|
Notícies |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Mor l’historiador Emili Giralt, president de l’IEC des de 1987 fins al 1995 L’ecòleg Josep Peñuelas guanya el Premi de Medi Ambient 2008 Massagué identifica el procés de metàstasi del càncer de mama Mor el membre de l’Institut Rafael Caria, expert en lexicografia algueresa L’IEC resol els dubtes lingüístics del Govern Tres historiadors ingressen a l’Institut com a membres corresponents Mor l’historiador Emili Giralt, president de l’IEC del 1987 al 1995
L’historiador Emili Giralt, membre de la Secció Històrico-Arqueològica (SHA) de l’IEC des del 12 de desembre de 1975, va morir el passat 16 d’abril a Barcelona, als 81 anys. Giralt fou tresorer de l’IEC des del 1984 fins al 1986 i fou nomenat president el 1987, càrrec que desenvolupà fins al 1995. Emili Giralt (Vilafranca del Penedès, 1927) fou catedràtic d’Història Universal Moderna i Contemporània a la Universitat de València (1965-1971) i a la de Barcelona (des del 1971). Fou director del Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona. Va ser el fundador i director del Centre d’Estudis d’Història Rural i de la revista Estudis d’Història Agrària, des del 1977. Fou director del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, degà de la Facultat de Geografia i Història i vicerector d’ordenació acadèmica. També fou professor associat a la Universitat de la Sorbona del 1981 al 1983, i catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona (1992). Els seus treballs historiogràfics tracten, principalment, temes agraris, econòmics i socials de l’època moderna i contemporània. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
||
|
L’IEC celebra la Diada de Sant Jordi amb un concert, a les 17 hores, al pati de la Casa de Convalescència, a càrrec de Xavier Torrent i la Cobla Sant Jordi, dirigits per Xavier Pagès. A més, a partir de les 9 del matí, l’Institut munta una parada de llibres a La Rambla, entre el carrer de Pintor Fortuny i el mercat de la Boqueria, amb les darreres obres editades per l’IEC, així com el Diccionari de la llengua catalana.
A les 10 hores, la seu de Barcelona de l’acadèmia catalana obre les portes al públic. Al pati de la Casa de Convalescència hi haurà, durant tota la jornada, una parada de roses, a càrrec de la Fundació Ajudant Ajudar, a més d’una mostra de llibres.
El dia 24, entrega dels Premis
El 24 d’abril, a les 19 hores, a la Casa de Convalescència, l’IEC lliurarà els Premis Sant Jordi 2008, que configuren el LXXVII Cartell de premis i de borses d’estudi, de l’IEC. Enguany es lliuren vint-i-cinc premis —tretze de generals i dotze per a estudiants—, i cinc borses d’estudi. Els guardons i ajuts sumen 121.400 euros ―amb imports que oscil·len entre 600 i 12.000 euros―, a més d’incloure, en alguns casos, la publicació del projecte.
Des que es va instituir, el 1914, el Cartell de premis i de borses d’estudi, de l’IEC, distingeix aquelles institucions i persones que han contribuït, amb les activitats i els treballs que duen a terme, a la consolidació i el prestigi de la recerca científica en català i en els diferents camps i aspectes de la cultura catalana, amb especial incidència en la promoció dels joves investigadors de tots els àmbits de la ciència i les humanitats.
Guió de l'acte de lliurament dels Premis Sant Jordi : 
L’ecòleg Josep Peñuelas guanya el Premi de Medi Ambient 2008
 |
||
| Josep Peñuelas | IEC |
|
El Premi de Medi Ambient 2008, que convoquen conjuntament l’IEC i l’Obra Social Caixa Sabadell, ha correspost enguany a l’ecòleg Josep Peñuelas, president de la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN), filial de l’IEC. El guardó, lliurat el 2 d’abril, és un avanç de la celebració dels Premis Sant Jordi 2008, corresponents al LXXVII Cartell de premis i de borses d’estudi, de l’IEC, que es duran a terme el 24 d’abril a la seu de Barcelona de l’Institut.
Josep Peñuelas (Vic, 1958) és llicenciat en biologia i farmàcia i doctor cum laude en ecologia. Actualment, és investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), entitat creada l’any 1987 entre la Generalitat de Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’IEC. Dirigeix la Unitat d’Ecofisiologia i és president de la ICHN des del 2004 i conseller del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS).
El Premi de Medi Ambient, dotat amb 6.000 euros, reconeix investigadors o institucions de les terres de llengua catalana per la trajectòria d’estudis, investigació i difusió del coneixement en alguna de les disciplines de les ciències ambientals relacionades amb aspectes socioeconòmics del medi ambient, la planificació i l’ordenació territorials i l’educació ambiental. El jurat ha decidit atorgar el premi, per unanimitat, a Josep Peñuelas, perquè és «un investigador de gran prestigi científic internacional en el camp de l’ecologia i el medi ambient».
Recull de premsa:
Reportatge fotogràfic:
Massagué identifica el procés de metàstasi del càncer de mama
 |
||
|---|---|---|
Joan Massagué |
IEC |
|
Un equip d’investigadors de Barcelona i Nova York liderat pel membre de l’IEC Joan Massagué ha identificat el procés per mitjà del qual les cèl·lules del tumor de mama es reprodueixen i s’estenen al pulmó. La investigació, publicada a la revista Cell, conclou que el càncer de mama utilitza l’hormona TGF-ß per a enviar cèl·lules tumorals cap a altres òrgans i habilitar-les per a envair el teixit. Normalment, l’hormona TGF-ß frena el desenvolupament dels tumors, però, no obstant això, l’estudi revela que el càncer de mama aprèn a pervertir el senyal i l’utilitza en benefici propi, i estimula, així, la metàstasi.
Segons els investigadors, aquest descobriment és un pas més per a prevenir i evitar la metàstasi, un procés que cada any causa la mort de cinc mil persones a l’Estat espanyol. A més, la troballa s’afegeix a la que el mateix Massagué va fer el gener passat en descobrir les molècules que són capaces de frenar el procés de metàstasi del càncer de mama al del pulmó. Diverses companyies farmacèutiques ja estan treballant en l’elaboració d’un compost que bloquegi l’acció de la TGF-ß, de manera que es podrien utilitzar com a fàrmacs candidats contra el càncer de mama i melanomes, entre altres.
Recull de premsa:
Mor el membre de l’Institut Rafael Caria, expert en lexicografia i toponímia alguereses
 |
||
|
El poeta, lexicògraf i toponimista Rafael Caria, membre corresponent de la Secció Filològica (SF) de l’IEC des del 28 de febrer de 2006, va morir el 9 d’abril passat a l’Alguer, als 67 anys.
Rafael Caria (l’Alguer, 1941) va contribuir decisivament al coneixement de la lexicografia i la toponímia alguereses, així com al coneixement de la realitat social de l’Alguer. La seva fou una recerca tant de camp com arxivística i els seus estudis han estat decisius per a servar bona part del lèxic alguerès en determinades àrees del vocabulari. Entre les seves obres dedicades a la lexicografia destaquen les següents: Els noms de les herbes del camp de l’Alguer, La vegetació espontània al camp de l’Alguer, El lèxic dels mariners algueresos: entre catalanitat i mediterraneïtat. Sobre toponímia va escriure Toponomastica algherese i Il mondo del Càlic. Studi di toponomastica e lessicografia algherese. També va tractar els aspectes històrics i socials de la realitat algueresa a les obres L’Alguer, llengua i societat i L’alguerès des d’una perspectiva històrica.
Com a escriptor, Caria va conrear una poesia fortament arrelada a la realitat local de l’Alguer i, alhora, una poesia que transcendeix l’àmbit local i ateny unes preocupacions universals, apropant la llengua i l’ànima de l’Alguer al conjunt de terres de llengua i cultura catalanes.
Poema Calma de Vent, de Rafael Caria:
Article de Joan A. Argenter: "Rafael Caria, la il·lusió de la llibertat, l’experiència de la solitud, la passió pel país, per la mar, per la llengua"
L’IEC resol els dubtes lingüístics del Govern
 |
||
|---|---|---|
Joan Martí i Castell |
IEC |
|
El president de la Secció Filològica (SF) de l’IEC, Joan Martí i Castell, va explicar el 28 de març passat al programa de RAC1 Versió RAC1 que no hi ha cap més paraula que transvasament per a definir l’anomenada captació d’aigua que el Govern volia fer al riu Segre per a traslladar-la a la conca del Llobregat.
El debat lingüístic va sorgir després que el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, declarés que «d’aquí a poc trobarem una paraula per a definir el que farem al Segre». Segons el president de la SF, és possible que políticament no els agradi utilitzar el mot transvasament, perquè hi ha un compromís que fa que sigui millor parlar de captació o de no sé quina altra cosa, però la llengua no ha d’estar necessàriament al servei de la política».
Per al conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, aquest tipus de debat és secundari, mentre que altres membres del Govern, com ara la consellera de Justícia, Montserrat Tura, han reconegut que el projecte és un transvasament: «L’Institut d’Estudis Catalans va resoldre això i ens va dir que de qualsevol pas d’aigua d’un riu a un altre se’n diu transvasament i que no cal buscar altres eufemismes.»
Recull de premsa:
Nous historiadors ingressen a l’Institut
 Nikolas Jaspert |
 Olivier Poisson |
|---|
El Ple de l’IEC ha aprovat l’ingrés de Nikolas Jaspert, Olivier Poisson i Christian Guilleré a la Secció Històrico-Arqueològica. Els tres historiadors s’incorporen a l’acadèmia catalana com a membres corresponents, és a dir, col·laboraran en les tasques científiques de l’Institut, però no participaran en les tasques de govern. Amb aquestes noves incorporacions, l’Institut suma cent setanta-sis membres numeraris i seixanta-quatre de corresponents.
Nikolas Jaspert (Melbourne, 1962), és catedràtic d’Història Medieval a la Universitat del Ruhr a Bochum (Alemanya) des del 2005. Els seus treballs se centren en la història medieval de la península Ibèrica, especialment de la Corona catalanoaragonesa, les croades, els ordes militars, la història urbana i les relacions germanocatalanes a la baixa edat mitjana.
Olivier Poisson (París,1951) és conservador general del patrimoni a França des del 1997. Llicenciat en arquitectura i història de l’art, és soci de mèrit dels Amics de l’Art Romànic, filial de l’IEC, on ha col·laborat en diverses conferències, com ara la lliçó inaugural del curs acadèmic 2006-2007.
Christian Guilleré (Limós, 1950) és professor d’història de l’edat mitjana i director del Departament d’Història de la Universitat de Savoia (França). A més, també dirigeix l’Institut d’Études Savoisiennes, de la mateixa universitat, des del 1994. La majoria dels seus articles i conferències se centren en Catalunya, i més concretament en la ciutat de Girona, durant el segle XIV.
L’Institut Català d’Antropologia passa a formar part de l’IEC
 |
||
|
L’IEC té una nova entitat vinculada: l’Institut Català d’Antropologia (ICA). El president de l’Institut, Salvador Giner, i la presidenta de l’ICA, Verena Stolcke, van signar un acord de vinculació el 4 d’abril passat a la seu de Barcelona de l’acadèmia catalana. L’ICA va sol·licitar la vinculació a l’IEC, que fou aprovada pel Consell Permanent, tot i mantenir la seva independència a efectes legals, econòmics, administratius, patrimonials i fiscals, a més de conservar la seu, el patrimoni i el personal.
Amb aquest conveni, l’ICA es compromet a utilitzar la llengua catalana com a pròpia; a acceptar la presència d’un delegat de l’IEC a les juntes de l’entitat, amb veu però sense vot, a més de continuar organitzant seminaris, conferències, col·loquis i altres activitats per a oferir una formació continuada en antropologia. Per la seva banda, l’acadèmia catalana es compromet a acceptar la presència del president de l’ICA a les reunions de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, amb veu però sense vot; a cedir, en les mateixes condicions que les societats filials, l’ús de les sales, els espais de la Casa de Convalescència i del Servei Editorial, i a computar els socis de l’entitat com a col·lectiu de socis de l’IEC.
Conveni amb l’Institut Cambó
L’IEC ha signat un acord amb l’Institut Cambó amb la voluntat comuna «de desenvolupar projectes de difusió científica que permetin aprofitar al màxim els potencials respectius». En el conveni que van signar el president de l’IEC, Salvador Giner, i el vicepresident executiu de l’Institut Cambó, Francesc Guardans Cambó, s’hi estableixen les bases i les eines de col·laboració entre les dues institucions i la creació d’una comissió de coordinació paritària entre les dues entitats per a fer-ne el seguiment correcte.
