Joandomènec Ros, president de l’IEC, durant la seva intervenció va destacar que Margalef va ser un «científic sense parió: naturalista, limnòleg, planctòleg, oceanògraf, ecòleg, renovador de la ciència ecològica… Però era també un gran pensador, i no només sobre tots aquests àmbits, sinó sobre la ciència en general, l’ensenyament universitari i no universitari, la política (i no només la política de recerca), la vida en general, la persona humana en general». Ros va afirmar que «Margalef era un pensador que difonia les seves idees sobre tots aquests àmbits de diferents maneres i en mitjans diferents» i va destacar-ne el vessant humà, «allunyat del clàssic científic tancat en la seva torre de vori».
Durant l’acte es va presentar un llibre sobre el discurs d’entrada de Margalef a la RACAB (La teoría de la información en ecología, 1957), a càrrec de l’expert Frederic Bartumeus, del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC). A més, l’homenatge va incloure una nova representació de Ramon Margalef i l’aventura de la vida, una peça teatralitzada que vol donar a conèixer la figura del prestigiós científic a tot el públic. L’acte va continuar amb una sèrie de lectures basades en reflexions científiques de Ramon Margalef i va cloure amb una actuació musical.
Un home de ciència i un professor universitari inspirador
Ramon Margalef (1919-2004) és considerat un dels tres científics espanyols de més prestigi internacional del segle XX, juntament amb Santiago Ramón y Cajal i Severo Ochoa, reconeguts amb el Premi Nobel. Ha estat un dels ecòlegs més productius i citats, i és autor d’obres de referència obligada per a entendre el funcionament de la natura, com ara Ecología (1974), Limnología (1983) i Our biosphere (1997). Margalef, que va ser un dels pioners a desenvolupar una recerca marina de qualitat i altament competitiva, va ser guardonat el 1980 per l’Institut Bedford d’Oceanografia de Halifax (Canadà) amb el Premi Huntsman a l’excel·lència en ciències marines, considerat el Nobel de l’oceanografia.
L’obra científica i el pensament ecològic de Margalef han marcat un mestratge intel·lectual que és vigent avui en dia, amb idees molt renovadores i una manera de pensar la naturalesa que ha influït i orientat els treballs de generacions d’ecòlegs. Diverses espècies biològiques han rebut el nom científic en honor de Ramon Margalef, com la minúscula alga Picarola margalefii, que pertany al grup dels cocolitòfors. Aquesta alga ha inspirat l’escultura que reben els guardonats amb el Premi Ramon Margalef, creat per la Generalitat de Catalunya l’any 2004 en homenatge al científic.
L’any 2014, coincidint amb el desè aniversari de la seva mort, Margalef va ser reconegut amb un ampli programa d’actes institucionals organitzats per la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i l’IEC, entre altres institucions.
El llegat científic de l’ecòleg català també és visible al Fons Ramon Margalef del Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la UB i a l’ Espai Margalef, una instal·lació oberta al públic que exhibeix una reconstrucció del despatx docent del professor Margalef a la Facultat de Biologia de la UB, amb els seus llibres, manuscrits, cartes, fotografies i altres materials d’interès científic. Aquest espai neix d’una iniciativa coordinada pels catedràtics Mercè Durfort i Narcís Prat, juntament amb el CRAI Biblioteca de Biologia.
En aquest context, cal destacar també el llibre Ramon Margalef, ecólogo de la biosfera (Edicions de la Universitat de Barcelona, 2015), de Narcís Prat, Joandomènec Ros i Francesc Peters, una biografia científica de l’ecòleg català publicada amb el patrocini de la Fundació Agbar en ocasió del desè aniversari de la seva mort.
|
