L'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona, amb Joan J. Guinovart i Joan Massagué al capdavant, aposta per la investigació biomèdica del més alt nivell

D'esquerra a dreta, Eduard Batlle, Hans Clevers i Joan Massagué visiten  l'exposició del centenari de l'IEC, en el transcurs de la darrera conferència biomèdica	Foto: Jordi Pareto

Un dia potser no massa llunyà, les cèl·lules mare podran ajudar a reparar teixits malalts i potser es convertiran en l'eina terapèutica per excel·lència per a guarir l'Alzheimer, la diabetis, l'hepatitis o el Parkinson. Però, des de fa uns pocs anys hi ha una altra raó igualment urgent per a investigar-les: les cèl·lules mare són la font de, com a mínim, alguns tipus de càncers, i podria ser que fins i tot estiguessin en l'arrel de tots els càncers. Seguint aquestes importants premisses, els passats 1, 2 i 3 d'octubre es va celebrar a la seu de l'IEC a Barcelona el congrés científic internacional «Cèl·lules mare i càncer», dintre del cicle Barcelona BioMed Conferences, que reuneix científics capdavanters per a posar en comú els últims avenços en temes de gran interès en ciències biomèdiques. Els responsables de l'organització d'aquesta iniciativa són l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB) i la Fundación BBVA. Però què és exactament l'IRB?

L'IRB integra vint-i-cinc grups d'investigadors	Foto: IRB

L'IRB, com també estan fent altres centres catalans, aposta per la recerca biomèdica de més alt nivell. Una aposta que vol convertir Barcelona en un focus de ciència reconegut internacionalment. Tal com comenta el seu director, Joan J. Guinovart, «ara ja podem dir que juguem a Primera Divisió, i d'aquí a cinc o deu anys estarem a la Champions». Per a aconseguir-ho, l'equip directiu de l'IRB compta amb el que és reconegut com el científic viu català més important, el membre de l'IEC, Joan Massagué.

Massagué és el director adjunt de l'IRB i director del Programa de Biologia i Genètica del Càncer al Memorial Sloan-Kettering Cancer Center de Nova York. El científic català, un dels cinquanta més citats del món, és, a més, el director del MetLab, el laboratori de l'IRB que investiga sobre la metàstasi, el que podríem anomenar el «sant Graal» de la investigació oncològica: com aconsegueixen les cèl·lules tumorals emigrar a altres òrgans i créixer-hi al dedins. Sense aquesta capacitat, la major part dels càncers no serien mortals.

L'IRB entronca directament amb aquesta voluntat de millorar la qualitat de vida de les persones i, a més, portar beneficis econòmics a tots els qui s'apuntin al que Guinovart defineix com «la societat del coneixement». «Fins ara», afegeix Guinovart, «les empreses han vist que guanyen més diners invertint en totxanes que en recerca, però quan això s'acabi, s'adonaran que la investigació, a més de generar benestar, també pot ser un negoci».

Un concepte innovador

I és que l'IRB és una aposta innovadora en el món de la recerca a casa nostra. L'Institut està organitzat seguint uns paràmetres empresarials i de mercat; és a dir, es contracten els millors especialistes en la matèria i es paguen sous que no estan basats en taules salarials. Tot i que només fa dos anys que es va inaugurar oficialment, el centre ja està aconseguint resultats prou significatius i alguns dels descobriments més recents ja s'han publicat a revistes especialitzades del nivell de Nature o Cell. «Això», assenyala Guinovart, «és un fet que abans era excepcional i que ara pretenem que sigui més constant».