La inauguració de la jornada va ser a càrrec del president de l’IEC, Joandomènec Ros, que va subratllar que Tavani «és mereixedor d’una sessió com aquesta». El president va donar pas a les cinc ponències de l’acte. La primera, titulada «Prima e dopo La Fiammetta catalana: un collega, un amico», va ser a càrrec de la professora Annamaria Annicchiarico.
Francesc Feliu, professor de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes, va presentar la segona conferència: «Tavani i la funció de la història de la llengua». Feliu va explicar que per a Tavani la llengua era el lligam indispensable de tota societat civil: «La considera el nervi veritable de qualsevol cultura nacional, que permet construir un col·lectiu». Per això, Feliu va emfasitzar la idea que els filòlegs han de «persistir en aquesta tasca» en què tant va insistir l’italià.
La tercera exposició de títol «Tovani, romanista» va ser a càrrec de Vicenç Beltran, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, que va ressaltar la faceta «iberista» del filòleg: «Va ser l’excepció dels romanistes italians perquè va dedicar-se a les llengües ibèriques». Així mateix, també va recalcar que Tavani va canviar el camp de treball dels especialistes en filologia romànica: «Va ocupar-se d’autors més contemporanis. Va anar més enllà de l’època medieval, el camp que solen tractar els romanistes».
El membre de la Secció Filològica August Bover va exposar la quarta ponència, «Tavani, catalanista», en què va destacar la transcendència del filòleg per a la llengua catalana i el catalanisme en general: «A banda de ser un gran filòleg, va donar suport al poble català durant la dictadura franquista». A més, Bover va recordar que Tavani va difondre el català i la cultura catalana a la Universitat “La Sapienza” de Roma i que va tenir un paper clau en el desenvolupament dels estudis catalans a Itàlia.
Per acabar el bloc de conferències, Francesco Ardolino, professor a la Universitat de Barcelona, va presentar «Per a una crítica ritmèmica. Tavani i el mètode». Ardolino, que va tenir Tavani com a professor, va reforçar la idea de Beltran que el filòleg estudiava també autors contemporanis: «Passava tranquil·lament dels textos medievals als més actuals». De fet, segons Ardolino, Tavani dedicava moltes anàlisis poètiques al poeta català Salvador Espriu.
Abans de donar per acabada la sessió, la presidenta de la Secció Filològica, M. Teresa Cabré, també va voler recordar que Tavani va ser membre de la Secció: «Va ser una figura cabdal en la difusió de la cultura catalana. Estem molt contents d’haver pogut celebrar aquest homenatge». |
