Activitats

El creador de la teoria de Gaia, James Lovelock, participa en una sessió científica a l’IEC

El desglaç de la Patagònia farà pujar significativament el nivell global del mar

L’IEC col·labora en una mostra sobre Pompeu Fabra a Badalona

Homenatge a Josep Vallverdú pels quaranta anys de Proses de ponent

Es presenta el llibre Recull de noms d’Osor, publicat per l’Institut

La influència de la ciència i l’enginyeria en la millora dels instruments musicals

Es presenta el vintè volum de Treballs de Sociolingüística Catalana

En breu

Properes cites




El creador de la teoria de Gaia, James Lovelock, participa en una sessió científica a l'IEC

 
James Lovelock al costat del president de l'Institut
IEC

El científic James Lovelock (Letchworth, Regne Unit, 1919), cèlebre per haver formulat la teoria de Gaia ―que postula que la Terra funciona com un superorganisme― va participar en una sessió científica que es va celebrar a l’IEC el passat 13 de setembre. Al llarg de la sessió, Lovelock va atendre les qüestions dels assistents sobre la seva teoria, el paper de la ciència i el canvi climàtic.

Segons Lovelock, en el context d’un canvi climàtic global, «arribarem a un punt sense retorn» i al consegüent «col·lapse humà» un cop s’hagin apujat les temperatures cinc graus centígrads, però es desconeix quan s’arribarà a aquest punt. Per a sobreviure com a espècie, «ens cal un pensament estratègic» i el nostre deure és «arribar, algun cop, a esdevenir una part integrant d’un sistema intel·ligent». Per a reduir les emissions de diòxid de carboni, calen mesures dràstiques. Una d’aquestes és l’aposta ferma per l’energia nuclear, la geotèrmica i la solar tèrmica, si bé, tal com va explicar, considera que l’energia solar fotovoltaica ―que utilitza l’energia del sol per a produir electricitat― és «una estafa», ja que «és cara, molt poc rendible i hi ha molts interessos empresarials al darrere».

En la seva estada a Barcelona, James Lovelock va impartir també la conferència «Planeta vida: coevolució de la Terra i els seus organismes», convidat pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona.





El desglaç de la Patagònia farà pujar significativament el nivell global del mar

 
 
El científic Jorge-Óscar Rabassa
IEC

Les glaceres de la Patagònia es reduiran a la mínima expressió —potser la menor de l’últim milió d’anys— i, aquest fet, juntament amb el col·lapse de les barreres de gel de l’Antàrtida, provocarà un augment significatiu del nivell global del mar. Aquesta és una de les conclusions de la conferència que el geòleg argentí i membre corresponent de l’IEC Jorge-Óscar Rabassa va oferir el dia 21 de setembre a l’Institut.

Rabassa va parlar sobre els efectes del canvi climàtic a la Patagònia des dels estudis que Charles Darwin hi va fer a partir del 1835 fins als nostres dies. El geòleg va destacar la vulnerabilitat de les glaceres, que són altament sensibles al canvi climàtic global perquè depenen de la temperatura mitjana anual, de les temperatures externes de l’estiu i de les nevades anuals totals.

Jorge-Óscar Rabassa, que és membre corresponent de l’IEC des del 1999, va ser reconegut, durant la seva visita a Barcelona, amb la insígnia de l’Institut.




L’IEC col·labora en una mostra sobre Pompeu Fabra a Badalona

 
Caricatura de Fabra
Espai Betúlia

Pompeu Fabra va viure durant vint-i-cinc anys a Badalona, on va escriure la part més rellevant de la seva obra i on va deixar una petjada important. La ciutat que el va acollir —i que el va nomenar fill adoptiu poc abans que marxés a l’exili— li ret un nou homenatge amb l’exposició «Pompeu Fabra. Una llengua per a tot i per a tothom». La mostra, organitzada per l’Espai Betúlia de Badalona amb la col·laboració de l’IEC, les Biblioteques de Badalona i el Museu de Badalona, es pot veure fins al 20 de novembre.

En l’exposició sobre el gramàtic i membre de l’IEC, comissariada per Ester Franquesa, es mostren alguns materials cedits per l’Institut d’Estudis Catalans: d’una banda, documents de l’Arxiu Històric cedits en còpia, que són algunes fitxes originals manuscrites del Diccionari general de la llengua catalana i una fotografia de la porta d’entrada del primitiu estatge de l’Institut situat al Palau de la Generalitat; de l’altra, llibres cedits en original, entre els quals destaquen Qüestions de gramàtica catalana (1911) i Les normes ortogràfiques (1913).

 
 
Una de les sales de l'exposició
E. Betúlia

Es tracta d’un repàs per la trajectòria vital i professional de Pompeu Fabra que explica quina feina feia realment el filòleg i com va viure al llarg d'aquells anys a Badalona, sempre a cavall entre la ciutat que l’acollia i la gran capital barcelonina on diàriament acudia per anar a treballar a l’IEC. La mostra també descobreix aspectes més desconeguts de l’insigne lingüista, com l’afició al tennis, que el va portar a ser president del que avui és la Federació Catalana de Tennis.




Homenatge a Josep Vallverdú pels quaranta anys de Proses de ponent

 
Josep Vallverdú durant l'homenatge
Setmana del Llibre
 

L’escriptor i membre de l’IEC Josep Vallverdú (Lleida, 1921) va rebre un homenatge el dia 15 de setembre a Lleida, en el marc de la 28a Setmana del Llibre en Català. L’homenatge es va fer amb motiu del quarantè aniversari de la publicació de Proses de ponent, un llibre que, tal com va explicar el mateix Vallverdú durant l’acte, va escriure en tornar a la seva terra després de setze anys, quan va sentir la necessitat d’explicar com era Lleida a la gent de Catalunya, ja que «aquesta terra era una completa desconeguda a la resta del país».

Segons Albert Turull, director de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Proses de ponent és «una obra fonamental» que posa al dia «una anàlisi intel·ligent, autocentrada i amb visió de futur del propi país, amb la seua gent, la seua terra i la seua cultura com a eixos d’una descripció brillant i, avui, en gran mesura, encara vigent». Al llarg de la jornada, es van estudiar diversos aspectes de les Terres de Ponent, es va inaugurar l’exposició «Proses de ponent, quaranta anys després» i es van celebrar tres debats dedicats a l’autor. El delegat de l’IEC a Lleida, Ramon Sistac, va moderar la taula rodona «Ponent vist pels seus veïns» mentre que Vallverdú va pronunciar la conferència «La cuina i el rebost de les Proses».

Durant la jornada, el poeta Jordi Pàmias també va presentar el nou llibre de Vallverdú, titulat Veïnats i fesomies, en què parla sobre les localitats on ha residit. A més, en un ritme de producció incansable, l’escriptor ja té dues obres més a punt: Bestiolari, un poemari per a nens, i Honorable fugitiu, una novel·la.

Recull de premsa:






Es presenta el llibre Recull de noms d’Osor, publicat per l’Institut

 
 
Pont dels Soldats d'Osor
Osor.cat

Fill d’aquesta petita localitat de la Selva, Fèlix Bruguera va iniciar fa anys l’estudi dels topònims d’Osor. L’objectiu era descobrir-ne l’origen, analitzar-ne l’evolució i, en darrer terme, contribuir a preservar-los. Amb aquesta idea va escriure la tesi doctoral Onomàstica osorenca. Toponímia pretèrita i present dels termes municipal i parroquial d’Osor (la Selva), dirigida pel doctor August Rafanell i publicada ara per l’IEC sota el títol Recull de noms d’Osor. L’obra ha estat coeditada amb la Universitat de Girona, on l’autor va defensar la tesi l’any 2006.

 

La publicació, doncs, culmina molts anys d’estudi de Fèlix Bruguera sobre Osor, amb el resultat d’un treball sòlid i complet sobre els topònims, els noms, els  documents, la història, i la geografia humana i física d’aquesta localitat. Un treball, exhaustiu i rigorós, que combina la feina de camp —la recerca toponímica sobre el terreny— amb l’anàlisi de la documentació històrica i que resulta molt important, no solament per a la preservació de l’onomàstica osorenca sinó també per la rica informació que la toponímia i l’antroponímia ofereix del terme d’Osor en àmbits ben diversos (vegetació, fauna, clima, economia, poblament, etcètera).

En total s’hi inclouen prop de 3600 noms de lloc recollits oralment o en documentació antiga, sobre els quals es realitza una situació, un recull documental, un estudi gràfic i una hipòtesi etimològica. L’obra es va presentar el dia 10 de setembre a la sala d’Osor i va comptar amb la participació de Joan Anton Rabella, cap de l’Oficina d’Onomàstica de l’IEC; Joan Ferrer, degà de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, i Fèlix Bruguera, autor del llibre.



La influència de la ciència i l’enginyeria en la millora dels instruments musicals

 
Investigadors revisant el prototip 3 de tenora
J. Agulló
 

L’enginyer Joaquim Agulló, membre de l’IEC i expresident de la Secció de Ciències i Tecnologia (2002-2006), és un investigador conegut internacionalment en el camp de l’acústica musical i ha dirigit dos projectes de recerca de l’IEC relatius al disseny científic de la tenora i del baríton. El primer, Millora del disseny de la tenora, es va dur a terme del 2005 al 2007 i va permetre crear un nou prototip de tenora, que es va estrenar durant el concert antològic del centenari de l’IEC. El segon projecte de recerca de l’Institut en aquest camp és Disseny d’una xeremia barítona (baríton) com a complement de la tenora i el tible, que es va engegar el 2008 i encara està en curs.

Precisament, Agulló va parlar d’aquest projecte en la darrera conferència de la Societat Catalana de Tecnologia (SCT), titulada «Ciència i enginyeria dels instruments musicals. El cas de les xeremies de la cobla» i celebrada el 28 de setembre. L’investigador va explicar que l’evolució artesanal d’un instrument vers la millora és lenta, ja que es basa en retocs locals, l’un darrere l’altre. El disseny científic, en canvi, permet tenir en compte tot el conjunt de retocs per a millorar l’instrument, amb la qual cosa l’evolució pot ser ràpida i amb un cost mínim perquè cal fer pocs prototips.

El ponent va recordar que el disseny científic, però, «demana disposar de models matemàtics que relacionin les característiques constructives amb les característiques acústiques determinants en el funcionament» i que calen procediments de mesura de característiques acústiques que siguin objectius i precisos per a comprovar els prototips desenvolupats.

Aquest acte es pot veure a la videoteca de l’IEC

També es pot llegir l’article «Instruments musicals i ciència, una vella relació que està canviant en les últimes dècades», a càrrec de Joaquim Agulló, del número de juny d’El Butlletí de l’IEC



Es presenta el vintè volum de Treballs de Sociolingüística Catalana

 
 
El vintè volum de l'anuari de la SOCS

El vintè volum de l’anuari de la Societat Catalana de Sociolingüística (SOCS), Treballs de Sociolingüística Catalana, inclou un monogràfic sobre llengua i ensenyament. La revista recull les ponències i les conclusions de les III Jornades Llengua i Ensenyament que es van celebrar el novembre del 2005. Per la coordinadora del volum, Noemí Ubach, el valor de l’obra és que ofereix un retrat de la situació en aquell moment i, a més, permet fer comparacions posteriors.

En la presentació del nou volum, el dia 21 de setembre a l’Institut, Ubach va explicar que a Catalunya i a les Illes Balears la llengua dominant en l’ensenyament primari ha estat el català, mentre que al País Valencià només un terç de les escoles públiques han usat principalment la llengua catalana. D’altra banda, va afegir que en l’ensenyament secundari la presència del català és molt menor i que «en aquests vint-i-cinc anys, l’escola ha estat la punta de llança de la normalització lingüística».

Segons la coordinadora de la revista, el català ha estat majoritari en usos institucionalitzats, però no ho ha estat fora d’aquests usos, és a dir, en espais més informals. Pel que fa a la legitimació de la llengua a les escoles, Ubach assegura que l’èxit de la immersió lingüística no es va viure com un fet aïllat sinó que va venir acompanyat d’una renovació pedagògica, per això va apuntar que «si es vol fomentar de nou la llengua a les escoles, caldrà fer també una reforma pedagògica, en aquest cas, que afronti el repte de la diversitat». En l’acte, el lingüista Carles Rosselló va pronunciar la conferència «Els usos lingüístics en l’educació infantil», en què va explicar quines són les tries lingüístiques dels infants de tres i quatre anys i com estableixen els seus codis lingüístics.




En Breu

Salvador Alegret inaugura el curs acadèmic 2010-2011

 
 
UAB

Salvador Alegret, catedràtic emèrit de Química Analítica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va inaugurar el 15 de setembre el curs acadèmic 2010-2011 de la UAB i del sistema universitari català. El membre de la Secció de Ciències i Tecnologia (SECCT) de l’IEC va pronunciar la lliçó inaugural «La química i Catalunya. A propòsit de l’Any Internacional de la Química 2011». A l’acte, hi va assistir el president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla.

 


 

Sobre la gestió dels residus nuclears

La Societat Catalana de Biologia (SCB) ―filial de l’IEC―, la Fundació Ciència en Societat i ARC Mediació Ambiental van organitzar el 14 de setembre, a l’IEC, una conferència deliberativa sobre el magatzem temporal centralitzat, en què quatre especialistes de diversos camps (relacionats amb el tractament i el transport de residus radioactius, la salut i l’epidemiologia, el control ambiental de les radiacions, els aspectes econòmics i financers de la gestió dels residus i d’impacte territorial) van exposar les seves opinions al voltant dels magatzems temporals centralitzats de residus nuclears. A partir d’aquests continguts, se celebrarà una segona sessió de debat el 7 d’octubre.

L'acte es pot veure a a videoteca de l'IEC

Trobada Matemàtica Catalanosueca

Del 16 al 18 de setembre, es va celebrar a l’IEC la Primera Trobada Matemàtica Catalanosueca, organitzada per la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM) i la Societat Sueca de Matemàtiques, ambdues membres de la Societat Europea de Matemàtiques. Durant la trobada es va aprofundir en la col·laboració científica entre matemàtics dels dos països per continuar enriquint les dues comunitats de recerca.

Properes cites

Sessió inaugural del curs 2010-2011

El nou curs de l’IEC s’iniciarà el proper 18 d’octubre, a les 18 hores, a la Sala Prat de la Riba, amb un acte en què participarà el Rvdm. Sr. Josep M. Soler, abat de Montserrat, i en què Joan Jofre i Torroella, membre de la Secció de Ciències Biològiques (SECCB), pronunciarà el discurs «Malalties infeccioses transmeses per l’aigua: passat, present i futur». L’acte també inclourà l’actuació musical del grup La Caravaggia, que interpretarà música de joglars i ministrers, sota la direcció de Lluís Coll.



Congrés sobre la iconografia musical a la Mediterrània

La Societat Catalana de Musicologia (SCMUS), filial de l’Institut, juntament amb el Departament d’Art i de Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i el Museu de la Música, organitzen els dies 4, 5 i 6 d’octubre, a l’IEC, el congrés internacional «La iconografia musical a la Mediterrània i el seu impacte sobre la cultura europea al llarg de la història», en què s’analitzaran les imatges artístiques amb continguts musicals i es debatrà no solament sobre el seu significat iconogràfic, artístic i musical, sinó també sobre el rerefons social, cívic i religiós.

Cicle sobre historiadors

La Societat Catalana d’Estudis Històrics (SCEH), filial de l’Institut, organitza del 5 d’octubre a l’1 de febrer del 2011, el cicle Historiadors, en què diversos experts analitzaran l’obra historiogràfica d’alguns dels historiadors catalans contemporanis més rellevants com són Ferran Soldevila, Jaume Vicens Vives, Pere Bosch Gimpera, Santiago Sobrequés, Manuel Raventós o Antoni Rovira i Virgili. Les conferències tindran lloc al Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya.

Dones i educació

La Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana (SHEPLC), filial de l’IEC, juntament amb la Fundació d’Estudis Superiors d’Olot i el Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, organitzen del 18 al 20 de novembre, a Olot, les XIX Jornades d’Història de l’Educació «Dones i educació». L’objectiu és recuperar la tasca feta per les dones en el camp educatiu al llarg dels darrers segles, una tasca sovint oblidada.

 

VI Jornades d’Intercanvi Cultural

La Societat Catalana de Llengua i Literatura (SCLL), filial de l’IEC, la Societat Verdaguer i la Càtedra Verdaguer d’Estudis Literaris de la Universitat de Vic organitzen de l’1 al 3 d’octubre, a Formentera, les VI Jornades d’Intercanvi Cultural. Es faran excursions guiades per l’illa i les conferències «Formentera, font literària», «El parlar de Formentera», «Les travessies atlàntiques de Verdaguer», «Formentera, les illes menors i l’encaix balear» i «La literatura a les Balears als inicis del segle XXI».

Simposi de Neurobiologia Experimental

Els dies 19 i 20 d’octubre tindrà lloc a l’IEC el VIII Simposi de Neurobiologia Experimental, organitzat per la Societat Catalana de Biologia (SCB), filial de l’IEC. El Simposi, que se celebra cada dos anys, aplega una part molt significativa dels investigadors en neurociències de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià, amb l’objectiu d’intercanviar resultats, experiències, protocols i establir col·laboracions. El nombre d’assistents creix edició rere edició, en el darrer Simposi van participar concretament 237 persones.

Circulació de la ciència i la tecnologia

 

Del 18 al 20 de novembre se celebrarà a l’Institut la 4th International Conference of the European Society for the History of Science (4a Conferència Internacional de la Societat Europea d’Història de la Ciència) sota el títol «The circulation of science and technology», organitzada conjuntament amb la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica (SCHCT) de l’IEC. En aquesta trobada es parlarà de la circulació d’idees, dels instruments que s’han usat al llarg dels anys, dels llibres, les il·lustracions i els manuscrits que es conserven, dels viatges i de l’influència de l’organització institucional en la transmissió de coneixements.



s