La directora del LEGEF, Emma Suriñach, va ser l’encarregada de presentar la conferència. Eduard Fontserè és una de les figures més importants de la ciència catalana del segle XX, molt especialment en relació amb el desenvolupament de la meteorologia professional a Catalunya. No és tan coneguda, però, la seva contribució —també cabdal— al desenvolupament de la sismologia a Catalunya: «Vam creure que el doctor Josep Batlló era la persona adient per a fer aquesta conferència sobre Eduard Fontserè, perquè es dedica a l’estudi del vessant històric de la sismologia.»
Josep Batlló, membre de la Societat Catalana de Física i de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica i doctorat en física per la Universitat de Barcelona, va impartir la conferència durant la qual va explicar que «la sismologia instrumental a Barcelona va començar el 1905 amb la construcció de l’Observatori Fabra i la instal·lació dels primers sismògrafs un any després». Fontserè es va convertir en el director de la Secció de Meteorologia i Sismologia de l’Observatori l’any 1909.
En un text escrit pel sismòleg cinc abans de la seva mort, va deixar clares les finalitats que tenia l’Observatori Fabra: «Els objectius eren contribuir a la sismologia mundial, refer l’historial sísmic del país des dels temps antics fins a la fundació de l’Observatori, i establir una vigilància curosa perquè no es deixés d’anotar cap trepidació natural del sòl de la regió.»
Quan va esdevenir la figura més rellevant de la sismologia catalana, Fontserè va voler fer publicitat del que es portava a terme a Barcelona arreu del món: «Va assistir a l’Assemblea General de l’Associació Internacional de Sismologia de 1914 per parlar dels estudis realitzats aquí.» Així mateix, el 1927 va assistir a la reunió de la Unió Internacional de Geodèsia i Geofísica (UIGG) per demanar una estació per a Mallorca. «Volia crear oportunitats per a l’estudi, amb l’esperança que la UIGG demanés l’estació al Govern espanyol.» Tanmateix, no va ser així.
Després de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), Fontserè va dedicar més de la meitat de les seves publicacions a la sismologia, principalment a la macrosísmica. El 1965 va escriure a la revista San Jorge: «Mentrestant, molts nous problemes es plantegen, acuitats per la pressió dels descobriments moderns, que agermanen cada vegada més la geologia i la geofísica, l’elasticitat de les roques i la tectònica. Amb tot això comença per a la sismologia de l’Acadèmia una nova època destinada a deixar molt enrere allò fet en el mig segle transcorregut.» Era l’època en què es començava a conèixer la tectònica de plaques: «Efectivament, va encertar.»
Per acabar la ponència, Batlló va subratllar la gran contribució de Fontserè en la sismologia catalana: «Va mantenir viva la flama en una època en què no hi havia cap institució pública que s’hi dediqués.»
El president de l’IEC, Joandomènec Ros, va cloure l’acte agraint les aportacions del sismòleg en la recerca i la difusió del coneixement científic a Catalunya: «Va ser un investigador i professor molt complet, amb una obra magnífica i extensa, al qual devem moltíssimes coses.» |
