|
Notícies |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L'IEC
desplega una àmplia presència
en la Fira del Llibre de Frankfurt La
Universitat de València nomena doctor honoris
causa al filòleg i membre de l'IEC Joan
Veny Perpinyà acull
la presentació del Nomenclàtor
toponímic de la Catalunya del Nord La
Cambra de Comerç de Barcelona distingeix
l'IEC en l'any del centenari Albert
Balcells guanya el XXVIII Premi Carles
Rahola d'Assaig L'IEC
participa en els descobriments prehistòrics
de Serinyà Properes
cites
L'IEC desplega una àmplia presència en la Fira del Llibre de Frankfurt Onze membres de l'acadèmia, entre ells el president, van participar en actes del programa de la Cultura Catalana al certamen internacional
Onze membres de l'IEC, encapçalats pel president, Salvador Giner, i els vicepresidents, Antoni Riera i Salvador Alegret, van integrar la representació de l'acadèmia catalana a la Fira del Llibre de Frankfurt 2007, que es va celebrar del 9 al 15 d'octubre. Els escriptors Jaume Cabré i Joan Francesc Mira, l'historiador de la literatura Albert G. Hauf, l'hel·lenista i poeta Carles Miralles, l'historiador i crític literari Joaquim Molas, l'assagista i poeta Josep Piera, el lingüista i historiador de la llengua Modest Prats, l'assagista Ricard Torrents i el sociòleg Salvador Giner van prendre part en el programa del certamen internacional, que en aquesta edició va tenir la cultura catalana com a convidada d'honor. L'àmplia presència de membres de l'acadèmia catalana a la fira s'emmarca en el compromís que té l'IEC amb l'Institut Ramon Llull (IRL), consorci del qual forma part juntament amb la Generalitat de Catalunya. Els primers a participar-hi van ser Salvador Giner i Joan Francesc Mira, el dimecres 10 d'octubre, juntament amb Carme Riera i Pere Gimferrer, en la conversa sobre «Què és la literatura catalana?». Giner va presentar a Frankfurt l'acadèmia catalana de les ciències i les humanitats i en va destacar el paper en «l'estudi i la cura de la llengua catalana». Durant la intervenció, el president de l'IEC va proposar Les formes de la vida catalana, de Josep Ferrater Mora, Notícia de Catalunya, de Jaume Vicens Vives, i Nosaltres, els valencians, de Joan Fuster, com els tres llibres «cabdals de la literatura assagística del nostre país». «La literatura assagística va desaparèixer perquè la dictadura franquista hi va incidir completament. Tanmateix, actualment, l'assaig català floreix, però ha de superar el postmodernisme. Ja és hora d'enterrar-lo!» Joan Francesc Mira va recordar que les diferències entre el català i el valencià «no tenen importància des del punt de vista literari» i que «són molt inferiors de les que hi pot haver entre un alemany de Baviera i un d'Hamburg. El que passa és que cada país té les seves penitències i la nostra és aquesta», en al·lusió a la polèmica alimentada per determinats sectors polítics de signe anticatalà. El mateix dia, Josep Piera va participar, juntament amb Lluís-Anton Baulenas, Imma Monsó, Josep Maria Quintana, Màrius Serra i Ramon Solsona, en el debat sobre «La ciutat com a paisatge literari», a l'Auditori del Fòrum, i Jaume Cabré va conversar amb Biel Mesquida i l'editor Hans Meinke en la inauguració de l'exposició «Günter Grass. Pels camins de l'Empordà. Un homenatge a Catalunya», a la Literaturhaus. El dijous 11 d'octubre, Modest Prats va participar en la conversa sobre «Qui és Ramon Llull?», a l'Auditori del Fòrum, amb Joan Santanach, Gret Schib Torra i Fernando Domínguez Reboiras. Prats va analitzar la significació literària en l'obra de Llull i el paper que té en la literatura catalana. En el mateix escenari es va poder escoltar Albert G. Hauf, un dels màxims especialistes de l'obra de Joanot Martorell i de la literatura dels clàssics valencians, en la lectura de l'obra Tirant lo Blanc. Hauf també va ser present en la presentació de la traducció a l'alemany del Tirant , a càrrec de l'editorial Fischer, basada en l'edició crítica de l'obra, a l'estand de l'Associació d'Editors del País Valencià, en la qual va destacar la tasca del traductor Fritz Vogelgsang, «una persona d'un prestigi merescut i d'un especial domini de la llengua alemanya». Més tard, Josep Piera va intervenir en la presentació del llibre Gandia, els clàssics i els Borja, a la Sala de Treball del Hall 5.1, i al vespre, la Literaturhaus va acollir la Festa Suhrkamp, amb lectures d'obres de Jaume Cabré i Mercè Rodoreda.
El divendres 12 d'octubre, Carles Miralles, president de la Comissió Lexicogràfica de la Secció Filològica de l'IEC, va participar en la presentació de la col·lecció «Bernat Metge», instituïda per Francesc Cambó el 1922, i va conversar sobre «Traduir els clàssics» amb Antoni Furió i Jordi Llovet, a l'Auditori del Fòrum. Miralles va valorar la tasca de col·leccions com ara la «Biblioteca Literària» i la «Bernat Metge», però va recordar que «hem de treballar perquè aquestes iniciatives no es facin velles, hem de remodelar-les, perquè comencen a presentar símptomes de falta d'aire». D'altra banda, Miralles va constatar que «no hi ha homologies entre les traduccions que el català ha incorporat d'altres llengües i el que les altres cultures europees han traduït del català. Fóra bo que s'adoptés una política cultural en aquest sentit, que anés més enllà de les iniciatives editorials i les voluntats econòmiques individuals». Al vespre, el mateix Miralles va participar en la «Nit de la poesia. Fronteres de poesia», a la Literaturhaus. El dissabte 13 d'octubre, l'Auditori Ramon Llull va ser l'escenari de la presentació de l'Any Rodoreda 2008, organitzat per la Fundació Mercè Rodoreda (FMR), de l'IEC, el Grup 62 i l'IRL. L'acte va ser copresidit pel president de l'IEC i president de la FMR, Salvador Giner, i el director de l'IRL, Josep Bargalló. Giner, que es va referir a l'escriptora catalana com la «princesa de les lletres catalanes del segle XX», va recordar el vincle entre Rodoreda i l'acadèmia catalana: «La Fundació Mercè Rodoreda està sota l'aixopluc de l'Institut i és l'IEC qui té els drets universals de l'escriptora i qui alberga el seu arxiu personal». També hi van intervenir Joaquim Molas, membre de l'IEC i un dels tres integrants de la Comissió Tècnica del Patronat de la FMR, que va dissertar sobre l'autora i la seva obra; el director editorial del Grup 62, Fèlix Riera, que va presentar el projecte cultural «Mercè Rodoreda avui», per a promocionar i difondre l'obra i la figura de l'escriptora, i Maria Bohigas, editora de Club Editor i néta de Joan Sales. Més tard, a l'Auditori del Fòrum es va dur a terme la lectura de l'obra Les veus del Pamano, amb la presència de l'autor, Jaume Cabré; a l'Auditori Ramon Llull, Joan Francesc Mira va assistir a la presentació de les novetats editorials de traduccions d'obres d'autors catalans, i a la Literaturhaus, el mateix Mira va dialogar amb György Konrád sobre «València i Budapest, dues ciutats de novel·la». La participació de membres de l'IEC es va allargar fins a l'últim dia de la fira, amb la presència de l'assagista Ricard Torrents en la conversa «La cultura alemanya vista amb ulls catalans», a l'Auditori del Fòrum, acompanyat de Fina Birulés, Feliu Formosa, Arnau Pons i Johannes Kabatek com a moderador. En el transcurs de l'acte es va presentar el llibre Carrers de frontera.
L'èxit de Jaume Cabré a Frankfurt La traducció a l'alemany de la novel·la Les veus del Pamano, de l'escriptor i membre de l'IEC Jaume Cabré, publicada per l'editorial Suhrkamp, s'ha convertit en el gran èxit del certamen internacional, després que l'exministre d'Exteriors alemany, Joschka Fischer, proclamés l'obra de Cabré com «el llibre de la Fira». Fischer ja va recomanar fa uns anys La sombra del viento de Carlos Ruiz Zafón, fet que va disparar-ne les vendes a Alemanya. El mateix està passant amb Les veus del Pamano, del qual ja s'han venut uns vint mil exemplars en dues setmanes, i continua «en ritme ascendent de vendes», segons l'editor de l'obra, Jürgen Dormagen. Discurs de Salvador Giner: Discurs inaugural de la fira, per Quim
Monzó: Discurs de cloenda de la fira, per Baltasar
Porcel: Publicacions de l'IEC a la fira: Reportatge fotogràfic de la inauguració de
la Fira: Reportatge fotogràfic de la presència
de l'IEC a Frankfurt:
La Universitat de València nomena doctor honoris causa el filòleg i membre de l'IEC Joan Veny El guardonat comparteix honors amb els professors Roy J. Glauber i Björn O. Roos
El Consell de Govern de la Universitat de València va acordar, el 25 de setembre passat, nomenar doctor honoris causa Joan Veny, professor emèrit de la Universitat de Barcelona, membre de l'IEC i director del projecte Atles lingüístic del domini català (ALDC). Els altres dos guardonats són Roy J. Glauber, Premi Nobel de Física el 2005, i Björn O. Roos, professor emèrit de química teòrica. Joan Veny és catedràtic de Filologia Catalana i professor emèrit de la Universitat de Barcelona. Va estudiar en aquesta universitat i a les de Lovaina i Poitiers, i es va doctorar en filologia romànica el 1956. Ha fet recerca en el camp de la dialectologia, l'edició de textos i la història de la llengua, i ha dedicat una atenció especial a l'etimologia. Ha publicat nombrosos articles sobre aquestes matèries, i és considerat un referent fonamental en l'àmbit de la filologia romànica, en general, i de la dialectologia catalana, en particular. Ha pres part en nombrosos congressos, i és autor de vuit llibres, entre els quals hi ha Estudis de geolingüística catalana (1978), Els parlars catalans (1978) i Introducció a la dialectologia catalana (1986). La seva darrera obra publicada és Estudis lingüístics mallorquins (Editorial Moll). Actualment és director a l'IEC de l'Atles lingüístic del domini català (ALDC), iniciat per Antoni M. Badia i Margarit, i responsable de la part catalana de diversos programes internacionals de recerca en l'àmbit de la geolingüística. Ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1997) i amb el Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca (2004). Reportatge sobre l'ALDC, a El Butlletí de l'IEC Ressenya d'Estudis lingüístics mallorquins
Perpinyà acull la presentació del Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord L'obra, coeditada per l'IEC i la Universitat de Perpinyà, recull 2.400 topònims La Casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà va acollir, el dimecres 17 d'octubre, la presentació del Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord, coeditat per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i la Universitat de Perpinyà Via Domícia. L'obra recull uns 2.400 topònims majors, és a dir, els nuclis de població, municipis i agregats, més els hidrònims i orònims més significatius situats entre les serres de l'Albera i de les Corberes. L'edició en paper té 132 pàgines i el preu de venda és de 15 euros.
El Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord abasta les comarques nord-catalanes dels Aspres, l'Alta Cerdanya, el Capcir, el Conflent, el Rosselló i el Vallespir, més els de la Fenolleda –al nord de Prada de Conflent–, en occità. Per a cada topònim es dóna la forma correcta en català (o en occità quan pertoca), la transcripció fonètica dels topònims catalans, a fi de donar a conèixer les formes genuïnes i evitar així les pronúncies afrancesades, i la forma gràfica usual en la cartografia francesa, d'acord amb les recomanacions de les Nacions Unides per als noms geogràfics, ja que, com s'explica en la introducció, «l'Estat francès, malgrat la seva antiguitat administrativa i centralitzadora, no té un nomenclàtor toponímic oficial». L'obra s'ha realitzat a l'Oficina d'Onomàstica de la Secció Filològica de l'IEC, en col·laboració amb l'Institut Francocatalà Transfronterer de la Universitat de Perpinyà, i basada, fonamentalment, en la informació de Joan Peytaví, membre de l'IEC, a més de les aportacions de Patrici Pojada pel que fa a la toponímia occitana i de Manuel Figuera per a l'Alta Cerdanya. El text de presentació està signat pels presidents de l'IEC i de la Universitat de Perpinyà, respectivament, Salvador Giner i Jean Benkhelil. Segons Peytaví, "ja hi ha hagut molts treballs toponímics aquí però, a partir d'ara, aquest és el nomenclàtor oficial dels topònims de la Catalunya del nord, definit com a tal per qui és l'acadèmia de la llengua, és a dir l'Institut d'Estudis Catalans, amb tota una sèrie de novetats, de rectificacions, de puntualitzacions i a través de l'alfabet fonètic tothom podrà saber com se pronuncien els noms localment". Es tracta, segons els responsables, d'una obra pionera, «que neix amb la voluntat de preservar el patrimoni lingüístic i dignificar-lo, tenint en compte el valor cultural de la toponímia, i com a contribució a la normalització del català en tot el seu domini lingüístic». A l'acte de presentació també hi van participar l'escriptor Pere Verdaguer, en nom del president de la Secció Filològica de l'IEC; el vicepresident de la Universitat de Perpinyà, Michel Cadé, i el director de la Casa de la Generalitat, Jordi Fernández Quadrench, segons el qual, fins ara, pel que fa als topònims nord-catalans "ens faltava aquesta autoritat que permetés que fossin incontestables" i que era necessari que l'IEC, "la institució de referència per a nosaltres pel que fa al món de la ciència," posés aquest 'segell de qualitat'. L'expressió «Catalunya del Nord» Amb motiu de la publicació del Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord, l'Oficina d'Onomàstica de l'IEC recorda que «la denominació lingüísticament correcta d'aquest territori en català és precisament la Catalunya del Nord (similar a Amèrica del Nord i Corea del Nord, per exemple), que és la que ja apareix en les principals obres de referència en català, i no la Catalunya Nord, que encara s'empra en algun mitjà de comunicació», i afegeix que «es tracta gramaticalment d'un sintagma format per dos substantius, units necessàriament per la preposició». Nomenclàtor toponímic de la Catalunya
del Nord:
La Cambra de Comerç de Barcelona distingeix l'IEC en l'any del centenari Salvador Giner va recollir el guardó en nom de l'acadèmia catalana, en un acte que va cloure el conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells
La Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona ha distingit l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) en reconeixement a la tasca realitzada per l'acadèmia catalana durant els primers cent anys. El president de l'IEC, Salvador Giner, va recollir el guardó, el dimecres 17 d'octubre, en l'acte que es va celebrar a la Casa Llotja de Mar, seu corporativa de la Cambra, en el marc de l'onzena edició del Dia de la Cambra 2007. Enguany, la Cambra ha homenatjat cent tres empreses i entitats que celebren 50, 75, 100, 150 i 175 anys. En l'acte hi va intervenir Salvador Giner i Pedro Fontana, director general a Catalunya del BBVA, empresa que fa cent cinquanta anys. El president de la Cambra, Miquel Valls, va inaugurar l'acte i el conseller d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, Antoni Castells, el va clausurar. La presentació va anar a càrrec del periodista Antoni Bassas. Al·locució de Salvador Giner: Intervenció de Miquel Valls: Llistat de guardonats:
Albert Balcells guanya el XXVIII Premi Carles Rahola d'Assaig El catedràtic d'Història Contemporània i membre de l'IEC va advertir de «l'intent de liquidar una memòria per ser suplantada per una altra»
Albert Balcells, catedràtic d'Història Contemporània i membre de l'IEC, va rebre el XXVIII Premi Carles Rahola d'Assaig pel llibre Llocs de memòria dels catalans. La cerimònia de lliurament es va celebrar el dia 27 de setembre passat a l'Auditori de Girona, on també es van lliurar el Premi Prudenci Bertrana de novel·la --que va quedar desert--, el Miquel de Palol de poesia, el Ramon Muntaner de literatura juvenil, el Cerverí de lletra per a cançó i el Lletra de pàgines web de literatura catalana. Llocs de memòria dels catalans és, com resumeix Balcells, un assaig sobre «la memòria i la història». L'autor va explicar que «no són el mateix», però «tampoc no estan condemnades a ser oposades, com alguns creuen». El llibre parla, entre altres temes, de «l'intent de liquidar una memòria per ser suplantada per una altra», un tema d'actualitat a causa de la Llei de memòria històrica, sobre la qual el guardonat va opinar que la política de la memòria o la memòria en mans de polítics no és més que «un joc de majories i minories». Balcells ha publicat, entre altres llibres, El
problema agrari a Catalunya. La qüestió rabassaire,
1880-1936; Crisis económica y agitación
social en Catalunya, 1930-1936; Història dels
Països Catalans; Catalan Nationalism. Past and
present; i Violència social i poder polític.
El membre i expresident de la Secció
Històrico-Arqueològica de l'IEC ha estat vicedegà
del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i
Lletres i en Ciències de Catalunya, i ha rebut els premis Nova
Terra (1967) i Ramon Fuster (1992) i la Creu de Sant Jordi de la
Generalitat de Catalunya (1995). És, també, vicepresident
de l'Ateneu Barcelonès, institució per a la qual es
presenta com a candidat a la renovació de la junta directiva en
les eleccions previstes per al mes de novembre vinent, dintre de la
llista que encapçala Santiago Riera i Tuèbols, igualment membre de l'IEC.
L'IEC participa en els descobriments prehistòrics de Serinyà Un equip d'arqueòlegs excava els jaciments del paleolític mitjà a les coves de l'Arbreda i el Mollet
L'IEC, en col·laboració amb la Universitat de Girona i la Generalitat de Catalunya, patrocina un equip d'arqueòlegs dirigit per Narcís Soler i Masferrer, professor de prehistòria de la Universitat de Girona i membre de l'IEC, que ha excavat nivells del paleolític mitjà, d'entre 90.000 i 40.000 anys, a les coves de l'Arbreda i del Mollet, situades al parc de les coves prehistòriques de Serinyà. Aquestes coves tenen un enorme interès per als científics, perquè permeten conèixer les formes de vida dels primers humans. Una de les coves, la Bora Gran d'en Carreres, va ésser el primer jaciment paleolític conegut a Catalunya, i ja fou excavat a partir del 1882. El 1907, es reprengueren les excavacions en aquesta cova i l'Institut d'Estudis Catalans va tenir un paper important en la supervisió i publicació dels treballs. L'home de Neandertal va habitar les coves de l'Arbreda i del Mollet fa entre 200.000 i 40.000 anys, i la de l'Arbreda també durant el paleolític superior, fa entre 38.000 i 16.000 anys. L'equip d'experts ha treballat durant els últims anys en nivells on s'alternen les ocupacions de l'home de Neandertal amb les dels óssos de les cavernes. Els arqueòlegs han trobat, al costat d'una rica indústria lítica, una fauna escassa dominada per restes d'Ursus spelaeus, sobretot dents de llet. Tots els objectes recuperats han estat coordinats, i després se n'han informatitzat els registres per a poder obtenir plantes i seccions. L'equip d'arqueòlegs ha continuat duent a terme l'estudi historiogràfic de l'inici de la prehistòria paleolítica a Catalunya, que està relacionat amb la història de la Bora Gran, i de la biografia del banyolí Pere Alsius i Torrent, considerat el pare de la prehistòria catalana. L'Institut d'Estudis Catalans organitza un altre projecte que té com a finalitats estudiar els antics materials de les excavacions dels segles XIX i XX i preparar-ne la publicació.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
