El ponent va advertir que «encara és massa d’hora per a quantificar l’impacte demogràfic que tindrà la COVID-19», ja que encara no es disposa de les dades necessàries.
La xerrada va començar amb una piulada del demògraf Timothy Riffe: «El fet més demogràfic de la història.» Segons Esteve, el virus i els demògrafs tenen una particularitat en comú: ambdós treballen amb poblacions completes. Malgrat que ara gaudeixin de només petites evidències, els experts creuen que aquesta crisi sanitària tindrà un impacte «molt significatiu». Per fer aquesta afirmació es basen en els tres fenòmens bàsics de la demografia: la mortalitat, la fecunditat i les migracions.
L’element més fiable que tenen ara els demògrafs és la mortalitat, gràcies a les dades que proporciona la Conselleria de Salut. «No hi ha gaire diferència entre la mortalitat del 2016 i del 2019, però aquest 2020 hi ha hagut un augment molt nítid, d’entre dues i tres vegades superior al que hi hauria hagut.» És per això que els experts preveuen que perdrem un any d’esperança de vida: «Pensen que serà un efecte temporal i que ràpidament recuperarem l’augment dels anys d’esperança de vida als quals estàvem acostumats.»
En segon lloc, hi ha molta incertesa respecte al futur de la fecunditat. «La crisi social, l’atur o els confinaments poden dificultar encara més la decisió de tenir fills.» El nombre de fills per dona recomanable és de 2, i a Catalunya la xifra és d’1,3: «És un nombre molt baix i que segueix disminuint. De fet, és probable que sense la pandèmia el nombre ja hagués baixat.» Un factor que ajuda a entendre la baixa fecunditat és l’edat mitjana a la qual es té el primer fill, edat que a Espanya és una de les més altes del món: trenta-dos anys. Segons la hipòtesi d’Esteve, la COVID-19 empitjorarà tots els factors que provoquen que cada cop hi hagi menys mares, fet que pot ser devastador: «Endarrerir l’edat del primer fill sobre un calendari ja endarrerit serà dolentíssim.» El pronòstic del demògraf és que el 2021 el nombre de fills per dona baixarà fins a 1,2 o 1,1.
L’última variable demogràfica a què pot afectar la pandèmia són les migracions. A l’Estat espanyol van caure en picat a partir del 2008 arran de la crisi, tot i que a partir del 2013 van tornar a augmentar amb la recuperació econòmica. Els experts preveuen que amb la COVID-19 passarà el mateix: «Es preveu una caiguda de les migracions durant dos o tres anys i que després tornin a pujar. Serà un efecte conjuntural, com la pèrdua d’esperança de vida.»
Així doncs, el ponent va concloure que la fecunditat pot ser el fenomen més afectat per la COVID-19 a Catalunya: «Amb el calendari endarrerit i els límits biològics que tenim, la fecunditat és el gran tema. Al final, la crisi no haurà destacat especialment per la mortalitat, però això ja ho veurem d’aquí a cinc anys.» |
