Ros va afirmar que «per a la cooperació territorial europea, les conseqüències són importants. El precepte d’una “Europa sense fronteres” va trontollar ja el 2015 a causa de la crisi migratòria i el terrorisme, i va provocar un cert control de les fronteres de l’espai de Schengen, però que no era permanent ni sistemàtic. En canvi, amb la COVID-19 es van tancar realment les fronteres, i amb uns controls sistemàtics».
En aquest sentit, va advertir: «La frontera nacional s’ha convertit de nou en una barrera impossible de travessar. Tanmateix, imposar aquestes mesures de fronteres nacionals no coordinades a la Unió Europea és quelcom perillós: s’envia el missatge que l’amenaça per a la salut està provenint de fora, com si el virus optés per infectar nacions i no persones. Com si el virus es pogués aturar en una frontera nacional. Però tenim l’exemple de l’hospital transfronterer de Puigcerdà, que es va convertir en un corredor sanitari.»
El president de l’IEC va advocar per fomentar la cooperació i per estar molt atents al que passa a l’espai transfronterer com a model a seguir: «Cal treballar a partir del que és local amb els actors, i tenir en compte que l’espai transfronterer és un laboratori que pot servir, en temps d’incertesa, per a prendre decisions solidàries a cada banda de la frontera.»
En la conferència hi van intervenir també Andreu Domingo i Valls, membre de l’IEC i sotsdirector i gerent del Centre d’Estudis Demogràfics (CED) de la Universitat Autònoma de Barcelona, que va fer un balanç dels efectes de la crisi en la població de Catalunya. Domingo va subratllar que la COVID-19 agreuja la tendència a la baixa de la fecunditat i també que l’evolució de les migracions estarà vinculada a la situació de la pandèmia i al ritme de la recuperació econòmica. Va avançar que la previsió a curt i mitjà termini és de pèrdua de població.
Xavier Bernard-Sans, director de l’AECT Euroregió Pirineus-Mediterrània, va explicar l’impacte de la crisi en la cooperació territorial a la zona de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània. Va començar la seva exposició del territori transfronterer pirinenc, que amb gairebé 110.000 kilòmetres quadrats, cobreix un territori més gran que setze dels vint-i-vuit països europeus. També va parlar d’un fons euroregional per a la COVID-19, que té com a objectius treballar per l’autosuficiència alimentària, donar suport a la cooperació de les universitats i a les classes en línia, convertir la zona en un destí turístic més resistent, destinar recursos a creadors joves i a la digitalització de la cultura i buscar noves formes de fomentar els sectors ambientals, així com l’economia circular i la inclusió social.
Finalment, Maria Ubach i Font, ministra d’Afers Exteriors d’Andorra, va aportar el punt de vista andorrà de la crisi. Durant la seva exposició va admetre que la COVID-19 ha evidenciat la fragilitat del seu país i la dependència que té en situacions com les que estem vivint, en què la cooperació és fonamental. |
