El Butlletí de l'IEC

Quasiespècies: del darwinisme molecular a les malalties víriques; per Esteve Domingo

Esteve Domingo, Centro de Biología Molecular Severo Ochoa, Universidad Autónoma de Madrid-CSIC

El món microbià ofereix les proves més directes de selecció natural, el concepte central del pensament de Darwin. Durant la segona part del segle XX es van desenvolupar tècniques moleculars que van permetre identificar la naturalesa del material genètic i les seves variacions. Les evidències de l’extraordinària diversitat biològica en l’àmbit molecular, el paral·lel a la diversitat morfològica observada per Darwin, no ha deixat d’augmentar fins als nostres dies. Afecta tot tipus d’organismes i els paràsits que conté, fins i tot els virus. Alguns dissenys experimentals amb un grup de virus el material genètic dels quals és l’àcid ribonucleic (RNA) han permès dissecar els processos bàsics de l’evolució biològica: variació genètica, competició i selecció. Com si es tractessin d’objectes biològics primitius no necessitats d’una replicació fidel, els virus amb RN no deixen de produir còpies errònies dels seus genomes en multiplicar-se a les cèl·lules infectades. Malgrat que durant anys aquest fet va ser considerat una anècdota inevitable del seu cicle vital, ara sabem que la producció contínua d’errors té un valor per a l’adaptabilitat dels virus.

La dinàmica poblacional que caracteritza els virus amb RNA es coneix amb el nom de dinàmica de quasiespècies, terme que es refereix a una teoria de l’origen de la vida desenvolupada fa quatre dècades, la qual proposa que els primers objectes dotats de replicació autònoma es van construir, fa aproximadament quatre mil milions d’anys, a partir de molècules petites, iguals o similars al RNA que coneixem actualment. Aquestes molècules primitives van poder evolucionar gràcies a la contínua producció de còpies errònies, tal com observem en els virus RNA actuals. Avui dia, la dinàmica de quasiespècies permet als virus sobreviure als organismes que parasiten i respondre a les pressions selectives que n’intenten frenar la multiplicació (components del sistema immune, drogues, etc.). Entre els virus RNA, s’hi troben patògens humans tan notables com el virus que causa la sida, els virus associats a diverses formes d’hepatitis i diferents virus emergents i reemergents, de manera que les implicacions de la dinàmica de quasiespècies per al control de malalties víriques són molt clares. En els últims anys s’estan desenvolupant noves estratègies per a tractar d’anul·lar la capacitat d’adaptació dels virus. Una d’elles, denominada mutagènesi letal, tracta d’extingir virus per un excés provocat de mutacions. Algunes investigacions sobre els mecanismes subjacents a la mutagènesi letal han establert que dins de les poblacions de virus hi ha interaccions entre els components de la mateixa quasiespècie, la qual es comporta com una «unitat de selecció». Aquesta observació representa un canvi fonamental respecte al que es pensava fa pocs anys, en el sentit que el comportament dels virus no és necessàriament predictible pel comportament de les genomes individuals que componen una població. Això té diverses implicacions tant teòriques com mèdiques.

Aquest article és un resum de la conferència «Quasiespècies: del darwinisme molecular a les malalties víriques», que va tenir lloc el passat 1 d'abril dins el cicle «Conferències Magistrals del curs 2008-2009», enguany dedicades a Charles Darwin.

Textos de Josep M. Puig Salellas
Edició a cura d’Ester Franquesa i Lluís Jou
Editorial Marcial Pons i Fundació Noguera
Barcelona, 2009
ISBN: 978-84-9768-552-8
Nombre de pàgines: 448

Doble oficialitat i llengua pròpia: dues llengües i un territori, coeditat per la Fundació Noguera i Marcial Pons, recull una desena d’articles sobre la regulació de les llengües en contacte, escrits per Josep Maria Puig Salellas (1924-2007), un dels juristes més destacats dels darrers cinquanta anys. Als textos, escrits entre 1983 i 1999, el notari —que fou membre de l’IEC— basteix, de manera lúcida i crítica, els conceptes de llengua pròpia, llengua oficial, doble oficialitat i normalització lingüística. A més, el llibre inclou les dues lleis de política lingüística aprovades pel Parlament de Catalunya (1983 i 1998), en les quals Puig Salellas hi va contribuir, i diverses sentències en què el Tribunal Constitucional es pronuncia sobre l’ordenament jurídic de les llengües pròpies i oficials als territoris autònoms.

L’obra, a cura d’Ester Franquesa, llicenciada en filologia catalana, i de Lluís Jou, notari, és útil per a comprendre la regulació jurídica en contextos de llengües en contacte i per conèixer l’evolució de la normativa catalana i la jurisprudència del Tribunal Constitucional en aquesta matèria. També és un instrument indispensable per a la interpretació de les normes de l’Estatut del 2006 relatives a la llengua.

Més informació

Les biotecnologies

Pere Puigdomènech i Francesc Gòdia (ed.)
Treballs de la Societat Catalana de Biologia – Volum 58
Barcelona, 2007
ISSN: 0212-3037
Nombre de pàgines: 210

Durant els anys setanta es van desenvolupar les tècniques per a recombinar l’ADN, és a dir, per a composar seqüències a partir de la combinació de molècules d’ADN procedents de nous organismes. S’obrien, aleshores, noves perspectives i naixia l’interès per la biotecnologia. Les aproximacions biotecnològiques són ben vives a casa nostra, i una bona mostra d’això n’és l’últim volum de Treballs de la Societat Catalana de Biologia, editat per Pere Puigdomènech i Francesc Gòdia, que recull la visió d’alguns dels experts de Catalunya sobre diferents aspectes de la biotecnologia i que s’ha organitzat en dos blocs: per una banda, les tecnologies facilitadores i les noves aplicacions; per l’altra, les aplicacions en els àmbits de la salut, l’alimentació, la indústria i el medi ambient.

Les biotecnologies aplega, en total, tretze articles. En el primer bloc s’aborden la bioinformàtica, la biologia estructural, les noves perspectives de la bioenginyeria a l’inici del segle XXI i la nanobiotecnologia. El segon bloc abraça temes com l’obtenció de nous fàrmacs, l’aplicació de la biotecnologia en els vegetals i en l’agricultura i, finalment, en la millora del medi ambient (producció de biocombustibles, mitigació del canvi climàtic, descontaminació del sòl, reciclatge, etc.).

Catalunya: origen, ciutadania i identitat

Treballs de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, 41
Edició a cura de Pere Lluís Font
Institut d’Estudis Catalans
Barcelona, 2009
ISBN: 978-84-92583-38-6
Nombre de pàgines: 232

La identitat col·lectiva afronta nous reptes a Catalunya: la nova immigració, el multiculturalisme i la regressió de l’ús social del català. Per a analitzar aquestes qüestions, la Secció de Filosofia i Ciències Socials (SFCS) va celebrar una jornada científica a l’IEC el 13 de desembre de 2006 amb el títol «Catalunya: origen, ciutadania i identitat». L’últim número de «Treballs de la Secció de Filosofia i Ciències Socials» recull les conferències, les ponències i les actes de la taula rodona, en què es va debatre sobre les perspectives de futur de la identitat col·lectiva catalana. L’edició ha estat a cura de Pere Lluís Font, exvicepresident de la SFCS.

El llibre consta, a més de la presentació i els annexos, de cinc parts diferenciades que respecten l’ordre de l’exposició de les distintes intervencions durant la jornada. En la primera part s’explica quins són els principals projectes de recerca sobre identitat col·lectiva catalana, mentre que la resta de capítols del llibre recullen les conferències de Joan-Francesc Mira sobre «Identitat i territori» i de Jordi Sales sobre la nació i la identitat. En aquesta publicació també s’han editat les diferents ponències que es van dur a terme a càrrec d’experts en l’àmbit, totes amb una premissa comuna: la identitat col·lectiva. Finalment, el llibre presenta la taula rodona que es va fer amb les aportacions de personalitats de diferents àrees sobre el futur de la identitat col·lectiva catalana, així com també el posterior col·loqui que se’n va derivar. El capítol que inclou la cloenda final de la jornada, que va ser pronunciada per Joan Vilà-Valentí, expresident de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, recull les conclusions —personals— de les conferències i diferencia els tres projectes portats a terme al llarg del dia: la metodologia, l’estudi i l’anàlisi i perspectiva d’aquesta identitat.

Recull d’articles

Política estresada, de Salvador Cardús
La Vanguardia, 1 d’abril de 2009

Ofici de tenebres, de Salvador Giner
El Periódico, 1 d’abril de 2009

Sang artificial, de Pere Puigdomènech
El Periódico, 30 de març de 2009

Que en teniu, de sang?, de Salvador Cardús
Diari de Terrassa, 21 de març de 2009

Una vaga per oblidar, de Salvador Cardús
El Periódico, 19 de març de 2009

Això és la selva, de Salvador Cardús
Diari de Terrassa, 7 de març de 2009

La llengua al cinema, de Salvador Giner
El Periódico, 5 de març de 2009

Entrevista a Xavier Rubert de Ventós
Xavier Rubert de Ventós
Avui, 29 de març de 2009