Pagès coneix molt bé el món universitari de Llatinoamèrica, Espanya i Portugal; per això, va centrar la seva conferència en aquest territori. «La visió iberoamericana ens pot aportar molt perquè probablement pot ser més representativa de la globalitat del món que el nostre país. Nosaltres som a Europa i Europa és un racó.»
Els centres universitaris iberoamericans tenen trets en comú, però també diferències importants per països: «És complex i és bastant heterogeni. Les diferències més importants són entre el Brasil i la resta de països iberoamericans: amb l’afany evangelitzador, Espanya va promoure moltes universitats a Amèrica. Quaranta anys després de l’arribada de Cristòfor Colom l’any 1492, ja s’havia creat la primera. Al Brasil, en canvi, Portugal no en va crear cap, perquè tenien una mentalitat diferent: tenien la visió que les classes dominants s’havien d’amarar de la mentalitat de l’imperi que es volia crear; per això, havien d’anar a estudiar a la universitat de l’imperi, a Portugal. Al Brasil, doncs, es van crear les universitats després de la seva independència, amb models americans i europeus ja com a referència. Aquesta circumstància ha convertit la Universitat de São Paolo en la primera de tot el món iberoamericà, incloent-hi Espanya i Portugal.»
Sobre les conseqüències de la globalització en la universitat, Pagès va advertir que actualment hi ha més centres que mai, i va posar l’exemple de Catalunya: «En els darrers anys, la demanda universitària i l’oferta han crescut de manera important. Hi ha qui diu que s’han creat massa centres i que no es poden mantenir. Amb la globalització es pot estudiar a tot arreu —tenim l’exemple de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)—, però jo no ho tinc tan clar. És veritat que tenim ofertes que abans no existien, com els MOC (cursos en línia puntuals), que van creixent i ves a saber si algun dia poden ser una alternativa als estudis reglats i als estudis presencials. És un debat interessant.»
La tesi de Pagès és que la globalització comporta més universitat, sense dubte, però que cal parar atenció al tipus d’oferta que hi ha i que vindrà: «Hem d’assegurar-nos que les universitats siguin capaces de donar resposta a les demandes socials i globals». Des del seu punt de vista, a Catalunya i Espanya no estem anant al ritme que hauríem d’anar: «Hem estat uns anys intentant aproximar-nos a Europa i ara fa uns anys que ens estem assemblant cada cop més a Llatinoamèrica, en l’àmbit social en general i també en el món universitari». Com a exemple d’aquest fenomen, va parlar de la importància que tenen avui aquí les universitats privades, un fet impensable en països com França, Alemanya o la Gran Bretanya.
L’acte, organitzat per la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC, va ser el primer del cicle Dijous de ciència, un programa de deu conferències que s’anirà desplegant fins al mes de desembre. |
