El manifest del 1979, signat per la redacció de la revista, de la qual forma part Josep Murgades, comença així: «La situació de conjunt de la llengua catalana resulta, de molt, força més precària i inquietant avui dia que no pas durant el transcurs dels decennis immediatament anteriors». La tesi que van esgrimir els participants en el debat és que aquesta afirmació és plenament vigent avui, quatre dècades després.
Sobre la interferència del castellà, Badia va advertir que «el que alguns consideren una evolució natural és, en realitat, copiar la llengua del veí». El filòleg va fer algunes propostes per a pal·liar aquesta situació: fer del català la llengua de totes les institucions públiques, impulsar-la en àmbits tan influents com el cinema o Internet, i implementar un pla de xoc per a evitar la degradació de la qualitat lingüística, sobretot a les escoles i als mitjans de comunicació.
M. Carme Junyent va fer la intervenció més pessimista sobre el futur del català: «Entrarà aviat en fase agònica», va sentenciar. També es va mostrar crítica amb aquells que «s’entesten a dir que la immersió és un model d’èxit» i va advertir: «Qui s’està carregant la llengua som nosaltres amb el nostre comportament lingüístic, amb la nostra indiferència». Malgrat tot, va subratllar que «un dels pocs símptomes positius de la situació del català és que guanya parlants nous que no el tenen com a llengua inicial». Per això, va instar tothom a valorar molt l’esforç de la gent que l’aprèn: «Hem de tenir vista amb les correccions; no podem desanimar-los, els necessitem».
Josep Murgades, per la seva banda, va rememorar el rebombori que va fer el manifest del 1979 i va lamentar que l’editorial del 2019 no hagi tingut ressò. Ho va atribuir a una actitud «d’indiferentisme generalitzat». També va lamentar que «tothom estigui abduït per la idea de la independència» i va reivindicar la tasca dels filòlegs, que «lluiten per la llengua, la literatura i la personalitat cultural del país, que han de continuar sigui quina sigui la situació política». En aquest sentit, va defensar la tesi de l’editorial de la revista, l'objecció de llengua. Va subratllar que ara el català no és perseguit i que «la llibertat fa que moltes vegades els parlants renunciïn al marge que tenen i passin al castellà de seguida».
La taula, moderada per Montserrat Franquesa i Antoni Isarch, membres del Col·lectiu Pere Quart, la va organitzar aquesta entitat amb la col·laboració de la Societat Catalana de Llengua i Literatura i el Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona. |
