Número 237
maig 2019

Alta/baixa butlletí  Seguiu l'IEC a Twitter  facebook

Es presenta a l’IEC el Diccionari descriptiu de la llengua catalana, un projecte que clou trenta anys de feina i agrupa més de 110.000 entrades

El dilluns 27 de maig va tenir lloc a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) la presentació del Diccionari descriptiu de la llengua catalana (DDLC), emmarcat dins del projecte Diccionari del Català Contemporani (DCC), dirigit per Joaquim Rafel i Fontanals, membre de la Secció Filològica.

L’acte va comptar amb les intervencions de Joandomènec Ros, president de l’IEC; M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica, i Joaquim Rafel, director del projecte i  la directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa.

Joandomènec Ros va obrir l’acte afirmant que l’IEC «ha invertit molts esforços en aquest projecte que, sens dubte, s’ho mereix» i subratllant el caràcter «obert i gratuït del DDLC». 

Seguidament, hi va haver la intervenció de M. Teresa Cabré, que va explicar que «la presentació d’avui és un acte molt especial, ja que feia temps que volíem celebrar amb solemnitat l’acabament d’un gran projecte, no només per les seves dimensions (tant per la gent que hi ha treballat com pel temps que s’hi ha esmerçat), sinó també per la seva importància. Es tracta d’un projecte singular i molt específic del qual poques llengües disposen.» Cabré va comentar que aquesta obra «va començar l’any 1985 amb una idea molt clara de projecte global que incloïa dos subprojectes encadenats i seqüencials: la constitució d’un corpus i l’explotació d’aquest corpus per a elaborar un diccionari, el que avui és el Diccionari descriptiu de la llengua catalana». Des de l’any 2005 és accessible al públic i ara per ara ja és complet, ja està acabat formalment, tot i que resta «obert a les actualitzacions que calguin. La llengua catalana evoluciona i el corpus també.»

Cabré va cloure la seva intervenció afirmant que «ens hem de prendre el Diccionari descriptiu de la llengua catalana com un gran tresor, perquè, a més de donar-nos una radiografia de la llengua en un període determinat, ens dona la metodologia amb què s’ha desenvolupat».

Per la seva banda, Joaquim Rafel va fer la presentació de obra. El director del projecte va apuntar que la represa de la tasca de l’IEC es va fer «amb el desig que els treballs no fossin insensibles als avenços científics, metodològics i tecnològics que havien tingut lloc durant els anys de pràctica inactivitat de l’IEC». En aquest sentit, amb l’elaboració del DDLC, l’Institut es va avançar a altres institucions comparables del seu entorn en l’aplicació de la informàtica a la recerca lingüística i, més concretament, en la constitució de corpus textuals. 

Rafel va explicar que «el Diccionari descriptiu s’ocupa de la definició i la caracterització de les unitats lèxiques de la llengua des del punt de vista de la seva utilització real, sense restriccions de caràcter prescriptiu d’altra naturalesa» i va afegir que «l’IEC es dota amb aquesta obra d’un instrument molt valuós a l’hora d’exercir la seva activitat com a institució acadèmica encarregada de l’establiment i l’actualització de la normativa lingüística». 

Una de les característiques del DDLC és que s’aparta dels diccionaris per al gran públic. Rafel va argumentar que «es fonamenta en una investigació sobre bases noves, amb el màxim rigor i amb un alt grau de formalització del llenguatge. Els destinataris ideals són aquelles persones que tenen un cert domini dels conceptes lingüístics; això no obstant, no només és per a especialistes, també per a usuaris interessats per la llengua. Aspira a combinar el rigor en el tractament de la informació amb la claredat expositiva i la facilitat d’interpretació.» Finalment, també va destacar que el Diccionari conté elements no reconeguts explícitament per la normativa vigent, que inclouen una marca visible que els diferencia dels que sí que disposen d’aquest reconeixement.

Per la seva banda, Ester Franquesa va destacar la importància d’aquest projecte pel seu caràcter «monumental per a la llengua catalana i per al país». La directora general de Política Lingüística també va expressar el seu convenciment que el català «té possibilitats il·limitades d’expressió, és una llengua flexible, madura i sòlida. És, com volia Carles Riba, indefinidament apta. El llenguatge ha d’anar de bracet amb aquest món que no s’atura, per a explicar-lo i explicar-nos a nosaltres mateixos.»

Piula aquesta notícia Facebook mail


Notícies

* Es presenta a l’IEC el Diccionari descriptiu de la llengua catalana, un projecte que clou trenta anys de feina i agrupa més de 110.000 entrades

* Joaquim Rafel, Gemma Rigau, Jaume Terradas i la Fundació Carles Salvador, entre els distingits amb la Creu de Sant Jordi 2019

* La II Festa ‘Fes-te de la llengua’ fa jugar amb el català els alumnes d'ESO

* La filòloga Gemma Rigau, membre de la Secció Filològica de l’IEC, intervé com a perita lingüística en el judici del Tribunal Suprem

* Joaquim Maria Puyal, membre de l’IEC, investit doctor honoris causa per la UAB

* Josep M. Bricall, membre de l’IEC, investit doctor honoris causa per la URL

* El Teatre Poliorama acull el lliurament dels premis de la Prova Cangur 2019, que convoca des del 1995 la Societat Catalana de Matemàtiques de l’IEC

* La Viquipèdia centra la XVI Jornada de la SCATERM

* Joandomènec Ros, premi al col·legiat d’honor en l’acte de celebració del Dia del Biòleg

* L’IEC digitalitza els documents que Massó i Torrents preparava per a un segon volum del Repertori de l’antiga literatura catalana

* Se celebra a l’IEC la V Jornada d’Intercanvi Pedagògic: «Fem l’escola plurilingüe»

* El XXXI Debat de Química planteja maneres de fer més atractiva aquesta disciplina

* Homenatge a Ramon Margalef, el primer catedràtic d’ecologia a tot l’Estat, al Poliorama

* L’IEC i Linguapax debaten sobre la diversitat lingüística al CCCB

* Sessió en memòria de Jordi J. Costa, a l’IEC

* L’IEC presenta el seu primer balanç crític de la narrativa catalana actual

* Les Jornades d’Arqueologia de Calaceit commemoren el centenari de les excavacions de l’IEC al Matarranya

* Es presenta a l’IEC el llibre Alimentació i nutrició a Catalunya: industrials, productors i científics

* Joan Beltran i Cavaller, membre de la Secció Filològica de l’IEC, guardonat amb un dels premis Maestrat Viu

* Joandomènec Ros, president de l'IEC, lliura el XII Premi Ferran Armengol i Tubau


Butlletins anteriors

Pàgina principal de l'IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. comunicacio@iec.cat - Informació legal

Subscriure-us o Donar-vos de baixa