L’obra sintetitza les noves tècniques que ha anat introduint la biologia molecular en el camp de les modificacions en el DNA humà, així com els debats ètics que han sorgit. El president de la SECCB, Pere Puigdomènech, pensa que l’elecció d’aquesta temàtica per al cicle ha estat encertada: «Es tracta d’una revolució tecnològica que obre unes qüestions d’abast molt gran i creiem que és important que la societat estigui ben informada sobre el tema.»
Jaume Bertranpetit, membre de la SECCB i editor de l’informe, creu que han assolit un text «extraordinàriament interessant» que servirà per a l’estudi de l’edició genòmica: «Aquest document és fantàstic per als estudiants.» Així mateix, el biòleg assegura que el nivell de l’escrit és assequible per a aquest col·lectiu, encara que no es tracti d’un text senzill: «Hem fet un nivell una mica elevat, ja que estem tractant un tema amb dificultats conceptuals i tecnològiques. No tothom podrà fer una lectura d’això, però creiem que està molt ben explicat, sense vulgaritzar-ho.»
A continuació, Lluís Montoliu, del Centro Nacional de Biotecnología, va portar a terme la primera ponència de la jornada. El conferenciant va oferir una introducció a l’edició genòmica i, especialment, al sistema CRISPR, que permet la modificació intencionada de genomes d’una manera molt més senzilla que amb la resta d’eines. Montoliu va recordar que enguany el Premi Nobel de Química va anar a parar a les mans d’Emmanuelle Charpentier i Jennifer A. Doudna gràcies al «desenvolupament d’un mètode d’edició genòmica», fet que prova que «CRISPR ens ha canviat literalment la vida» i que «és una realitat que cada vegada tindrem més a la vora». El sistema CRISPR permet modificar un gen, editar-lo, eliminar-ne un tros o afegir-hi un fragment nou, i ja s’està aplicant en diversos camps de la biologia. Per tant, com ja havia avançat Puigdomènech, aquesta nova eina ha suposat una revolució biològica molt considerable.
La segona conferència va ser a càrrec de Francis Mojica, del Departament de Fisiologia, Genètica i Microbiologia de la Universitat d’Alacant. L’investigador va exposar la «història d’un descobriment», i és que va ser ell mateix qui va proposar el terme CRISPR, com a acrònim de clustered regularly interspaced short palindromic repeats. Tanmateix, el ponent va matisar que «l’edició genòmica no és només CRISPR, sinó que s’hi utilitzen altres eines, però la facilitat amb què s’usa aquest sistema ha provocat que les altres s’utilitzin menys». Segons Mojica, la senzillesa i simplicitat de CRISPR fa que cada any n’augmenti l’ús: «Per als biòlegs, aquest descobriment segueix sent increïble vint anys després d’haver-lo descobert.»
Després de les dues conferències, va tenir lloc una taula rodona que va tractar els aspectes ètics i socials d’aquest mecanisme. El debat, que va ser moderat pel vicepresident de la SECCB, Ramon Bartrons, va comptar amb la participació de tres ponents que han participat prèviament en estudis d’ètica en aquest camp: Josep Santaló, de la Universitat Autònoma de Barcelona; Gemma Marfany, de la Universitat de Barcelona, i Anna Veiga, del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona.
El president de l’IEC, Joandomènec Ros, va clausurar l’acte i, alhora, el cicle. En la seva valoració de l’informe va destacar que hi troba un valor afegit: «També està disponible en anglès. D’aquesta manera, oferim al món la recerca científica feta als Països Catalans.» A més, va sentenciar que el volum ha demostrat que «els aspectes ètics no es deixen de banda, i és ben possible que en el futur més immediat siguin els més tractats».
Així, es dona per finalitzat el cicle de l’any, titulat «L’edició genòmica». L’any vinent, se celebrarà una activitat com aquesta sobre la pandèmia de COVID-19, però amb la visió de totes les seccions de l’IEC: de Ciències Biològiques, de Ciències i Tecnologia, de Filosofia i Ciències Socials, Històrico-Arqueològica i Filològica. |
