Joaquim Maria Puyal ha dedicat la seva classe magistral a la voluntat de comunicar. El periodista va estructurar la lliçó en nou punts, que corresponen a diferents vessants de la seva tasca professional com a comunicador: la paraula, la veu, el to, el ritme, l’estil, la mirada, l’espai, el tacte, la llengua i «l’honrada subjectivitat».
El nou doctor honoris causa de la UAB va admetre sentir-se «decebut» quan fa un «balanç sincer de com estan el periodisme, la llengua, el país i el món avui dia». Va fer una defensa del compromís del periodisme amb una societat «més responsable, amb més solidaritat, amb menys pors, amb menys hostilitats, amb menys dogmatismes i amb més llibertat».
La presentació va anar a càrrec del doctor Miquel de Moragas, professor honorari de l’Àrea de Periodisme del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la UAB i membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC.
Puyal, un mestre de la comunicació
Joaquim Maria Puyal ha desenvolupat la major part de la seva carrera periodística a la ràdio i la televisió en llengua catalana. El 1976 va presentar a la Cadena SER el projecte «Futbol en català», amb el qual va dur a terme la primera transmissió en català sobre aquest esport. A Catalunya Ràdio, on continua col·laborant, ha estat, fins al 2018, la veu dels partits del Barça, i a Televisió de Catalunya ha dirigit i presentat programes com Vostè jutja, La vida en un xip, Tres pics i repicó i Un tomb per la vida. A partir del 1997, sense deixar la ràdio, va orientar el seu treball cap a l’activitat acadèmica a la Universitat de Barcelona i la recerca en l’àmbit de la teoria de la comunicació. Ha publicat Aicnàlubma (Columna, 2011), La realidad inversa (Destino, 2011) i Llengua i esport: entre la creativitat i l’adequació (UDL, 2013), a més de nombrosos articles, pròlegs i col·laboracions en publicacions diverses.
Ha rebut nombrosos guardons, entre els quals, el Premi Òmnium de Comunicació, per la seva tasca periodística a la ràdio i la televisió (1983, 1986 i 1991), el Premi Ciutat de Barcelona (1983), el Premio Ondas de Radio y Televisión (1978, 1979, 1986 i 2004), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1993), el Premi Nacional de Cultura (1997) i el Premi Nacional de Radiodifusió, Televisió, Internet i Telecomunicacions en l’apartat de radiodifusió (2004). |
