció de Filosofia i Ciències Socials
Josep González-Agàpito, doctor en pedagogia i catedràtic de Teoria i Història de l’Educació de la Universitat de Barcelona, va ser reelegit president de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC el dia 6 de juny. Juntament amb González-Agàpito, van ser escollits Josep M. Casasús, com a vicepresident; Josep M. Panareda, com a secretari, i Àngels Pascual, com a tresorera. Els objectius principals del nou
Consell de Govern de la Secció per als quatre anys vinents
són: fomentar la internacionalització per mitjà de
la creació de la revista Catalan Social Sciences Review
i continuar amb la política d’elecció de membres
corresponents; ampliar la representació i la presència de
la Secció en els territoris de llengua catalana, i obrir un
diàleg amb les societats filials que permeti cercar conjuntament
les vies necessàries per a fer possible una
col·laboració acadèmica més estreta.
L’IEC va ser, els dies 9 i 10 de juny, l’espai de trobada d’editors, investigadors i professionals de la informació que van compartir les seves experiències. S’hi van celebrar les Quartes Jornades de Revistes Científiques (4JRC), amb l’objectiu principal de proporcionar eines i coneixements per a millorar els aspectes formals i els estàndards de qualitat de les revistes científiques, així com de potenciar la difusió, la internacionalització i la visibilitat d’aquestes publicacions. Mariàngela Vilallonga, vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Catalans, durant els parlaments inaugurals de les 4JRC, va recordar que l’objectiu no és solament que els editors de les revistes científiques «puguin continuar mantenint les seves publicacions, sinó que les puguin millorar i enfortir». Un dels temes que es van tractar en aquesta edició va ser els aspectes formals i els estàndards de qualitat de les revistes científiques. En va parlar Frances Luttikhuizen, de la Universitat de Barcelona, que va marcar algunes pautes de redacció i va abordar diverses qüestions de contingut com, per exemple, què ha de trobar el lector en el resum, la introducció i la conclusió d’un article. En la mateixa línia, Mercè Piqueras, editora associada de la revista International Microbiology, es va centrar en la funció de l’article com l’última etapa de la investigació científica i va assenyalar que «actualment les carreres de ciències no solen incloure assignatures sobre com comunicar la recerca científica». Finalment, Leda Xhelo, editora de revistes científiques de l’IEC, va tractar els aspectes formals dels articles originals. Les Jornades van posar un èmfasi especial en diferents exemples de revistes científiques i en les iniciatives que en permeten avaluar la qualitat. És el cas de CARHUS Plus+, un sistema d’avaluació de les revistes científiques en l’àmbit de les ciències socials i les humanitats, que va ser presentat pel seu responsable, Lluís Rovira, qui va proposar alguns consells per a millorar la classificació d’aquest tipus de revistes. D’altra banda, Ricard Guerrero secretari científic de l’Institut d’Estudis Catalans, va parlar sobre les trenta-set revistes que l’IEC publica per mitjà de les seves societats filials i que engloben diversos camps del saber, i va manifestar que «es necessita una revista de ciència en català al quiosc i seria bo que algú amb visió s’arrisqués a crear-la». Recull de premsa:
Marina Subirats va rebre, el 7 de juny, a l’IEC, el II Premi Catalunya de Sociologia ―que atorguen l’Associació Catalana de Sociologia, filial de l’IEC, i el Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya― en reconeixement a la seva trajectòria científica i professional. Durant l’acte de lliurament del premi es va posar en relleu la trajectòria de la sociòloga, especialment remarcable en els àmbits de la sociologia de gènere o l’educació, i també el seu compromís social i cívic. El Premi Catalunya de Sociologia, de periodicitat biennal i dotat amb sis mil euros, reconeix científics i professionals de l’àmbit de la sociologia. El guanyador de la primera edició d’aquest premi va ser el sociòleg Manuel Castells, l’any 2008. L’escriptora Gemma Lienas, en representació de Dones en Xarxa, va ser l’encarregada de conduir l’acte, que van presidir la degana del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya, Anna Parés; el president de l’Associació Catalana de Sociologia (ACS), filial de l’IEC, Josep M. Rotger, i el president de l’Institut, Salvador Giner. El sociòleg Oriol Homs, membre de la junta de l’ACS, i Cristina Sánchez, de la Universitat Autònoma de Barcelona, van fer la laudatio de la guardonada. Homs va destacar «l’estructura racional, l’anàlisi ben feta i rigorosa de la realitat» que caracteritzen la seva obra, una obra que va «obrir camins en el camp de la dona, ja que Marina Subirats va estar sempre molt preocupada per desmuntar la cultura masculina predominant». D’altra banda, Cristina Sánchez la va definir com una persona «tafanera», una qualitat que, tal com va dir, és «fonamental per ser un bon sociòleg». La guardonada Subirats va ser directora de l’Institut de la Dona del Ministeri de Assumptes Socials d’Espanya (1993-1996), regidora d’Educació i tinenta d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona (1999-2006). Actualment és membre del Consell Escolar de l’Estat. Ha escrit diversos llibres i articles sobre temes d’educació de gènere i d’estructura social de Catalunya. Els més recents són Balones fuera (amb A. Torné, 2007) i Mujeres y hombres ¿Un amor imposible? (amb M. Castells, 2007). Té diverses publicacions sobre la societat metropolitana de Barcelona i un llibre en preparació sobre l’evolució d’aquesta societat des dels anys vuitanta. Recull de premsa: L’IEC participa en la reunió del Consell d’Administració del Centre d’Estudis Catalans de París
Mariàngela Vilallonga, vicepresidenta de l’IEC, va representar l’Institut en la reunió del Consell d’Administració del Centre d’Estudis Catalans (CEC) de la Universitat de París-Sorbona, que es va celebrar el dia 16 de juny. El CEC té per objectiu organitzar cursos de llengua i cultura catalanes, promoure activitats culturals a la regió de París i establir relacions entre el món universitari, artístic, literari i econòmic. En el decurs de la reunió, es va demanar a la Sorbona que sol·liciti al Ministeri de l’Ensenyament Superior del Govern francès, amb el suport de l’Associació Francesa de Catalanistes, que el català sigui considerat una llengua del sistema estatal CLES (certificat de competència lingüística de l’ensenyament superior) dins el sistema educatiu. Tal com va exposar Vicenç Villatoro, director de l’Institut Ramon Llull (IRL), «la certificació en llengua catalana dins el sistema estatal CLES tindria una gran utilitat per a la consolidació dels estudis de català a França, ja que els dotaria d’un reconeixement oficial superior al que té ara i permetria un ensenyament més transversal en diverses disciplines». El Consell d’Administració del CEC és compost per membres nats de la universitat i de diverses institucions catalanes (Departament de Cultura, IEC, IRL), membres nomenats per la Universitat i per l’Abadia de Montserrat i membres elegits entre el professorat i els alumnes. En la darrera reunió van assistir Mònica Güell, directora del CEC; Denis Boyer, exdirectora del CEC; Mariàngela Vilallonga, vicepresidenta de l’IEC; Vicenç Villatoro, director de l’IRL; el pare Marc Taxonera, en nom de l’Abadia de Montserrat, i Ramon Pla, en nom de la Universitat de Barcelona. En representació del rector de la Universitat parisenca van assistir Denis Labouret, vicerector del Consell d’Administració de la Sorbona, i Sadi Lakhdari, director de la Unitat de Formació i Recerca d’Estudis Ibèrics i Hispanoamericans, en la qual s’insereixen els estudis catalans.
Malo de Molina alerta sobre les reformes pendents de l’economia espanyola
Té l’economia espanyola la capacitat de reforma necessària per a superar la crisi? Aquest és l’interrogant que va plantejar José Luis Malo de Molina, director general del Servei d’Estudis del Banc d’Espanya, el dia 15 de juny a l’IEC, en la cloenda de la conferència «Los retos de la gran Recesión de Espanya», que va pronunciar a l’IEC. Segons Malo de Molina, tot i l’ajustament que s’ha fet dels excessos immobiliaris i de crèdit, i el programa d’estabilització fiscal i la reestructuració del sector bancari, l’economia espanyola encara ha d’afrontar reformes que són imprescindibles per a superar la situació de crisi actual, com ara l’eficiència de les administracions públiques, el finançament local —molt vinculat a l’urbanisme—, la competitivitat dels sectors productius, la flexibilització del mercat laboral i, sobretot, l’educació, que és el «gran llast d’aquest país». Pel que fa al sector immobiliari, Malo de Molina va afirmar que «l’ajustament de preus està pràcticament fet», ja que la demanda ha caigut i l’oferta també s’ha ajustat. Aquest ajustament ha comportat, però, una caiguda de les finances públiques, fet que ha estat especialment perjudicial perquè «el focus internacional s’ha centrat en la situació de les finances públiques precisament en el moment en què la situació espanyola no era gens bona, i això ha afectat la confiança dels inversors estrangers en la nostra economia». La conferència de José Luís Malo de Molina va tancar el cicle «Les reformes per a sortir de la crisi», que ha organitzat la Societat Catalana d’Economia (SCE), filial de l’IEC, i que ha analitzat les reformes necessàries per a recuperar la situació econòmica que afecta el país, amb les intervencions dels economistes Jordi Galí, Vicente Ortún i Sergi Jiménez Martín. Aquesta conferència es pot veure a la videoteca de l'IEC
El DIEC es presenta en un nou format més manejable
Tot el contingut del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC), l’obra de referència normativa pel que fa al lèxic de la llengua catalana, es pot consultar a partir d’ara en una edició en rústica, en un sol volum i més manejable. Aquesta nova edició, que es va distribuir amb La Vanguardia els dies 11 i 12 de juny i que ja es pot adquirir a les llibreries, és una iniciativa de l’Institut d’Estudis Catalans, Edicions 62 i Enciclopèdia Catalana amb l’objectiu d’apropar el diccionari normatiu de la llengua catalana a tots els públics. La publicació d’aquest nou format del Diccionari coincideix amb la commemoració del centenari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i s’emmarca dins la convocatòria «2011, l’any de la paraula viva», que vol animar tota la societat a promoure al llarg d’aquest any tota mena d’iniciatives que contribueixin a descobrir, compartir, exercitar i celebrar la vitalitat, la creativitat expressiva i el dinamisme innovador de la llengua catalana. Recull de premsa:
|
||||||||||||||||||||||||||||
