Ramon Bartrons, vicepresident de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), que va obrir l’acte, va subratllar que «la modificació de les plantes ha estat un punt clau de l’estudi dels gens des de l’inici» i va afegir que «l’aplicació de nova tecnologia està portant a uns avenços molt notables».
Josep Maria Casacuberta va iniciar la seva exposició destacant que «l’ésser humà modifica el genoma de les plantes des del Neolític» i que ha aconseguit alterar «la seva arquitectura, la seva manera de florir, les llavors i la mida del seu fruit, entre d’altres». Com a exemple, va comparar l’espècie ancestral del blat de moro amb les panotxes que ens mengem actualment, que no tenen res a veure. Casacuberta va explicar que, des dels anys cinquanta, s’han anat introduint mutacions noves i que, des dels anys noranta, s’ha incorporat la tècnica de la transgènesi.
Diego Orzáez, per la seva banda, va parlar de l’impacte de l’edició genètica en l’agricultura. «Estem en una situació difícil en el desenvolupament de l’agricultura, que ha de donar resposta a diversos reptes: cal més producció per a fer front a l’augment de població, reduir l’ús de pesticides, utilitzar menys terres i adaptar-se al canvi climàtic». «Les polítiques que s’apliquin seran essencials per a afrontar aquestes necessitats, però també hem de buscar solucions en la tecnologia», segons va afegir. Orzáez va reivindicar la importància de l’edició genètica, que introdueix el concepte de mutació dirigida, una tècnica que es pot aplicar perquè «hem après a llegir els genomes».
El conferenciant va parlar també del sistema CRISPR, que des que es va descobrir, ha permès millorar i expandir la modificació genètica intencionada. Aquesta revolució tecnològica ja és una realitat en molts laboratoris de biomedicina i biotecnologia, així com en aplicacions que afecten plantes, animals i fongs. I s’espera que aviat també ho serà per al tractament de malalties congènites, una vegada s’aconsegueixi entendre i controlar com funcionen els sistemes de reparació del DNA, que són essencials per a completar el procés d’edició. |
