Activitats

L’Institut ret homenatge al lingüista alguerès Rafael Caria

Joan Jofre analitza el canvi climàtic i les malalties infeccioses

Ricard Guerrero inaugura la Setmana de la Ciència

El Centre Excursionista de Catalunya obre el fons documental a la societat amb un llibre i una exposició de la Cartoteca a l’IEC

L’exposició itinerant del centenari de l’IEC arriba a Elna

L’IEC i la Fundació puntCAT signen un conveni per desenvolupar projectes científics i tecnològics comuns

En breu

Properes cites

 

L’Institut ret homenatge al lingüista alguerès Rafael Caria

 
El pianista Bartomeu Jaume i la soprano Glòria Fabuel
IEC
 

El passat 11 de novembre, l’IEC va celebrar una sessió en memòria del poeta, lexicògraf i toponimista Rafael Caria (l’Alguer, 1941-2008), membre corresponent de la Secció Filològica (SF) de l’IEC des del 28 de febrer de 2006, que va morir el 9 d’abril passat a l’Alguer, als 67 anys.

A l’homenatge hi van participar el president de l’IEC, Salvador Giner; el vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira; el periodista Pere Lluís Alvau; el coordinador del Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori, Luca Scala; el president de la Societat Catalana de Llengua i Literatura (SCLL), August Bover, i el president de la SF, Joan Martí i Castell. Tothom va reconèixer el compromís de Rafael Caria amb la llengua i la cultura catalanes, així com el seu paper fonamental en la defensa de la catalanitat de l’Alguer. Durant l’acte, la soprano Glòria Fabuel, acompanyada del pianista Bartomeu Jaume, va interpretar els poemes de Caria «Els asfòdels», «La cambra», «Enllà de l’origen» i «Anhel» del recull Els asfòdels i «Pels camins del silenci», «Profunds meandres del no-res» i «Quan m’acomiadaré de tu» del recull Cants al capvespre.

Rafael Caria (l’Alguer, 1941) va contribuir decisivament al coneixement de la lexicografia i la toponímia alguereses, així com al coneixement de la realitat social de l’Alguer. La seva fou una recerca tant de camp com arxivística, i els seus estudis han estat decisius per a servar bona part del lèxic alguerès en determinades àrees del vocabulari. Entre les seves obres dedicades a la lexicografia destaquen Els noms de les herbes del camp de l’Alguer, La vegetació espontània al camp de l’Alguer, El lèxic dels mariners algueresos: entre catalanitat i mediterraneïtat. Sobre toponímia va escriure Toponomastica algherese i Il mondo del Càlic. Studi di toponomastica e lessicografia algherese. També va tractar els aspectes històrics i socials de la realitat algueresa a les obres L’Alguer, llengua i societat i L’alguerès des d’una perspectiva històrica.

Com a escriptor, Caria va conrear una poesia fortament arrelada a la realitat local de l’Alguer i, alhora, una poesia que transcendeix l’àmbit local i ateny unes preocupacions universals, de manera que apropa la llengua i l’ànima de l’Alguer al conjunt de terres de llengua i cultura catalanes.

Recull de premsa:
Reportatge fotogràfic:


Article de Joan A. Argenter al núm. 120 del Butlletí: «Rafael Caria, la il·lusió de la llibertat, l’experiència de la solitud, la passió pel país, per la mar, per la llengua»






Joan Jofre analitza el canvi climàtic i les malalties infeccioses

 
 
Joan Jofre

El microbiòleg gironí Joan Jofre i Torroella, que va ingressar com a membre numerari de la Secció de Ciències Biològiques (SECCB) de l’IEC el passat mes de febrer, ha llegit el seu discurs de recepció sobre el Canvi climàtic i malalties infeccioses. Per a Jofre encara hi ha molts interrogants sobre quin serà l’impacte del canvi climàtic però, en el cas de Catalunya, «hi ha motius per creure que no cal esperar grans efectes, si no és que el canvi climàtic dóna lloc a una catàstrofe socioeconòmica de magnitud i efectes ara mateix difícils de preveure i que serien la causa indirecta d’un augment de la incidència de les malalties infeccioses».

Així doncs, Joan Jofre veu amb un cert optimisme els possibles efectes del canvi climàtic en la incidència de malalties infeccioses a Catalunya, sobretot tenint en compte que «si en el passat, amb menys mitjans que ara, hem estat capaços de controlar-les, cal ser optimista i pensar que serem capaços de fer-hi front en el cas hipotètic que el canvi climàtic fes el nostre territori més susceptible a aquests problemes». Això sí, el microbiòleg recomana estar alerta per prendre les mesures necessàries i evitar així situacions de risc.

Joan Jofre és llicenciat i doctor en biologia per la Universitat de Barcelona i catedràtic de Microbiologia. Ha estat consultor de l’OMS en contaminació microbiana d’aigües, membre del Governing Committee del Health Related Water Microbiology Specialist Group de l’IWA (International Water Association) i president del Health Related Water Microbiology Specialist Group de la IWA. Des del 1999 és membre de l’AENOR (Asociación Española de Normalización). El 1998 va ser guardonat amb la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya. Des del 2003 és membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. També és membre de la Societat Catalana de Biologia (SCB), filial de l’IEC; de la Sociedad Española de Microbiología; de la Sociedad Española de Virología; de l’American Society for Microbiology i de la International Water Association.

Article de Joan Jofre Torroella al núm. 120 del Butlletí: «La crisi de l’aigua i el perill de malalties infeccioses»




Ricard Guerrero inaugura la Setmana de la Ciència

 
  Ricard Guerrero
FCRI
 
   

El passat 14 de novembre es va celebrar al Parlament de Catalunya la inauguració de la 13a Setmana de la Ciència a Catalunya (SC’08) amb la conferència «Tres revolucions al planeta viu», a càrrec de Ricard Guerrero, secretari científic de l’IEC i «La responsabilitat social vers el futur del planeta a través de la visió dels mitjans de comunicació», a càrrec de Milagros Pérez Oliva, periodista científica del diari El País. El president en funcions del Parlament, Higini Clotas; el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet i el president de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, Rafael Español, també van assistir a l’acte. Joan Comella, director de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, va ser l’encarregat de cloure la inauguració.

Guerrero és doctor en ciències per la Universitat de Barcelona (UB), on és catedràtic de Microbiologia; és professor visitant de la Universitat de Massachusetts-Amherst (EUA), presideix la Fundació Alsina i Bofill i dirigeix la revista International Microbiology de la Societat Espanyola de Microbiologia.

La Setmana de la Ciència, que se celebrarà fins al 23 de novembre, enguany dedica la seva temàtica principal al planeta Terra, en el context de la celebració el 2008 de l’Any Internacional del Planeta Terra, proclamat per l’Assemblea General de Nacions Unides d’acord amb la iniciativa promoguda per la Unió Internacional de Ciències Geològiques (IUGS) i la UNESCO. Durant deu dies, se celebren arreu de Catalunya centenars d’actes, entre conferències, taules rodones, cursos, tallers i jornades de portes obertes, sota la coordinació de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI).

Alguns dels temes clau d’aquestes jornades són la importància de sensibilitzar el públic sobre la necessitat del desenvolupament sostenible dels processos i recursos de la Terra; la prevenció, reducció i mitigació dels desastres naturals, i la creació de capacitat per a la gestió sostenible dels recursos.

Reportatge fotogràfic:

Intervenció de Ricard Guerrero al Parlament



El Centre Excursionista de Catalunya obre el fons documental a la societat amb un llibre i una exposició de la Cartoteca a l’IEC

Mapa satíric sobre l'Europa de principis del segle XX
CEC
   
 
  Giner i Castellet contemplen la bellesa de la cartografia
IEC

El primer mapa de Catalunya obra d’un català, Josep Aparici, datat el 1720; la Carta del Mont Perdut (1874) de Franz Schrader; un dels quatre exemplars que es conserven de l’edició de 1938 del mapa dels Municipis, Comarques i Vegueries de Catalunya, de Pau Vila; l’aixecament de la Cova del Drac (1880), de Mallorca; també un complet mapa turístic de París de finals del XVIII, o un peculiar còmic-mapa de l’Europa política del 1900, i un detallat i colorista mapa naïf d’«Alemanya, paradís dels turistes», editat en català per les autoritats del Tercer Reich a Berlín, l’any 1933. Aquests són alguns dels documents que inclou el llibre Fer país, conèixer món, publicat pel Centre Excursionista de Catalunya (CEC), en coedició amb l'IEC.

L’obra, a cura de la geògrafa Rosa Anna Felip (Tremp, 1964), ofereix una mostra significativa del fons catalogat i digitalitzat de la Cartoteca Històrica del CEC i, en paraules del president, Josep Manel Puente, expressa la voluntat de la institució «d’oferir el seu capital documental a sectors més amplis de la societat».

La Cartoteca del CEC aplega set mil documents cartogràfics entre el segle XVI i la primera meitat del XX. La seva catalogació i digitalització ha estat possible, com destaca el president del Centre, «gràcies a la col·laboració i al patrocini de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, a l’impuls inicial de Josep Maria Panareda i a tot el personal que treballa en el Comissionat per al Patrimoni Documental del Centre, que dirigeix Manuel Castellet», membre i expresident de l’IEC.

Exposició a l’Institut
A més, el CEC ha programat una exposició amb el mateix títol, que es podrà visitar a la seu de l’IEC fins al 5 de desembre. Després anirà al centre cultural la Fontana d’Or, seu de la Fundació Caixa Girona, per a passar tot seguit als locals de la mateixa entitat a Puigcerdà i Roses. Així mateix, per l’abril del 2009 serà a la Universitat de Lleida. La comissaria de l’exposició és a càrrec de l’autora del llibre i de Francesc Roma, geògraf i llicenciat en ciències polítiques, i l’ha dissenyada Teresa Sabater.

Recull de premsa:
Reportatge fotogràfic dels mapes:

Reportatge fotogràfic de l'exposició:
Entrevista a Manuel Castellet a El Cafè de la República

Reportatge al TN vespre de TV3



L’exposició itinerant del centenari de l’IEC arriba a Elna

 
  Acte inaugural
IEC

L’Ajuntament d’Elna (Rosselló) acull des del 10 de novembre i fins al 8 de desembre l’exposició commemorativa del centenari de l’IEC «L’Institut d’Estudis Catalans, 1907-2007. Un segle de cultura i ciència als Països Catalans». La presència d’aquesta mostra a Elna ha estat organitzada per l’IEC i l’Ajuntament d’Elna, amb el suport de la Generalitat de Catalunya - Casa a Perpinyà i la Universitat de Perpinyà Via Domícia.

El president de l’IEC, Salvador Giner, i l’alcalde d’Elna, Nicolas Garcia, van inaugurar l’exposició el passat 12 de novembre, en un acte que va aplegar una representació del món polític i cultural del Rosselló. En la seva intervenció, el regidor de patrimoni i catalanitat d’Elna, Terenci Vera, va celebrar la presència de l’exposició del centenari de l’IEC al municipi, perquè «volem fer viure la nostra parla, que tradueix la nostra manera de ser en el món, que és riquesa nostra i també riquesa universal».

La mostra itinerant, que ja ha passat per Girona, Andorra, València, Palma, Maó, Eivissa i Lleida, es traslladarà a Badalona a finals d’any.





L’IEC i la Fundació puntCAT signen un conveni per desenvolupar projectes científics i tecnològics comuns

 
Salvador Giner i Joan Francesc Gras
IEC
 

El president de l’IEC, Salvador Giner, i el president de la Fundació puntCAT, Joan Francesc Gras, van signar el passat 7 de novembre un conveni marc amb l’objectiu d’establir les bases i les eines de col·laboració per desenvolupar projectes científics i tecnològics comuns.

L’IEC és un dels patrons fundadors de la Fundació puntCAT, que van donar suport a la candidatura per a l’obtenció del domini .cat. La Fundació puntCAT és una entitat privada sense ànim de lucre fundada el 28 de desembre de 2004 i té per finalitat promoure tota mena d’activitats relacionades amb la creació, la gestió i el control del registre del nom de domini .cat i, en general, de la promoció de la llengua i la cultura catalanes a l’àmbit d’Internet i de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació.

Reportatge fotogràfic:





En Breu

«El temps d’Oliba»

Des del 20 de setembre i fins al 26 de novembre se celebra a Ripoll i a Barcelona un cicle de conferències sota el títol «El temps d’Oliba» per a commemorar el mil·lenari del nomenament d’Oliba com a Abat de Ripoll i Cuixà. La propera cita, «L’abat Oliba i Sanç III el Major», té lloc a l’Institut el 19 de novembre, a càrrec de Fèlix Martínez Llorente, de la Universitat de Valladolid. Les jornades estan organitzades per la Societat Catalana d’Estudis Jurídics (SCEJ), filial de l’IEC; la Comissió Oliba Ripoll 2008, i la Universitat Internacional de Catalunya.

Article de Josep Serrano: «L'Abat Oliba»

Més informació



Solé Tura per Salvador Giner

 
Giner i la consellera Tura a Mollet
IEC
 

El president de l’IEC, Salvador Giner, va analitzar la figura de Solé Tura en la conferència «Jordi Solé i el pensament polític a Catalunya», que es va celebrar el passat 3 de novembre a l’Ajuntament de Mollet del Vallès, ciutat natal de Solé Tura. Giner va defensar la coherència política de l’exdirigent comunista, exministre socialista i un dels pares de la constitució. En el decurs de l’acte, es va llegir el veredicte i es va lliurar el I Premi Jordi Solé Tura per a una tesi doctoral sobre la democràcia, a més de fer-se pública la presentació de la segona edició del premi.

Reportatge fotogràfic:

Història agrària dels Països Catalans

El 18 de novembre, l’Institut acull la presentació dels volums III i IV de la Història agrària dels Països Catalana. Presideix l’acte Antoni Riera, vicepresident de l’IEC, amb la intervenció de Josep M. Salrach, catedràtic d’Història Medieval, professor de la Universitat Pompeu Fabra i coordinador general de l’obra; Eva Serra, professora d’història moderna a la Universitat de Barcelona i coordinadora del tercer volum; Ramon Garrabou, catedràtic d’Història Contemporània del Departament d’Economia i Història Econòmica de la Universitat Autònoma de Barcelona i coordinador del quart volum, i Agustí Alcoberro, professor d’història moderna a la Universitat de Barcelona, vocal de la Societat Catalana d’Estudis Històrics (SCEH), filial de l’IEC, i director del Museu d’Història de Catalunya.

 

VII Col·loqui Internacional Verdaguer

 
  Jacint Verdaguer

El VII Col·loqui Internacional Verdaguer s’ha dut a terme del 6 al 8 de novembre a Barcelona, Vic i Folgueroles sota el títol «La construcció contemporània del sistema lingüisticoliterari català». Durant la trobada s’ha pogut conèixer de més a prop com els catalans varen organitzar unes estructures conceptuals, socials i econòmiques que, modificades al llarg de cent anys, han permès que la llengua i la literatura catalanes mantinguessin el mateix sistema fins al segle XXI.

A més, el Col·loqui ha proposat com a tema prioritari estudiar el paper que grans escriptors com ara Verdaguer, Guimerà, Oller o Yxart varen tenir en els primers anys de la construcció d’aquest sistema. El concert de Roger Usart titulat «Descoberta de Verdaguer» ha tancat la trobada.

Programa:

Jaume I a Castelló

La Delegació de l’IEC a Castelló organitza del 13 de novembre al 4 de desembre un cicle de conferències per a commemorar el vuitè centenari del naixement del rei Jaume I. El catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de València i membre de la Secció Històrico-Arqueològica (SHA) de l’IEC, Enric Guinot, serà l’encarregat de pronunciar la propera xerrada el 25 de novembre a l’IES Joan Coromines de Benicarló.

Més informació:



«Metges a l’exili»

Imatge de l'exposició
Museu de la Medicina

A l’Edifici Polivalent del Campus de Cappont de la Universitat de Lleida s’ha pogut veure de l’1 al 16 de novembre l’exposició «Metges a l’exili», organitzada pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona i el Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, amb la col·laboració de la Delegació a Lleida de l’IEC i la Universitat de Lleida. La mostra, que recull documents que repassen els efectes que va tenir la Guerra Civil i el període de repressió dictatorial en el món de la medicina, es podrà visitar ben aviat a l’Ateneu Igualadí i continuarà el seu recorregut per diverses poblacions catalanes.

Visita virtual: http://www.metgesalexili.cat/




Properes cites

Congrés de Jaume I a Gandia

Els dies 27 i 28 de novembre tindrà lloc a Gandia el congrés «El món de la cultura en l’època de Jaume I. L’expansió territorial a València», amb la col·laboració del Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals (CEIC) «Alfons el Vell». El congrés s’emmarca en els actes de celebració del vuitè centenari del naixement del monarca.

Programa:



Propostes sobre el diàleg intercultural

En el marc de l’Any Internacional de les Llengües i l’Any Europeu del Diàleg Intercultural, la Càtedra UNESCO de Llengües i Educació ha organitzat la jornada «Diàleg Intercultural: experiències i propostes» el 19 de novembre. La intenció de la jornada és difondre i posar en comú les experiències i les activitats que s’han fet i es fan a Catalunya en matèria de planificació lingüística, educació i integració.

Programa:



III Congrés d’Enginyeria i Cultura Catalana

Josep Amat, membre de l’IEC, presidirà el III Congrés d’Enginyeria i Cultura Catalana, que tindrà lloc a Palma del 4 al 6 de desembre. Aquesta tercera edició tindrà el lema «Tecnologia, territori i societat».

Més informació

«Nous reptes per a la perspectiva crítica en comunicació i cultura»

El 28 de novembre de 2008, la seu de Barcelona de l’IEC acollirà el segon congrés nacional de la secció espanyola de la Unión Latina de Economía Política de la Información, la Comunicación y la Cultura, amb la col·laboració de la Societat Catalana de Comunicació, filial de l’IEC. Amb el lema «Nous reptes per a la perspectiva crítica en comunicació i cultura», el Congrés té per objectiu promoure el pensament crític des de la perspectiva de l’economia política en els àmbits que li són propis —la informació, la comunicació i la cultura— davant els nous reptes actuals i futurs.

 

 

Girona acomiada l’Any Jaume I

Les activitats acadèmiques commemoratives del centenari de Jaume I clouran amb un congrés a Girona, els dies 1 i 2 de desembre, amb el patrocini del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. Les ponències es dividiran en dos blocs: «L’economia rural i l’articulació urbana a Catalunya» i «La família reial, la cort, la cultura». Un cop finalitzat l’acte, l’Institut editarà un volum amb totes les ponències que s’han exposat durant aquests mesos.

Programa:



Jornades de Llengua i Estadística

L’Idescat, l'IEC, la Secretaria de Política Lingüística, el TERMCAT i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) organitzen els dies 20 i 21 de novembre a la seu de l’acadèmia catalana les I Jornades de Llengua i Estadística. Els objectius són, d’una banda, conèixer la interdependència d’aquestes dues disciplines científiques i, de l’altra, crear un espai de debat i de reflexió per als professionals de l’estadística, la llengua i la comunicació.

Més informació






 

 

 


s