Imatges de http://darwin-online.org.uk

Si bé el 2008 ha estat l’any de Jaume I i Mercè Rodoreda, el 2009 el protagonista serà Charles Darwin. El motiu? Se celebren tres aniversaris d’allò més significatius per a les idees sobre l’evolució dels éssers vius. En primer lloc, el 12 de febrer de 2009 es compleixen dos-cents anys del naixement de Darwin; en segon, el 24 de novembre se celebren cent cinquanta anys de la publicació del llibre The origin of species,i en tercer, es commemoren els dos-cents anys de l’edició del llibre Philosophie Zoologique, de Jean Baptiste Lamarck, que va tenir una gran influència en Darwin.

Per això, el passat 29 d’octubre, l’IEC va encetar el cicle de «Conferències Magistrals del curs 2008-2009: ciència per a la ciutadania» enguany centrades en el darwinisme i la seva evolució. En paraules del president de l’Institut, Salvador Giner, «la comprensió racional, analítica i científica del món –a la qual es deu aquesta acadèmia nacional– és diferent abans i després de Charles Darwin. Per aquesta raó vam pensar que nosaltres també havíem de fer el que estan fent les grans institucions científiques del món, que és reflexionar sobre Darwin. L’IEC vol aportar la seva reflexió sobre aquest esdeveniment, sobre les repercussions que ha tingut l’aparició de l’obra de Darwin i sobre tot el moviment científic al voltant de l’evolucionisme, sobre l’evolució del darwinisme darwinià». En aquest sentit, Ricard Guerrero, secretari científic de l’IEC, recorda que «la teoria de l’evolució no és només una teoria genètica, sinó que va canviar el món».

Sir Crispin Tickell	IEC

L’encarregat d’obrir el cicle de conferències va ser Sir Crispin Tickell amb «The theory of evolution: 150 years afterwards». Descendent directe del principal deixeble de Darwin, Thomas Huxley, i expert en canvi climàtic, Tickell ha estat assessor en temes ambientals dels primers ministres britànics Margaret Tatcher i John Major i actualment és president emèrit de l’Institut del Clima a Washington i director del Programa de Previsió de Polítiques de l’Institut James Martin per a la Ciència i la Civilització a la Universitat d’Oxford. Segons aquest prestigiós científic, «la publicació de la teoria de l’evolució per selecció natural va representar un canvi de paradigma, un canvi fonamental en el pensament humà i un dels més importants en la història intel·lectual».

«Si mirem aquests darrers 150 anys» va afirmar Tickell, «tot el que Darwin ens ha aportat és extraordinari. Des de la mateixa teoria de la selecció natural; al reconeixement de la coevolució de l’espècie; a allò que va anomenar com ‘l’economia de la natura’, el procés biològic que avui coneixem com ecologia o l’evolució gradual dels organismes vius similar als canvis geològics». Així mateix, l’assessor de la Secretaria Científica de l’Institut, Josep Maria Camarasa, apunta que «la teoria de l’evolució és un dels paradigmes centrals de les ciències de la vida i que cap científic seriós la posa en dubte, simplement hi ha diferències en la interpretació dels mecanismes de l’especiació».

Precisament, Camarasa va ser l’encarregat de moderar una taula rodona sobre la teoria de l’evolució sota el títol «Història de l’evolucionisme: Darwin-Lamarck 2009», el passat 14 de novembre en el marc de la X Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica, que va tenir lloc a la Universitat de Lleida. «La influència de Lamarck en Darwin és molt important. És ell qui elabora primer una teoria de l’evolució i introdueix la idea que les espècies poden transformar-se i originar noves espècies. Les aportacions més grans de Darwin van ser mostrar com podia produir-se això i introduir el concepte de selecció natural com a motor de l’evolució, i no excloure els humans d’aquest mecanisme», afirma Josep Maria Camarasa.

A banda de la intervenció de Tickell, són previstes, entre d’altres, les següents conferències per a aquest curs: «Més sobre Mrs. Darwin que sobre Mr. Darwin», a càrrec de Mercè Piqueras, presidenta de la Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC); «La selecció natural, motor de l’evolució», per Misericòrdia Ramon, de la Universitat de les Illes Balears; «Evolució de la família en el món animal», per Anna Omedes, directora del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i «Les quasispecies: del darwinisme molecular», a càrrec d’Esteve Domingo, del Centro de Biología Molecular Severo Ochoa de la Universidad Autónoma de Madrid-CSIC. El president de l’IEC, Salvador Giner, tancarà el cicle amb «El darwinisme social».

Més enllà de les paraules

Durant la commemoració de l’Any Darwin no tot seran conferències. El 24 de novembre, l’Institut organitza una jornada per a l’alumnat de batxillerat, durant la qual s’explicarà quin és l’origen de l’home i en què consisteix la teoria de Darwin. A banda d’això, la Secció de Ciències Biològiques (SECCB) de l’IEC ja fa tres anys que treballa en el projecte Darwin.cat, que inclou l’edició il·lustrada de L’origen de les espècies i la creació d’una plataforma digital.

El llibre, amb il·lustracions inèdites del dibuixant naturalista Carles Puche i un text més abreujat que en l’original, serà a les llibreries la primavera de l’any vinent. Pel que fa al portal d’Internet, es tracta d’un projecte pensat a més llarg termini, que aplegarà recursos didàctics, notícies, versions virtuals de les exposicions dedicades a Darwin, enllaços a diversos grups de recerca etc.

Endinsar-se en la vida i l’obra del naturalista anglès també serà possible a través de l’exposició «Darwin, el seu temps, la seva obra i la seva influència», a cura de Víctor Navarro, catedràtic d’Història de la ciència de la Universitat de València (UV), en coproducció amb la Secretaria Científica de l’IEC. La mostra, amb objectes originals de l’època, llibres i reproduccions en 3D, s’inaugurarà el febrer de 2009 a l’Institut de la Història de la Ciència de València i es traslladarà a l’IEC la tardor de l’any vinent.