En el seu discurs, el president de l’IEC va afirmar que aquest curs estarà marcat pels «nous anhels de llibertat política que ens arriben de la societat catalana» ―va recordar que l’Institut impulsa una sèrie d’activitats que volen ajudar, des de la perspectiva acadèmica, a «perfilar aquest futur en llibertat»― però també per la «situació econòmica actual que caldrà afrontar amb més retallades». Amb tot, Joandomènec Ros va destacar que ni el context econòmic desfavorable ni el context polític «no haurien d’incidir sobre el pinyol de les activitats de l’Institut, que són la recerca, l’estudi, la difusió del coneixement i l’assessorament a les administracions, i això en tot el territori dels Països Catalans».
El secretari general de l’Institut, Romà Escalas, va presentar la Mèmoria anual del curs 2012-2013, i va destacar, en la seva intervenció, que el «dinamisme de l’Institut es manifesta en les activitats científiques, acadèmiques i institucionals que s’hi desenvolupen». Escalas va afirmar que «el nombre elevat d’aquests actes fa comprendre com de cabdal és aquesta tasca de difusió del coneixement per a l’Institut d’Estudis Catalans». Acte seguit, va presentar els membres de l’Institut que han passat a la condició d’emèrit, a qui es va lliurar la medalla de l’IEC.
En el seu torn, Jaume Ciurana, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, va destacar «l’harmònica combinació de tradició i innovació» de l’IEC i el seu compromís cultural i social amb la ciutat, i més concretament al barri del Raval, on té la seu la institució. Ciurana va afirmar que «les nacions que es volen grans han de donar suport a les seves acadèmies científiques».
A continuació, Jordi Casassas va iniciar la seva conferència amb una reflexió històrica, en què va apuntar que «tot sembla indicar que durant aquest curs que ara s’inicia el nostre país s’enfrontarà a reptes que, al marge del seu resultat més o menys immediat, afectaran la nostra vida individual i col·lectiva potser d’una forma essencial». Per a Casassas, els problemes de la llibertat nacional, sigui quin sigui el model defensat, no es fa estrany veure’ls lligats al record vindicatiu de 1714. Per això, va afirmar que «tot ens obliga a analitzar aquest moment històric decisiu amb una certa perspectiva temporal».
L’acte va finalitzar amb el concert de Joan Massotkleiner & Toti Soler, que van interpretar El món perdut de Salvador Espriu.
El vídeo de l'acte es pot veure a la videoteca de l'IEC
Fotografies de l'acte |
