|
Activitats
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
L’Obra Cultural de l’Alguer celebra el seu vint-i-cinquè aniversari a l’IEC Properes cites
«Durant els 365 dies de l’any fem que la catalanitat a l’Alguer no vagi perduda». Aquesta és la idea que mou l’Obra Cultural de l’Alguer, en paraules del seu president, Josep Tilloca. Així ho va expressar en la conferència debat «Relacions entre l’Alguer i els Països Catalans» que es va celebrar, el 19 de juliol a l’IEC, amb motiu dels vint-i-cinc anys d’aquesta entitat que promou i estimula la recuperació del sentiment identificador de la col·lectivitat algueresa mitjançant la promoció de l’ús de la llengua i la valorització del patrimoni cultural, literari, artístic i musical. En l’acte, presidit pel vicepresident de l’IEC, Joandomènec Ros, també va participar Enrico Loffredo, exparlamentari sard i exsíndic de l’Alguer, que va coincidir amb Tilloca en les dificultats que viu l’Alguer per a mantenir l’especificitat historicocultural i, sobretot, lingüística. «No hi ha futur si els algueresos no reconeixen la seva identitat», va afirmar Loffredo, i va apuntar com a remei el manteniment de les connexions aèries i marítimes entre l’Alguer i Catalunya, la necessitat de crear una televisió local i el reforçament de les relacions culturals. En aquest sentit, Carlo Sechi, parlamentari sard i exsíndic de l’Alguer, va assegurar que les relacions amb l’IEC han estat constants i que veu el futur amb optimisme «des d’una posició reivindicativa», i va afirmar que «cal un reconeixement recíproc, sense imposicions».
Després de la conferència, es va inaugurar al pati de l’IEC l’exposició fotogràfica «La vida a debaix: llocs i personatges de l’Alguer Vella», del fotògraf alguerès Gabriel Monti, que mostra els personatges més autèntics de la vila algueresa. L’exposició es pot visitar fins al 30 juliol a l’IEC, i després es traslladarà a la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada de Conflent. La celebració va continuar, el dia 20 de juliol, amb el concert del Trio de l’Alguer, format per Marta Soggiu, Agustí Salis i el pianista Ramon Dore, que es va fer a l’IEC, i, l’endemà, amb una visita a Montserrat per a commemorar els cinquanta anys de l’arribada de la Moreneta a l’Alguer. La Universitat Catalana d’Estiu d’enguany es vertebra entorn del centenari de Màrius Torres i de Jaume Vicens Vives
La XLII Universitat Catalana d’Estiu, que se celebrarà del 16 al 24 d’agost a Prada de Conflent, es vertebra aquest any al voltant del centenari del naixement del poeta Màrius Torres i de l’historiador Jaume Vicens Vives. Com ja és tradicional, Prada tornarà a ser un punt de trobada dels Països Catalans, ple de rigor científic, on s’establiran debats sobre qüestions d’actualitat de tots els camps. L’atenció a la dependència, la identitat europea, la sardana, la interrelació dels usos lingüístics a Andorra o el cinema palestí són alguns dels cursos que es podran seguir al llarg dels nou dies que dura la trobada. L’oferta dels tallers també és molt diversa i inclou des d’un curs de jardineria fins a un curs de llengua japonesa. Cada dia, els alumnes podran formar part en diversos cursos i seminaris, assistir a actes públics i tallers, participar en debats i taules rodones i gaudir d’espectacles culturals. En la quaranta-unena edició, van participar prop de dos mil estudiants, xifra que aquest any es preveu superar. Nombrosos membres de l’IEC participaran un cop més en la trobada, com és el cas de Joandomènec Ros, que tractarà la biodiversitat; Joan Becat, que parlarà de l’aplicació del dret a la Catalunya del Nord; Antoni Riera, que participarà en una taula rodona sobre Vicens Vives; la historiadora Eva Serra, que tractarà el pactisme en el pensament i la política catalanes, o el poeta Carles Miralles, que participarà en el seminari «Poesia. El centenari del naixement de Màrius Torres». La Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), filial de l’IEC, ha preparat per al 21 d’agost la XXV Jornada d’Agricultura a Prada, titulada «On som després de vint-i-cinc anys de jornades d’agricultura a Prada?» i l’endemà se celebrarà la VII Jornada de l’Institut d’Estudis Catalans, que versarà sobre les perspectives i les actituds en l’ensenyament de la llengua. El 2n informe del canvi climàtic preveu més calor i menys aigua
A Catalunya, en els propers anys, la temperatura tendirà a augmentar, com ja ho ha fet en els darrers anys, i podria ser 0,5 °C més alta que la mitjana del final del segle XX. De cara al 2050, diversos treballs indiquen que la temperatura podria arribar a pujar gairebé 2 °C. Així ho va afirmar el físic i membre de l’IEC Josep Enric Llebot en la presentació al CosmoCaixa del 2n informe del canvi climàtic a Catalunya, que dóna continuïtat al primer informe, publicat el 2005. L’informe ha estat elaborat pel Grup d’Experts en Canvi Climàtic de Catalunya i promogut pel Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, el Servei Meteorològic de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans. Segons el 2n informe, coordinat per Llebot, la precipitació podria començar a disminuir (fins a un 10 % de mitjana anual), especialment a la primavera i a la tardor i, de manera una mica més marcada, a l’àrea del Pirineu. Pel que fa a les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, han augmentat un 43,2 % en el període 1990-2007, i els principals responsables en són el transport per carretera i la combustió industrial. A grans trets, els canvis més importants que es preveuen són la disminució de la disponibilitat i la qualitat de l’aigua, l’augment de les inundacions sobtades i extraordinàries, l’augment del risc d’incendi, l’augment de l’erosió de la costa i un canvi que ja s’està notant en les espècies vegetals, i és que ja han fet modificacions en els seus genotips per adaptar-se a zones més àrides. Pel que fa als efectes sobre la salut, Llebot va destacar durant la presentació que els riscos més preocupants seran els derivats del progressiu escalfament ambiental, però sobretot de l’increment dels episodis de calor extrema. A l’acte també hi va assistir, entre d’altres, David Serrat, president de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC. Se celebra la X Jornada de Biologia Evolutiva a l’Institut
Organitzada per la Societat Catalana de Biologia (SCB), filial de l’IEC, i amb la col·laboració de la Unió Internacional de Ciències Biològiques (IUBS), es va celebrar el passat 5 de juliol a l’Institut la X Jornada de Biologia Evolutiva. L’objectiu d’aquesta trobada va ser fomentar l’exposició i la discussió de la recerca dels participants en tots els camps de la biologia evolutiva, com ara la genètica de poblacions, l’evolució molecular, la genòmica comparada, la filogènia o la citogenètica, entre d’altres. L’acte es va inaugurar amb la conferència «Convergent Evolution of Cavefish Populations», del professor nord-americà Richard Borowsky. Tot seguit, en la primera sessió es va parlar de l’estructura genètica espacial del Microcosmus squamiger (Ascidiacea) en substrats naturals i artificials i de l’efecte de la recombinació sobre les inversions de mida mitjana, entre altres qüestions. La segona sessió va abordar temes com la sistemàtica, la biogeografia i l’evolució dels geckos de desert del gènere Stenodactylus, i l’evolució del gènere Dugesia al nord-est de la regió mediterrània. I en la darrera sessió es van pronunciar diverses conferències, entre les quals hi ha la que porta per títol «Evolució dels gens mitocondrials de mamífers». La darrera ponència, titulada «Filogeografia i filogènia molecular dels bonítols (gènere Sarda). Exemple d’un gènere cosmopolita per a estudiar els patrons de conectivitat inter i intraoceànics», va ser a càrrec del professor de la Universitat de Girona Jordi Viñas. En finalitzar la Jornada, es va atorgar el IV Premi Antoni Prevosti de Biologia Evolutiva, dotat amb tres-cents cinquanta euros, a la millor comunicació presentada per un jove investigador. El primer premi va ser per a Marina Marcet-Houben; el segon, per a Margarita Metallinou, i el tercer, per a Enric Planas.
Al llarg del mes de juliol, la Societat Catalana d’Estudis Clàssics (SCEC), filial de l’IEC, ha impartit el curs d’actualització La música en el món antic i el món antic en la música, en què s’han estudiat aspectes de la música en l’antiguitat clàssica i la presència d’elements i temes del món antic en la música occidental, moderna i contemporània. Dividit en vuit sessions, el curs ha aprofundit en la tradició de la teoria musical a la Grècia antiga; en el mite d’Orfeu a l’òpera; en les panderetes i els tambors en relació amb el gra i els ritus de fertilitat de l’antiga Mediterrània; en l’Alceste de Gluck; en la música grega segons la perspectiva hermenèutica; en el món clàssic en la renovació de l’òpera al final del segle XIX; en el tractat Sobre la música de Filodem; en Wagner i el model grec; en L’incoronazione di Poppea; en el dionisisme a El rei Roger de Szymanovski; en el mite en la música contemporània, i en la poesia i la música a la Grècia antiga. La darrera sessió, celebrada el 15 de juliol, es va centrar en el mite de Prometeu amb la ponència «Los nombres de Prometeo. Mito y tragedia en la ópera de Luigi Nono. Prometeo, tragedia dell’ascolto». Finalment, es va tancar el curs amb el concert comentat Aplacaren el déu amb el cant al llarg del dia, a càrrec del grup Vox Feminae, amb Olga Miracle com a soprano, Pepe Luna als llaüts i Mauricio Molina a les percussions.
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
    |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
