Activitats |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
L’IEC apropa la física als joves amb una mostra experimental L’IEC apropa la física als joves amb una mostra experimental
La Societat Catalana de Física (SCFIS), filial de l’IEC, ha organitzat, del 3 al 9 de març, la segona edició de «La física és la base de tot», una exposició experimental adreçada a l’alumnat de secundària. Gràcies a aquesta mostra, els estudiants han pogut experimentar al claustre de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) fenòmens com la levitació d’objectes, el motiu pel qual brilla el sol, com talla un raig làser o com es poden generar energies alternatives a partir del vent o de l’aigua. L’exposició, organitzada en forma de visites guiades, consistia en tres àmbits: el primer, centrat en les demostracions de la física experimental clàssica i una exposició de maquetes dels invents que han canviat la història de la física; el segon, sobre la ciència i la tecnologia actuals amb una sèrie d’experiments innovadors relacionats amb les noves tecnologies i materials als quals difícilment tenen accés els centres d’ensenyament, i finalment, l’àmbit de l’astronomia, per a commemorar l’Any Internacional de l’Astronomia, ja que enguany es compleixen quatre-cents anys que Galileu Galilei va utilitzar, per primer cop, un telescopi per a mirar el cel.
Més de 25.000 alumnes de secundària es van concentrar el passat 25 de març en més de 115 centres d’arreu dels territoris de parla catalana per participar en la catorzena edició de les proves Cangur, organitzada per la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM), filial de l’IEC. Pel que fa als participants, prop de 22.000 provenien de Catalunya, el País Valencià i Andorra i més de 3.000 de les Illes Balears, on la Societat Balear de Matemàtiques Xeix organitza les proves per segon cop. Les proves Cangur consten de trenta reptes matemàtics, de dificultat creixent i de resposta tancada, amb cinc opcions per a cada problema, que els participants han de completar en una hora i quart. L’exercici té quatre nivells, els dos primers adreçats a alumnes de tercer i quart d’ESO, i els altres, per a estudiants de batxillerat i de cicles formatius de grau mitjà i superior. Els objectius són estimular i motivar l’aprenentatge de les matemàtiques a través dels problemes i atreure el màxim nombre de centres i d’alumnes. De fet, any rere any, hi ha hagut un augment progressiu de participació: des dels 1.313 alumnes i 113 centres que van participar en la primera edició fins als més de 25.000 d’aquest any.
La Societat Catalana de Llengua i Literatura (SCLL), filial de l’IEC, i l’Associació Catalana d’Exlibristes han commemorat a la Casa de Convalescència el 50è aniversari del Congrés d’Ex-libris de Barcelona, celebrat l’any 1958. Per a recordar aquell congrés, important i innovador, durant el mes de març s’han celebrat diverses taules rodones a l’IEC: «El Congrés i les Sigles de Barcelona»; «Els artistes del Congrés», i «El futur de l’exlibrisme». El Congrés va ser un èxit d’assistència, així com el Concurs Internacional d’Ex-libris. Durant les jornades, el gravador Jaume Pla va presentar les «Sigles Barcelona», un sistema de classificació d’ex-libris segons les tècniques de realització, avui reconegut internacionalment. Maria Corominas analitza a fons la televisió local a Catalunya en el seu discurs de recepció
En el seu discurs de recepció com a membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC (SFCS), Maria Corominas va analitzar el paper que desenvolupa la comunicació local, i específicament la televisió, en el conjunt del sistema de comunicació català. La professora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va recordar la trajectòria de la televisió local catalana, des dels seus inicis, en què jugava un paper de resistència democràtica i nacionalista durant la transició, fins a l’actualitat, en què es troba immersa en el procés d’apagada analògica. Entre d’altres, va posar l’exemple paradigmàtic de RTV Cardedeu, la primera televisió local nascuda a Catalunya a principis del 1980. «Una televisió local, privada sense afany de lucre, amb producció pròpia, voluntarista, amb cobertura municipal... que no té cabuda en la TDT», va explicar la nova membre de l’Institut. Durant aquest repàs catòdic, va especificar la diversitat tipològica de les televisions locals i va repassar les diferents normatives que han marcat el camí dels mitjans locals, especialment aquelles que porten cap a la digitalització de les televisions. «A partir del 2008 va començar el procés d’encesa digital de la nova televisió local de proximitat, que, segons les previsions, s’havia d’estendre fins al segon semestre del 2009. En tots els casos, el ritme d’introducció és lent i el procés ple d’incerteses», va afirmar en referència a la TDT. Maria Corominas, nascuda a Solsona l’any 1961, llicenciada l’any 1984 i doctora des del 1989, forma part de les primeres generacions de professores de comunicació formades a la mateixa Facultat de Ciències de la Informació de la UAB. Ha participat i dirigit nombrosos projectes relacionats amb el món de la comunicació i actualment és cap de l’Àrea d’Estudis, Recerca i Publicacions del Consell de l’Audiovisual de Catalunya. La SCFIS premia els millors treballs de recerca de batxillerat
El passat 13 de març, la Societat Catalana de Física (SCFIS), filial de l’IEC, va lliurar els premis als millors treballs de recerca de batxillerat del 2008 sobre física i als quinze seleccionats per a representar Catalunya a la fase estatal de l’Olimpíada Internacional de Física. Aquests premis tenen per objectiu estimular l’interès dels estudiants preuniversitaris dels territoris de parla catalana per a l’estudi i la recerca en física. Els dos treballs de recerca de batxillerat premiats en l’edició del 2008 són Estudi físic del violí, de Frederic Català Castro, estudiant de l’IES Jaume I de Salou, i Redescobrint la llum, d’Arnau Sala Cadellans, estudiant del Col·legi de la Presentació d’Arenys de Mar. El primer treball pretén esbrinar quins fenòmens físics s’esdevenen al violí en sonar; per això, l’estudiant va realitzar experiments per a contrastar les lleis físiques que descriuen la vibració de les cordes. El treball d’Arnau Sala, per la seva part, té per objectiu explicar què és la llum i quines propietats té, i reprodueix els experiments que van fer grans científics com Newton o Einstein. A més dels dos premis, enguany s’han concedit dos accèssits a Creant un món tridimensional, de Laura Secanell Capdevila, estudiant de l’IES Guindàvols de Lleida, i a La física de Tintín, d’Adrià Claramunt Fité i Daniel Rodilla Mercado, de l’IES de Castellar del Vallès. Tots els guardonats van rebre un diploma i 600 euros, els primers premis, i 300 euros, els accèssits. En total, a l’edició del 2008 es van presentar trenta-quatre treballs. Durant l’acte, la SCFIS també va premiar els quinze seleccionats per a representar Catalunya a la fase estatal de l’Olimpíada Internacional de Física, que se celebrarà del 24 al 27 d’abril a Pamplona. Els estudiants que superin la fase nacional participaran a l’Olimpíada Internacional, que se celebrarà a Mérida (Mèxic) de l’11 al 19 de juliol, i a l’Olimpíada Iberoamericana, que tindrà lloc a Santiago de Xile el mes de setembre. A la fase catalana, que es va celebrar el 6 de febrer, es van presentar noranta-dos estudiants procedents d’arreu de Catalunya.
Es presenta a l’IEC Nova aproximació a la història d’Andorra
Nova aproximació a la història d’Andorra, publicat per l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA) i Altaïr, explica la història del Principat a través de més de mil imatges procedents de nombrosos arxius públics (des de l’Arxiu Capitular de la Seu fins al de l’Arxiu de la Corona d’Aragó o la Biblioteca Nacional de França) i de col·leccions privades (Jordi Alcobé o Marc Pantebre, entre d’altres). L’obra ha estat coordinada per l’historiador i director de l’IEA Jordi Guillamet, i hi han intervingut més de cinquanta investigadors de disciplines molt variades. Per primera vegada, la publicació inclou un recull complet de la història de l’art d’Andorra, des dels gravats de la prehistòria fins a les expressions artístiques més actuals. L’emigració, l’economia, la demografia, la política, les institucions, els esports, l’educació, el turisme i la cultura són capítols importants del llibre. La presentació va tenir lloc a l’Institut el passat 26 de març i va anar a càrrec de Jordi Guillamet i Antoni Riera, vicepresident de l’IEC i historiador. Van presidir l’acte Albert Pintat, cap en funcions del Govern d’Andorra, i Salvador Giner, president de l’IEC.
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
    |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
