Després dels anys més sagnats del conflicte, a mitjans dels anys setanta, a Belfast la situació va resultar insostenible i les dues comunitats es van segregar. Avui «encara és una ciutat físicament dividida, fins i tot hi ha alguns murs que separen els barris», va explicar el conferenciant. De fet, va afegir que «és molt fàcil saber si una persona es troba en una zona catòlica o protestant: als seus habitants els agrada identificar els barris amb banderes, murals, pintades i altres elements». Hi ha, segons va explicar, tres grans zones neutrals: el centre de la ciutat, el barri del Titànic i el barri de la Universitat, on s’instal·len aquells que volen fugir de la polarització.
Serrano va apuntar que l’enfrontament es «vehicula a través de la religió, que dona coherència als dos grups, però s’explica per motius polítics, econòmics i d’identitat». Tot i que en el passat els catòlics, que defensen la unitat amb la República d’Irlanda (els protestants volen seguir formant part del Regne Unit), eren minoritaris, avui representen més del 40 % de la població.
Sobre les perspectives de futur, Serrano creu que hi ha voluntat d’enteniment, «amb parelles i grups d’amics mixtes, ONG que hi treballen i una important injecció de diners d’Europa per al procés de pau». En aquest sentit, va pronosticar que «la segregació perdrà intensitat a causa d’un canvi demogràfic, social i ideològic», però també va advertir que «a curt i mitjà termini la divisió continuarà existint perquè volen preservar la seva identitat».
L’acte, organitzat per la Societat Catalana de Geografia, filial de l’IEC, es va tancar amb un col·loqui amb el públic. |
