Número 237
maig 2019
ISSN 2013-4630
Alta/baixa butlletí  Seguiu l'IEC a Twitter  facebook

Joandomènec Ros, premi al col·legiat d’honor en l’acte de celebració del Dia del Biòleg

Dijous 25 d’abril va tenir lloc a l’auditori de l’Aquàrium de Barcelona la celebració de la tercera edició del Dia del Biòleg, organitzada pel Col·legi de Biòlegs de Catalunya, que té per objectiu de prestigiar la professió de biòleg i augmentar el seu reconeixement social.

Joandomènec Ros, president de l’IEC, doctor en biologia i catedràtic emèrit d’ecologia, va rebre un dels guardons entregats als col·legiats d’honor, juntament amb Josep Peñuelas, de la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC i professor d’investigació del CREAF.

Es va escollir aquesta data perquè coincideix amb la de la publicació per James Watson i Francis Crick de l’estructura de l’ADN a la revista Nature l’any 1953, on van fer públic el descobriment de la doble hèlix d’ADN, el símbol de la nostra organització col·legial, que ens vertebra i ens defensa com a professionals. 

Piula aquesta notícia Facebook mail


L’IEC digitalitza els documents que Massó i Torrents preparava per a un segon volum del Repertori de l’antiga literatura catalana

L’Institut d’Estudis Catalans ha digitalitzat els materials per al segon volum del Repertori de l’antiga literatura catalana, de Jaume Massó i Torrents. Fins ara els documents només es podien consultar en format paper a l’Arxiu de l’IEC. 

Els textos, d’una gran complexitat, també són fràgils, fet que no n’aconsella la consulta directa. Per això, posar-los a disposició del públic a la Xarxa ha estat un objectiu prioritari per a la institució. Joandomènec Ros, president de l’IEC; Ramon Pinyol, president de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC; el filòleg Josep Massot, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, i Laia Miret, responsable de l’Arxiu de l’IEC, expliquen la importància d’aquest projecte en el vídeo següent. 

Piula aquesta notícia Facebook mail


Se celebra a l’IEC la V Jornada d’Intercanvi Pedagògic: «Fem l’escola plurilingüe»

El dissabte 11 de maig va tenir lloc a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans la V Jornada d’Intercanvi Pedagògic: «Fem l’escola plurilingüe», organitzada per la Societat Catalana de Pedagogia (SCP) i adreçada als docents de totes les etapes educatives i als professionals de l’educació en general.

Va obrir l’acte Martí Teixidó, president de la SCP, que va explicar la importància de les diverses llengües existents a l’aula i va afirmar que «quan es parla de fer l’escola plurilingüe es parla de fer escola catalana amb projecció plurilingüe. També és l’escola de la immersió i la cohesió social i ha de ser l’escola del gust per les llengües. Quan ens obrim al plurilingüisme no és només per a tenir més acreditacions, sinó per a entrar en la cultura de les llengües en el sentit més gratificant. Llengües vives i plurilingüisme amb la intercomprensió com a mètode.»

La jornada va comptar amb una taula debat sobre la importància dels instruments pedagògics en l’avaluació formativa, amb ponències sobre experiències pedagògiques de referència i amb una conferència de Gemma Pasqual, escriptora de literatura infantil i juvenil, sobre l’oralitat i l’oratòria en una societat multilingüe i tecnològica. 

Piula aquesta notícia Facebook mail


El XXXI Debat de Química planteja maneres de fer més atractiva aquesta disciplina

El dimecres 15 de maig va tenir lloc el XXXI Debat de Química a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), organitzat per la Societat Catalana de Química (SCQ), filial de l’IEC, adreçat al professorat de química i de l’àmbit STEM (science, technology, engineering and mathematics) de l’ensenyament secundari i universitari. En aquesta edició, el Debat s’ha dedicat a l’Any Internacional de la Taula Periòdica, que se celebra aquest 2019.

Va iniciar l’acte la intervenció de Carles Bo, president de la SCQ, que va afirmar que «la tasca de la SCQ és recordar a la societat que la química és a tot arreu i que és molt important». El debat central de l’acte, «Com pot contribuir l’Any Internacional de la Taula Periòdica (AITP2019) a la divulgació i l’ensenyament de la química?», amb Carles Bo com a moderador, també va incidir en aquesta necessitat de fer la química més propera i comprensible, sobretot a les aules. Bo va recordar que s’ha d’aprofitar la iniciativa AITP2019 «per a difondre recursos educatius i per a debatre com ensenyar millor la taula periòdica i la ciència en general». Durant el debat també es va fer palesa la necessitat de desmentir que tot allò que és químic és negatiu, una idea molt estesa en la societat actual. També es va apuntar que la taula periòdica és una eina que pot ser molt útil per a fer més atractiva la disciplina, ja que es tracta d’una icona de la ciència, que tothom identifica ràpidament.

Precisament, per a fer més comprensible la taula periòdica, el Centre de Recursos Pau Martí de l’Escola Pia Nostra Senyora ha impulsat un projecte que es va presentar durant l’acte a través de l’exposició «Elements amb capsa. Una taula periòdica per a experimentar». A la mostra es van poder veure els components d’una taula periòdica real, que ajuden a entendre més fàcilment conceptes abstractes com els elements. Marta Segura, professora i cap dels departaments de Física i Química de l’Escola Pia Nostra Senyora, i Josep M. Valls, responsable del Centre de Recursos Experimentals Pau Martí, van ser els encarregats d’explicar el projecte.

Durant la jornada també van intervenir els responsables de les xarxes socials de l’Any Internacional de la Taula Periòdica 2019: Pep Anton Vieta, doctor en química i professor de ciència al Saint George’s School de Fornells de la Selva, i Eduard Cremades, doctor en química i professor i cap d’estudis a l’Escola Isabel de Villena, amb la xerrada «365 taules per a 365 dies. Celebrem el 2019 amb #1TPdia».

Per a tancar l’acte, es va fer la presentació de treballs de recerca guanyadors o finalistes, la lectura de l’acta del jurat i l’entrega de premis, accèssits i mencions de la tretzena edició dels Premis als Treballs de Recerca de Batxillerat dins l’Àmbit de la Química. També es va entregar el premi al millor pòster dels treballs de recerca. Tant el cartell guanyador com tots els altres cartells presentats al certamen es van poder veure en una exposició al pati de l’IEC.

Piula aquesta notícia Facebook mail


Homenatge a Ramon Margalef, el primer catedràtic d’ecologia a tot l’Estat, al Poliorama

El 13 de maig va tenir lloc al Teatre Poliorama l’homenatge al professor Ramon Margalef impulsat per la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

Joandomènec Ros, president de l’IEC, durant la seva intervenció va destacar que Margalef va ser un «científic sense parió: naturalista, limnòleg, planctòleg, oceanògraf, ecòleg, renovador de la ciència ecològica… Però era també un gran pensador, i no només sobre tots aquests àmbits, sinó sobre la ciència en general, l’ensenyament universitari i no universitari, la política (i no només la política de recerca), la vida en general, la persona humana en general». Ros va afirmar que «Margalef era un pensador que difonia les seves idees sobre tots aquests àmbits de diferents maneres i en mitjans diferents» i va destacar-ne el vessant humà, «allunyat del clàssic científic tancat en la seva torre de vori».

 Durant l’acte es va presentar un llibre sobre el discurs d’entrada de Margalef a la RACAB (La teoría de la información en ecología, 1957), a càrrec de l’expert Frederic Bartumeus, del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC). A més, l’homenatge va incloure una nova representació de Ramon Margalef i l’aventura de la vida, una peça teatralitzada que vol donar a conèixer la figura del prestigiós científic a tot el públic. L’acte va continuar amb una sèrie de lectures basades en reflexions científiques de Ramon Margalef i va cloure amb una actuació musical.

 

Un home de ciència i un professor universitari inspirador

Ramon Margalef (1919-2004) és considerat un dels tres científics espanyols de més prestigi internacional del segle XX, juntament amb Santiago Ramón y Cajal i Severo Ochoa, reconeguts amb el Premi Nobel. Ha estat un dels ecòlegs més productius i citats, i és autor d’obres de referència obligada per a entendre el funcionament de la natura, com ara Ecología (1974), Limnología (1983) i Our biosphere (1997). Margalef, que va ser un dels pioners a desenvolupar una recerca marina de qualitat i altament competitiva, va ser guardonat el 1980 per l’Institut Bedford d’Oceanografia de Halifax (Canadà) amb el Premi Huntsman a l’excel·lència en ciències marines, considerat el Nobel de l’oceanografia.
 
L’obra científica i el pensament ecològic de Margalef han marcat un mestratge intel·lectual que és vigent avui en dia, amb idees molt renovadores i una manera de pensar la naturalesa que ha influït i orientat els treballs de generacions d’ecòlegs. Diverses espècies biològiques han rebut el nom científic en honor de Ramon Margalef, com la minúscula alga Picarola margalefii, que pertany al grup dels cocolitòfors. Aquesta alga ha inspirat l’escultura que reben els guardonats amb el Premi Ramon Margalef, creat per la Generalitat de Catalunya l’any 2004 en homenatge al científic.
 
L’any 2014, coincidint amb el desè aniversari de la seva mort, Margalef va ser reconegut amb un ampli programa d’actes institucionals organitzats per la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i l’IEC, entre altres institucions.
 
El llegat científic de l’ecòleg català també és visible al Fons Ramon Margalef del Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la UB i a l’Espai Margalef, una instal·lació oberta al públic que exhibeix una reconstrucció del despatx docent del professor Margalef a la Facultat de Biologia de la UB, amb els seus llibres, manuscrits, cartes, fotografies i altres materials d’interès científic. Aquest espai neix d’una iniciativa coordinada pels catedràtics Mercè Durfort i Narcís Prat, juntament amb el CRAI Biblioteca de Biologia.
 
En aquest context, cal destacar també el llibre Ramon Margalef, ecólogo de la biosfera (Edicions de la Universitat de Barcelona, 2015), de Narcís Prat, Joandomènec Ros i Francesc Peters, una biografia científica de l’ecòleg català publicada amb el patrocini de la Fundació Agbar en ocasió del desè aniversari de la seva mort.
 
Més informació dels actes commemoratius amb motiu del centenari del naixement Ramon Margalef.

Piula aquesta notícia Facebook mail


L’IEC i Linguapax debaten sobre la diversitat lingüística al CCCB

La Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural de l’Institut d’Estudis Catalans i l’organització no governamental Linguapax van organitzar el passat 16 de maig l’acte La diversitat lingüística: per a què?, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

Durant l’acte es van presentar les perspectives i els objectius de l’Any Internacional de les Llengües Autòctones, que, declarat per la UNESCO, se celebra aquest 2019. L’objectiu és sensibilitzar sobre la riquesa de la diversitat lingüística i transmetre la importància de l’aprenentatge de llengües en contextos no formals i de l’ús de les llengües familiars i maternes en entorns públics.

La jornada va comptar amb Joan A. Argenter, titular de la Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural de l’IEC, que va citar el lingüista Edward Sapir per a destacar «la universalitat i la varietat de les llengües». També va apuntar que «la diversitat és important perquè permet trobar més d’una solució als problemes».

Mònica Perenya, presidenta de Linguapax, per la seva banda, va subratllar la importància de les llengües per a preservar la identitat i la cultura, i va exposar la contradicció que suposa el fet que n’hi hagi tantes en perill d’extinció. 

En la segona part de l’acte, la lingüista Carla Ferrerós va entrevistar el doctor Matthias Brenzinger en relació amb l’impacte de la revitalització de les llengües en el benestar de les comunitats que les parlen.

Piula aquesta notícia Facebook mail


Sessió en memòria de Jordi J. Costa, a l’IEC

El 17 de maig va tenir lloc l’acte en memòria de Jordi J. Costa, soci d’honor de la Societat d’Onomàstica, organitzat per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

La inauguració de la sessió va ser a càrrec de M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica, que va afirmar que Costa era «discret, serè, tranquil, que transmetia pau». Cabré també va destacar que Costa tenia «vocació d’ensenyament universitari i de recerca i se’l recorda com un bon professor». 

A l’acte hi van intervenir Lluc Bonet, Alà Baylac-Ferrer, Joan Peytaví Deixona i Josep Moran i Ocerinjauregui.

Va clausurar la sessió Joandomènec Ros, president de l’IEC, que va acabar la seva intervenció destacant «la feina callada però ben feta de Costa».

Piula aquesta notícia Facebook mail


L’IEC presenta el seu primer balanç crític de la narrativa catalana actual

El dimecres 29 de maig es va presentar a l’Institut d’Estudis Catalans La narrativa catalana al segle XXI. Balanç crític, obra que recull tots els materials de la jornada literària organitzada per la Societat Catalana de Llengua i Literatura i realitzada a l’IEC el 26 d’octubre de 2018. L’edició del llibre ha anat a càrrec de Josep Camps i Maria Dasca.

L’acte de presentació va comptar amb el president de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, Manuel Llanas, el professor de la Universitat de Barcelona Francesco Ardolino, l’escriptora Maria Guasch i l’escriptor i membre de l’IEC Màrius Serra.

Llanas, que va obrir l’acte, va destacar la qualitat dels textos que conté el llibre i es va mostrar convençut que esdevindrà «una referència crítica».

Josep Camps, un dels autors del llibre, va apuntar que els materials que s’apleguen en aquest volum evidencien «la indiscutible riquesa i varietat que ha assolit la narrativa en llengua catalana al llarg de les dues dècades del segle en què vivim». Va afegir que, gràcies a diferents treballs, ja es comença a «entreveure la possibilitat de fixar uns títols i uns autors per als amants i estudiosos del gènere i que només el pas del temps ens indicarà si arribaran a ser imprescindibles —o canònics— en l’esdevenir de la  literatura catalana».

El professor Francesco Ardolino es va mostrar discrepant respecte a alguns aspectes de la crítica literària a Catalunya. Considera que hauria de ser més oberta i que hauria de deixar de banda alguns mètodes, com ara dividir la literatura per generacions o repartir les obres i els autors en categories prefixades. També va lamentar la importància que es dona als premis i va convidar el sector a relativitzar-los.

L’escriptora Maria Guasch va parlar dels seus referents literaris, autores i autors que considera imprescindibles per al seu univers, però que mai no ha utilitzat amb voluntat d’inscriure’s en una tradició concreta. En aquest sentit, va explicar que si necessita «descriure un bar» pensa en Georges Simenon; si vol «parlar dels carrers de Barcelona», el seu referent és Montserrat Roig, i que, per a «introduir inquietud o crueltat en la quotidianitat» les seves fonts són Mercè Rodoreda o Ana María Matute.

Màrius Serra, que va tancar l’acte, va concloure que l’ús del català que fan els escriptors del segle XXI és «eclèctic, variat i ric», a diferència, va afegir, del model de llengua dels mitjans de comunicació de massa d’avui —la ràdio i la televisió—, que, per a ell, és «trist, “aixatat” i cada cop més acastellanat».

El contingut del llibre

La ponència inicial de la jornada del mes d’octubre, que ara ha donat lloc a l’article signat per Francesco Ardolino, analitza la crítica, indaga les possibilitats d’estudi i de canonització de la narrativa actual i elabora una temptativa de cànon d’obres.

Antoni Isarch i Manel Ollé hi fan, respectivament, un balanç de la novel·la i del conte; Josep Lluch ens apropa al sistema editorial, mentre que Màrius Serra descriu el model de llengua emprat pels escriptors. El llibre finalitza amb la taula rodona Com és la narrativa del segle XXI? que van protagonitzar quatre autors de generacions i d’interessos diferents: Manuel Baixauli, Francesc Serés, Maria Guasch i Jenn Díaz. També s’hi aborden qüestions com la relació dels escriptors amb uns determinats referents literaris i artístics, el pols amb la realitat del moment i l’ús de la llengua.

Piula aquesta notícia Facebook mail


Les Jornades d’Arqueologia de Calaceit commemoren el centenari de les excavacions de l’IEC al Matarranya

Els dies 3, 4 i 5 de maig van tenir lloc les Jornades d’Arqueologia de Calaceit, dins els actes de commemoració de les excavacions de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) al Matarranya. L’objecte de treball de la trobada va ser el patrimoni arqueològic al curs inferior de l’Ebre i al Baix Aragó en el centenari d’aquestes excavacions.

La presentació de les jornades, que es va fer al Saló de Plens de l’Ajuntament de Calaceit, va comptar amb Joandomènec Ros, president de l’IEC, així com amb Joaquim Monclús, president de l’Associació Cultural del Matarranya, i Rafel Jornet Niella, professor del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona, membre de la Societat Catalana d’Estudis Històrics i director científic de les jornades. La conferència inaugural, titulada «Nova llum sobre unes investigacions centenàries», va anar a càrrec de l’arqueòloga Núria Rafel i Fontanals, professora jubilada de la Universitat de Lleida i exdirectora del Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Joan Sanmartí, doctor en geografia i història i membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, present a la trobada, va destacar la importància d’aquestes excavacions, que es van iniciar quan feia «molt poc temps que l’IEC s’havia fundat» i que, gràcies a la sòlida formació de Pere Bosch i Gimpera, van esdevenir un projecte arqueològic «molt modern per a l’època, el primer amb un alt nivell científic». Per a l’IEC, va afegir, la recerca arqueològica té una importància «fins i tot fundacional», i en el futur «hauria de continuar formant part, en la mesura del possible, de la seva activitat i els seus interessos, en col·laboració amb la resta d’institucions, universitàries i administratives, que hi poden estar implicades».

Les sessions van reunir arqueòlegs de Catalunya, València, Aragó i França, que van poder intercanviar experiències, sobretot entorn de l’arqueologia a la regió de l’Ebre. Així mateix, els professionals que encara treballen als jaciments de la zona van poder exposar les darreres troballes que s’hi han fet.

Les jornades es van tancar amb una visita guiada a dos jaciments històrics de Calaceit, dels més emblemàtics de l’arqueologia de la cultura ibèrica. Són l’assentament fortificat de Sant Antoni (s. VII-III aC) i el poblat del Tossal Redó (s. VII-VI aC), tots dos excavats per l’IEC entre els anys 1914 i 1922. La visita la va conduir Rafel Jornet Niella, que és autor d’una tesi doctoral sobre la protohistòria de la zona i, en particular, sobre el primer dels jaciments estudiats.

Piula aquesta notícia Facebook mail


Es presenta a l’IEC el llibre Alimentació i nutrició a Catalunya: industrials, productors i científics

El dimarts 7 de maig es va presentar a l'IEC el llibre Alimentació i nutrició a Catalunya: industrials, productors i científic. Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans, va iniciar l’acte juntament amb Montserrat Rivero, presidenta de l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació, i Jordi Salas-Salvadó, president del Centre Català de Nutrició de l’Institut d’Estudis Catalans.

Ramon Clotet i Màrius Foz van ser els encarregats de presentar el llibre, que explica la història de famílies, persones o empreses clau en el desenvolupament de l’agroalimentació a Catalunya, i ret homenatge a científics i personatges històrics del país que han estat capdavanters en les ciències de l’alimentació i la nutrició.

Clotet va destacar algunes de les característiques dels personatges que apareixen al llibre, amants tots de «la feina ben feta» i protagonistes d’una època en què «les decisions estratègiques de les empreses del país es prenien a Catalunya», i no en altres indrets, com passa ara en una economia més globalitzada. Clotet es va mostrar convençut que la tasca que van començar els emprenedors i els científics catalans a mitjan segle xix ha de continuar en el present, amb la mateixa il·lusió i força que en aquell moment.

També van intervenir en la presentació Montserrat Barbany i Abel Mariné, com a editors del llibre.

Piula aquesta notícia Facebook mail


Joan Beltran i Cavaller, membre de la Secció Filològica de l’IEC, guardonat amb un dels premis Maestrat Viu

Joan Beltran i Cavaller ha rebut el Premi Carles Salvador 2019, dels premis Maestrat Viu, per la seva contribució a l’ensenyament de la llengua amb materials pedagògics i per aportar a la llengua catalana la riquesa dialectal del tortosí de les Terres de Cruïlla (administrativament formen part d’Aragó), del sud de Catalunya i del nord del País Valencià, entre les quals figura el Maestrat.

En aquesta sisena edició dels premis Maestrat Viu, el jurat ha estat format per José Enrique Gargallo Gil, membre numerari de la Secció de Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans; Ramon Ferrer Navarro, president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua; Natxo Badenes, president d’Escola Valenciana - Federació d’Associacions per la Llengua; Miquel Àngel Pradilla Cardona, premi d’honor a la trajectòria personal Maestrat Viu 2018 i membre numerari de la Secció Filològica de l'IEC; Pilar Vidal Monferrer, secretària de Maestrat Viu, i Josep Meseguer-Carbó, vicepresident de Maestrat Viu. La directora del col·legi rural agrupat La Bardissa, Marisa Forner Borràs, representant del premi d’honor a la trajectòria col·lectiva, va excusar l’assistència.

Joan Beltran i Cavaller té una àmplia experiència com a professor i coordinador dels cursos de reciclatge de català per a mestres a les Terres de l’Ebre. És membre corresponent de la SF de l’IEC i ha dedicat molts esforços a la investigació sobre la llengua catalana. En destaquen els treballs sobre didàctica de la llengua, sintaxi i lexicografia, que pretenen que els parlants coneguin les solucions del tortosí que els són pròpies. L’any 2016 va rebre la Creu de Sant Jordi. 

Piula aquesta notícia Facebook mail


Joandomènec Ros, president de l'IEC, lliura el XII Premi Ferran Armengol i Tubau

El dilluns 27 de maig Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), va entregar el Premi Ferran Armengol i Tubau 2018 de la Societat Catalana d’Economia, filial de l’IEC. Durant l’acte es va presentar l’obra guanyadora, Tarifació d’assegurances amb múltiples garanties correlacionades.

El projecte, dels professors Lluís Bermúdez i Dimitris Karlis, dona una visió global, estructurada i rigorosa sobre nous mètodes de tarifació que tenen en compte la dependència que pot existir entre els riscos coberts per un mateix contracte d’assegurances amb múltiples garanties. Aquests nous sistemes es poden emprar també en el control de riscos derivats d’aquests tipus d’assegurances en el context del règim regulador comú a la Unió Europea per a les companyies asseguradores, conegut amb el nom de Solvència II.

El Premi Ferran Armengol i Tubau, que es lliura cada tres anys, té com a objectiu incentivar la recerca en el sector de les assegurances. Així ho va subratllar Eduard Arruga, president de la Societat Catalana d’Economia. El president de l’IEC, Joandomènec Ros, per la seva banda, va apuntar que el treball guanyador «té un doble mèrit: és un estudi aprofundit amb bases matemàtiques importants i té com a objectiu millorar la vida dels assegurats». Ros també es va referir a la figura de Ferran Armengol, que dona nom al premi, i va recordar que «en el seu camp va ser un investigador actiu amb una trajectòria molt reconeguda». Finalment, el president de l’IEC va destacar la feina que fa aquesta entitat per al foment de l’estudi i la difusió en l’àmbit de l’economia.

Piula aquesta notícia Facebook mail


Notícies

* Es presenta a l’IEC el Diccionari descriptiu de la llengua catalana, un projecte que clou trenta anys de feina i agrupa més de 110.000 entrades

* Joaquim Rafel, Gemma Rigau, Jaume Terradas i la Fundació Carles Salvador, entre els distingits amb la Creu de Sant Jordi 2019

* La II Festa ‘Fes-te de la llengua’ fa jugar amb el català els alumnes d'ESO

* La filòloga Gemma Rigau, membre de la Secció Filològica de l’IEC, intervé com a perita lingüística en el judici del Tribunal Suprem

* Joaquim Maria Puyal, membre de l’IEC, investit doctor honoris causa per la UAB

* Josep M. Bricall, membre de l’IEC, investit doctor honoris causa per la URL

* El Teatre Poliorama acull el lliurament dels premis de la Prova Cangur 2019, que convoca des del 1995 la Societat Catalana de Matemàtiques de l’IEC

* La Viquipèdia centra la XVI Jornada de la SCATERM

* Joandomènec Ros, premi al col·legiat d’honor en l’acte de celebració del Dia del Biòleg

* L’IEC digitalitza els documents que Massó i Torrents preparava per a un segon volum del Repertori de l’antiga literatura catalana

* Se celebra a l’IEC la V Jornada d’Intercanvi Pedagògic: «Fem l’escola plurilingüe»

* El XXXI Debat de Química planteja maneres de fer més atractiva aquesta disciplina

* Homenatge a Ramon Margalef, el primer catedràtic d’ecologia a tot l’Estat, al Poliorama

* L’IEC i Linguapax debaten sobre la diversitat lingüística al CCCB

* Sessió en memòria de Jordi J. Costa, a l’IEC

* L’IEC presenta el seu primer balanç crític de la narrativa catalana actual

* Les Jornades d’Arqueologia de Calaceit commemoren el centenari de les excavacions de l’IEC al Matarranya

* Es presenta a l’IEC el llibre Alimentació i nutrició a Catalunya: industrials, productors i científics

* Joan Beltran i Cavaller, membre de la Secció Filològica de l’IEC, guardonat amb un dels premis Maestrat Viu

* Joandomènec Ros, president de l'IEC, lliura el XII Premi Ferran Armengol i Tubau


Butlletins anteriors

Pàgina principal de l'IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. comunicacio@iec.cat - Informació legal