|
És el resultat d’un programa de recerca de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC dirigit per Joaquim Agulló i complementa el tible i la tenora en el grup de xeremies de la cobla. L’instrument es va presentar el 24 d’octubre en una conferència de premsa i es va poder sentir en l’últim dels concerts del cicle Música al claustre, el mes de setembre.
El compositor i director d’orquestra Ricard Lamote de Grignon va proposar, el 1948, crear un company baix de la tenora ―l’instrument més emblemàtic de Catalunya― que resolgués la falta d’un instrument greu en el grup de xeremies de la cobla. Tot i que la proposta va despertar molt d’interès, cap constructor no va gosar desenvolupar-la: el disseny artesanal d’instruments tradicionals és massa lent i car per a innovar. Seixanta-cinc anys després, aquest instrument és una realitat gràcies a un programa de recerca de l’IEC. El resultat és un nou instrument, la barítona, que es va presentar en societat el 19 de setembre, en el marc de l’últim concert de la segona edició del cicle Música al claustre, i als mitjans de comunicació en una conferència de premsa el 24 d’octubre. En la conferència de premsa van intervenir Joandomènec Ros, president de l’IEC; Joaquim Agulló, director del programa de recerca per al disseny de la barítona, catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya i vicepresident de l’Institut, i Jordi Campos, tècnic acústic i tenorista, que va fer una il·lustració musical amb l’instrument.
 El programa de recerca «Disseny d’una xeremia barítona ―baríton― que complementi el tible i la tenora» ha estat dut a terme per la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC i es va iniciar el 2008, sota la direcció de Joaquim Agulló, doctor en enginyeria industrial. La barítona és fruit del treball d’un equip multidisciplinari format per científics, músics i constructors d’instruments, que l’han dissenyada a partir d’una base científica: per mitjà de la física ―en aquest cas, l’acústica― i els models matemàtics. Aquest equip, el formen, a més d’Agulló, les persones següents: Ana Barjau, doctora en física; Jordi Campos, tècnic acústic i tenorista; Sergi Solé, tècnic acústic; Ester Cierco, tècnica acústica; Jaume Vilà, tenorista, i Pau Orriols i Alfons Sibila, constructors de tenores i d’altres instruments de doble canya.
Tal com va explicar Joaquim Agulló, el projecte «és un cas clar de com el disseny amb base científica permet fer drecera». En la construcció artesanal, «els retocs són suggerits l’un darrere l’altre per a ajustar, un a un, aspectes concrets de l’instrument»; mentre que, per mitjà del disseny científic, «abans de construir un prototipus, tots els canvis són considerats alhora i n’hi ha prou amb pocs prototipus per a assolir l’instrument desitjat». En el disseny de la barítona, el gran repte era aconseguir un perfil interior de l’instrument que permetés que fos reconegut pel seu so com a pertanyent a la família del tible i la tenora.
Segons Jordi Campos, «la barítona i la tenora de l’IEC tenen algunes qualitats que fan que siguin considerades pels músics; una d’aquestes qualitats és l’homogeneïtat en tot el registre». El tècnic acústic i tenorista va explicar també que són instruments «amb menys presència dins d’una orquestra, però que conviden a un so més recollit». Aquesta característica els fa adients «potser no per a tocar sardanes a l’exterior, però sí per a una vessant concertística tant en cambra com en cobla». L’única contrapartida de la barítona, va afegir Campos, «és que obliga a arranjar les partitures».
La barítona
 La barítona té una longitud de 1,087 metres i és formada per dos cossos de fusta i un pavelló metàl·lic, que en el futur, previsiblement, es corbarà a la manera del pavelló del clarinet baix. El tudell, que uneix la doble canya amb l’instrument, mesura uns deu centímetres de longitud i està corbat, com el del corn anglès. La barítona es toca en posició aproximadament vertical, a diferència del tible i de la tenora, que es toquen en posició horitzontal.
El nou instrument sona una quarta per sota de la tenora i una octava per sota del tible. Tots tres instruments són transpositors: com el tible, la barítona està afinada en fa (el do de la barítona es correspon amb el fa del piano) i les seves notes del primer registre s’estenen des del fa1# fins al do3# (del si1 al fa3# del piano). La tenora està afinada en sib (el do de la tenora es correspon amb el sib del piano). La transposició és un recurs usual en les famílies d’instruments, entre altres raons, perquè la digitació sigui la mateixa en tots ells.
Tot i que en la cobla ja hi ha instruments greus, com el fiscorn i el contrabaix, la barítona n’és un bon complement perquè el seu so té més riquesa tímbrica —conté molts més harmònics, particularment en la modalitat forte. D’altra banda, la tenora ha anat estenent la seva intervenció a àmbits musicals molt diversos, i és aleshores que resulta gairebé indispensable disposar d’un company baix com la barítona.
El precedent: la tenora de l’IEC
El 23 d’abril de 2007, en el marc del concert de Sant Jordi i dels actes commemoratius del centenari de l’Institut, es va presentar la tenora de l’IEC. L’instrument era el resultat, també, d’un programa de recerca de l’IEC dirigit per Joaquim Agulló i desenvolupat entre els anys 2005 i 2007 que tenia per objectiu crear una tenora ―l’instrument solista de la cobla per excel·lència― lliure dels problemes de regularitat d’afinació i timbre de les que hi havia fins llavors i, per tant, que no plantegés dificultats innecessàries a l’instrumentista. En aquell cas, es van dur a terme experiments per a mesurar-ne la identitat acústica i models matemàtics que determinessin quina havia de ser la columna d’aire de l’interior, i quina disposició i mida havien de tenir els forats per a obtenir les notes amb el seu so característic.
Fotografies
Vídeo de l'acte de presentació de la barítona
Reportatge emès al Telenotícies migdia de Televisió de Catalunya el 24 d'octubre de 2013
Connexió en directe dins del programa Connexió Barcelona de Barcelona Televisió, 24 d'octubre de 2013
Vídeo del concert «Catalunya, tradició i innovació», dins el cicle Música al claustre, el 19 de setembre de 2013
 Recull de premsa
|
